D'entrada, he de reconèixer que per mi ja tenien tot el peix venut. El peix, les cloïsses, les gambes de Palamós, el gel i, fins i tot, les fulles de col. Tot i això, no deixava de tindre certs dubtes sobre què n'eixiria de la combinació dels meus dos grans ídols. Perquè, són compatibles el Chivas i el cubata de Larios? Definitivament sí.
S'han escrit molts articles aquests dies sobre els concerts de Serrat i Sabina, així que suposo que no diré res original. Tampoc ho pretenc. Simplement, explicar-lo des de la meua perspectiva.
(Segueix)Mesos en què el primer pensament del dia i l'últim de la nit solen coincidir. Un parell de paletes que ja em saluden cada matí des del carrer quan prenc possessió del meu lloc habitual a la biblioteca, uns metres per sobre de les llambordes acabades de col·locar. Nervis sords de moltes setmanes que esclaten just dos dies abans. I després de tot això, el gran dia.
(Segueix)Ara me n'adono que feia molt de temps que no escrivia al bloc, però entre la producció de "Polítics compromesos" i els intents - infructuosos, tot s'ha de dir - per posar al dia els meus estudis, m'ho han impedit fins avui. Això i la perea, és clar! En fi. El motiu de reprendre l'activitat bloquera és que aquest cap de setmana, una mica fugint dels petards, una mica per la insistència d'una amiga de l'Auténtico perquè anàrem a vore-la, hem estat a Toulouse. Ací va la crònica.
Avui fa sis anys que vaig vindre a viure a Barcelona. Suposo que per ser (perdona'm Maurici per la paraula) políticament correcta, hauria de dir Gràcia però no és del tot cert. De fet, fa onze anys que me'n vaig anar de casa els pares. Però comencem pel començament.
(Segueix)Sí, ja sé que vaig tard per la vida. Però aquesta setmana no he pogut estar pel bloc i si m'espero a l'any que ve se m'haurà oblidat. Així que...
Per començar, diré que el que més m'agrada de Sant Jordi (i dels festius en general) és que els busos porten dues banderetes. Sé que és una ximpleria, però no puc evitar, literalment, aplaudir i fer botets quan veig el primer bus de la diada. He arribat a eixir de casa expressament per satisfer aquesta debilitat infantil i poca-solta. Bé, feta la confessió, queda vista per penitència. Vatros mateixos.
(Segueix)Recomanar llibres és una tasca arriscada. Recomanar qualsevol cosa sempre ho és, sobretot quan es fa a un interlocutor de qui no en saps gustos ni circumstàncies. A més, els llibres que t'agraden diuen molt de qui ets, de com sents i com entens la vida. És arriscat, però en una data com aquesta no m'he sabut resistir a assumir aquest doble risc.
(Segueix)Bé, amb uns dies de retard respecte a la data prevista (internet va fer honor al títol del bloc), em disposo a compartir el primer accident domèstic. Suposo que el primer que es fa quan s’inaugura un bloc és explicar més o menys de què anirà la cosa. Abans de seguir, però, una advertència a l’amant del gore, al lector assedegat de sang, al fan irredempt d’Impacto TV, al morbós en general que tots portem a dins, que ací no trobarà satisfacció a tan respectables instints. No. La majoria dels accidents domèstics d’aquest bloc tenen una altra naturalesa, una naturalesa, diguem-ne menys física.Això espero...
(Segueix)Powered by LifeType
