desPensaments

No recordo haver-ho fet abans, excepte quan era vailet i hi volia jugar. Però ahir al vespre m'hi vaig enganxar una estona, lo suficient per veure'ls remontar i guanyar.

Però psssst, silenci. Convé no fer-ne massa soroll no sigui que s'enfadin els romans.

300 pomes espartanes s'enfronten a un poderós exèrcit invasor. Genial.

Una de les meves queixes habituals és l'alta ignorància de la classe dirigent. Em molesta perquè, en definitiva, qui no té ni idea de quelcom normalment la caga quan n'assumeix la responsabilitat.

Avui he rigut molt. De pena, però he rigut. Em sembla sorprenent que avui en dia hi hagi càrrecs públics que no tinguin ni la més remota idea de com funciona el correu electrònic. Algunes coses ja han deixat de sorprendre'm, com per exemple la mania d'enviar els correus en documents adjunts en comptes d'escriure-ho en el propi correu (m'explico, és bastant freqüent rebre correus on et diguin "adjunt t'envio un document amb informació"). Ho trobo lamentable, és com si t'enviessin una carta a casa on et diguessin "A Correus hi tens un paquet amb una carta per tu". Absurd. Però existeix, i cal acostumar-se.

Bé, avui l'analfabetisme digital dels nostres dirigents ha deixat de sorprendre'm per cabrejar-me. He rebut un correu, via GràciaNet, amb aquest contingut:

De: XAVIER BARBERA MIR

Assumpte: Missatge del nou conseller de Cultura del Dte. de Gràcia

Benvolgudes entitats,

Benvolguts i benvolgudes representants de les entitats gracienques,

 

Et qualitat de nou conseller de Cultura i Participació del districte de Gràcia, em plau adreçar-vos unes línies. Obriu, si us plau, document JPG annex.

 

Una salutació,

 

Xavier Barberà

 

Ein? El remitent en majúscules? L'adreça del remitent no és ni de l'Ajuntament ni del districte sinó d'un servidor públic de correu? (no poso l'adreça per evitar-li que sigui coneguda) En un servidor americà? I he llegit "document JPG annex"? "document JPG"??!!!!! L'he mirat i si, si… es tractava d'una carta!!!! I amb el timbre de l'Ajuntament de Barcelona, res de Gràcia (ni Districte ni Vila)!. Però aquest home no sap el que són els documents en format Acrobat/pdf? Ningú del seu entorn li ha explicat? No només ell és un ignorant, sinó que també ho és el seu equip? No podia dir el que diu a la carta en el propi correu i així no posar una imatge de 2MB (si, 2MB!!) adjunta al seu correu?

El contingut és tan lamentable com la forma en què ho ha enviat. Demana que se l'informi de tot i que ells estàn atents al que vol la gent. No, no, perdoni… és vostè qui s'ha d'informar del que passa allí on vostè governa i, a més, és l'Ajuntament qui ha de fer el que el poble vol i no pas al revés. Que vostès són els nostres representants, i no pas nosaltres els vostres súbdits com es dóna a entendre a la carta.

En fi, una mostra més de la ineficiència de qui governa. I del seu cofoïsme. Perquè aquest home, a més, és Conseller de Participació.

Per qui tingui curiositat, he pujat la carta al bloc i la podeu veure fent click sobre d'ella:

Em jugo un pèsol que el 99% dels responsables d'ADIF i RENFE es mouen habitualment en automòbil.

És més, estic segur que el 100% dels directius només ha pujat al tren de curt recorregut quan hi havia periodistes. 

Que les multituds no pensen és un fet objectiu. Assisteixo astorat a les proclames ecologistes d'una part de la societat arengant a favor del reciclatge, i no deixa de sorprendre'm que n'hi ha que s'ho prenen seriosament en nom de l'equilibri natural. Estàn convençuts que separar residus i posar-los en contenedors separats és fer un gran favor a la Naturalesa i, de rebot, lluitar contra el canvi climàtic. Com si el canvi climàtic no fos una mostra de l'equilibri natural en estat pur. I lluitar contra ell, lluitar contra la Natura. Absurd.

A les urbanitzacions veiem com la classe mitjana agafa el seu 4×4 per anar a tirar la brossa de camí de l'embús diari. Al cap del dia, enormes camions agafen la brossa i se l'enduen a grans abocadors on fàbriques contaminants ens diuen que retornaràn aquestes deixalles al circuit comercial, on les pagarem més cares pel fet de ser, teòricament, material reciclat.

Paral.lelament, nous vehicles contaminants s'afegeixen a les carreteres, que han hagut de destruir paratges naturals per tal que hi circulem. Es creen noves refineries i es fan guerres per tal de produïr més petroli i així empaquetar els aliments en plàstic que podrem carregar al cotxe camí de casa. Una casa plena d'electrodomèstics que consumeixen enormes quantitats d'electricitat i fabricats amb components que mai es podràn biodegradar. Rentaplats, rentadora, assecadora, nevera, televisions, alarmes, aires condicionats, calentadors, ordinadors connectats a línees telefòniques d'alta velocitat… luxes que requereixen grans quantitats d'energia que hem d'importar a través de conductes que travessen continents sense mirar massa per l'equilibri natural d'aquests països. Per a construïr-los han calgut, òbviament, enormes quantitats d'energia per poder arrasar grans extensions de terreny i, en molts casos, amb la seva població o, com a mínim, amb el seu mitjà de subsistència agrària.

La població mundial segueix augmentant, fent necessari l'augment de la producció energètica per al manteniment de les instal.lacions on allotjar-nos a tots. Cada cop més gent, cada cop més cases, cada cop més transports, cada cop més energia necessària per fer seguir girant el món, cada cop menys arbres disponibles per a fabricar paper i així rebre els rebuts de les companyies proveedores de serveis que contractem per les nostres vivendes "hi-tech". Cada cop menys matèria primera amb la que fer girar els molins de l'Energia.

Al món occidental ja ningú es recorda de la reutilització. Ja no portem les ampolles buides al súper on ens pagaven pel retorn, sinó que ara els destrossem en contenedors que seràn recollits per enormes camions.No comprem els ous amb la nostra overa, sinó que els adquirim embolcallats de cartró i plàstic. Ja no ens posen el pa a la bossa, ara els emboliquem en paper…

Vols reciclar? Vols consumir una mica menys d'energia? Doncs fes-ho, però sàpigues que el teu gest és absolutament ineficaç i, segurament, només ajuda a calmar la teva consciència.

Vols fer algún gest mínimament útil? Reutilitza. Però compte, això provoca pèrdues a la mamella que ens dóna de menjar a tots.

D'un temps ençà a Gràcia s'està produïnt un fenòmen que no n'és exclusiu i que percebo arreu de barcelona. Des que vaig arribar són molts els companys i amics que ja no viuen a Gràcia. I el motiu, en la majoria dels casos és sempre el mateix: els calés.

Efectivament, un lloguer a Gràcia no és gens barat. De fet, per molts és inassumible. Per tant, cal marxar de Gràcia i, tot seguit, de Barcelona. D'altres marxen perquè prefereixen tenir la descendència fora de la capital, en un lloc amb més qualitat de vida.

Ho entenc. Jo acabaré fent el mateix.

Ara bé, no són només els joves que no poden pagar lloguer qui marxen. També tenim moltes botiguetes que han tancat perquè el relleu generacional no existia. Ser propietari d'un negoci és molt dur, i si a sobre aquest negoci cal obrir-lo de les 9 del matí a les 9 del vespre… La gent (jove) no està disposada a tant de sacrifici i les botiguetes passen a convertir-se en immobiliàries, bancs, botigues fashion, farmàcies (darrerament en surten com a bolets), etc.

Així, ens trobem que els pisos són ocupats per forasters adinerats o immigrants que entre varis poden pagar el preu que en demanen. Els negocis són dirigits per gent de fora de Gràcia amb mà d'obra barata (sobretot immigrant, tancant el cercle) i amb vocació temporal. Aquests detallets, sumats als enderrocs constants, fan que Gràcia sigui cada cop menys Gràcia. O dit d'altra forma, amb l'expulsió dels naturals de la Vila arriben els nous vilatans que li donaràn un aire diferent.

Millor o pitjor anirà a gustos. Però diferent. I sense el bagatge històrico-familiar dels nascuts aquí, sens dubte menys Vila i més Districte.

Però compte, aquest fenòmen no és exclusiu de Gràcia. El mateix passa a Barcelona: els naturals es moren per marxar-ne mentre els de fora es moren per entrar-hi.

Ja és ben curiós que l'immigració arribi a un lloc on la gent n'està emigrant.

RELACIONAT: Enderrors Vila de Gràcia 

Si estàs en greus problemes no diguis res e intenta aparentar que saps què et fas.

Boníssim, oi? 🙂

[via meneame.net i http://www.tuxick.net/] 

La Fira del Llibre d'Ocasió acostumar a ser un bon lloc per a remenar llibres de segona mà o senzillament descatalogats. Més o menys cada any i m'hi passo i hi he trobat obres que m'han causat una forta impressió. Aquest any vaig acudir a la cita sense objectiu concret, però amb les mans disposades a arreplegar alguna cosa bona.

Ho vaig aconseguir. La llàstima és que em vaig gastar tot el pressupost a pràcticament la segona paradeta, però va valdre la pena:

• Curial e Güelfa
• Crònica de Bernat Desclot
• Crònica de Ramón Muntaner
• Llibre o Crònica dels Feits

(llàstima q em va faltar per trobar la 4ª Crònica) 

He començat pel llibre dictat per Jaume I (Jacme, com li diuen al llibre). Resulta apassionant saber que aquest llibre, i aquestes paraules properes al francès i castellà actuals en molts casos, van anar directament  de la boca del monarca a unes pàgines que ens han arribat fins avui. Poder llegir de boca del Rei el que pensava de la desfeta de Muret o dels intríngulis de la Cort…

A veure què m'explica de les conquestes de Mallorca i València. Ell, que les va dirigir.

Un llibre apassionant, però molt difícil de llegir. Suposo que a mida que vagi avançant pàgines i m'acostumi al català d'aquell segle em serà més fàcil… i val més que així sigui donat la resta de llibres que em queden! 😉 

Els Jocs Olímpics de Barcelona em van agafar molt lluny. Potser més psicològicament que no pas físicament, ja que em trobava a Paris durant aquell estiu. Evidentment en vaig veure fragments per la televisió, però ni els sentia "meus" ni m'emocionaven excessivament.

Però a la ceremònia de clausura va ser diferent. Recordo perfectament estar a casa d'uns amics quan va començar a sonar El Cant dels Ocells, interpretat per Lluís Claret i Victòria dels Àngels. Veient la flama apagar-se mentre sonava la música em va emocionar profundament. Els meus amics no podien entrendre massa bé perquè se'm va posar la pell de gallina i se m'humitejaven els ulls. La trobo una melodia preciosa, que m'arriba totalment a dins i, per primer cop, em va fer adonar de quina tribu sóc de forma totalment conscient.

Ahir, mirant el programa del 33 "Una passejada per la cultura catalana" la vaig tornar a sentir. Vaig tornar a reviure aquell primer cop. I, de nou, vaig emocionar-me i sentir-me orgullós que aquesta preciosa melodia sigui pròpia de la meva tribu.

Que bonica és….

La veritat és que per poc que paris atenció, l'Ajuntament de BCN és un niu de despropòsits. Sempre de cara a la galeria, fan i desfan coses que és un purtentu. 😉 Ara s'han tret de la màniga el bloc que no és un bloc. Ells diuen, i ho presenten, com un bloc. Exactament el presenten així:

Aquest bloc s'ha creat perquè els ciutadans i les ciutadanes aportin propostes concretes en cada àmbit, així com per rebre opinions sobre el procés participatiu que l'Ajuntament està desenvolupant per confeccionar aquests programes.

En realitat es tracta d'una web on  qualsevol pot intentar escriure-hi mitjançant un formulari i la gent ho pot després comentar. I poca cosa més. De fet, res més.

Li diuen "eina de participació". I… no té cap mena de sentit. Encara ara me l'estic mirant  tractant de trobar-ne un (de coherent, em refereixo).

El bloc (ejem) el podeu trobar aquí i es titula "Blog del PAM" (si, barregen bloc/blog constantment).