Compte amb el botellón!
General juliol 17th, 2006Com vaig prometre i abans que algú m’aixafi el vídeo, un altre clàssic per a les nostres reposicions de l’estiu: Botellón de Passport.
Com vaig prometre i abans que algú m’aixafi el vídeo, un altre clàssic per a les nostres reposicions de l’estiu: Botellón de Passport.
juliol 17th, 2006 at 5:04 pm
Dice mi compañera Sandra, que todos los miembros de mi familia estamos más pallá que pacá… Con este vídeo y el del Hijo de Puta, no has hecho más que confirmarlo 😉
juliol 17th, 2006 at 5:06 pm
Xivata!!!
juliol 17th, 2006 at 5:24 pm
Sandra, no ofende quien quiere sino quien puede.
Y en este caso, puedes 😉
Con esta caló cómo no vamos a estar un pelín pallá?
“ay, como voy, con los huevos colgandeeeeiros…”
juliol 17th, 2006 at 9:35 pm
Maurici, telegràficament perquè vaig molt curt de temps.
¡Quina calor!
Es un restaurant d’hivern, pel menjar i per l’aire “no condicionat”.
Però bé. Aconsellable.
Experiència paranormal:
Parlavem la meva dona i jo. Jo de cara a la porta i a la “tele”. Per la tele parlaven del RM. La meva dona m’explica divertida que per radio en Matthew Tree havia dit que a Englaterra ningú pot veure a la dona d’en Beckham. En aquell just moment veig que en MT entra per la porta i parla amb la señora gran amb ulleres, que es darrera de la barra, sobre una taula que té encarregada. Es just al costat nostre. La meva dona escolta la seva veu, la reconeix, es gira, el mira, em mira i esclatem els dos a riure.
MT havia encarregat taula per un futimer de gent jove. Colapsen la cuina. Tant que ens vam quedar sense crêps.
Hi tornarem.
Adéu maco.
juliol 17th, 2006 at 10:01 pm
Osti, no havia pensat en la calor. I és clar, més si s’omple el local. Jo és que intento anar entre setmana que s’està més tranquil·let. Jo havia anat farà un parell de setmanes, exactament quan Espanya va perdre, i clar, éren només tres taules i les portes de vidre obertes i no s’estava malament.
Llàstima dels crêpes, però bé, tenint en compte la calda potser tampoc hagués estat el més aconsellable.
je, ja et vaig dir que era un local molt “personal”. Darrera del seu “cutrerio” ja veus que hi va gent de volada com el Matthew tree o jo mateix 😉
[pels altres: Vaig enviar el Joan, un col·legui de Can Bañeres a sopar al Tossal]
juliol 18th, 2006 at 9:21 am
Els sopars al tossal sempre sont una sorpresa, i mai saps que et pots trobar.
Sens dubte la qualitat preu es exxelent