Can Winston

Ahir arribo a casa la meva tieta i veig que a la tele l’Albert Om fen una entrevista al Carod Rovira, me’n vaig a dormir escoltant el Puyal tot indignat perquè l’àrbitre ens va robar 30 segons i avui esmorzo veient la Mònica Lopez (quin despertar més agradable…). He tornat a Catalunya mentre dormia? Miro el termòmetre i estem a -5 º, d’acord això em confirma que estic a Praga i que durant la nit no m’he mogut del llit. El que fan les tecnologies, t’acosten a casa quan realment estàs a molt kilòmetres

Avui ens hem despertat cap a les 10 del matí, si et despertes més d’hora fa massa fred i no pots sortir al carrer (és una gran excusa per no haver de matinar). Com que ahir a la nit varem decidir anar el barri jueu de Praga avui desprès d’esmorzar hem sortit de casa i hem anat a l’estació de Hradcanska per agafar el tramvia.

Un cop hem arribat al barri jueu ens hem dirigit al cementiri Jueu, un lloc realment impressionant. Però primer havíem de superar un obstacle la taquilla i la taquillera. Colar-se era impossible, per tant la segona opció era aconseguir una tarifa reduïda. La de jubilats o la de infants no colava, per tant hem optat per la tarifa d’estudiants, unes 100 corones (4€) més barata que la normal. Però teníem un problema no teníem el carnet de cap universitat txeca ni el carnet d’estudiant internacional, hem provat amb el carnet-targeta de crèdit (les universitats volen que consumim) de la UPC. Primer la dona se la mirat estranyada, jo per ajudar-la he pronunciat “Yu-Pi-Ci” i despres “Universiti Politecnic Catalonia”, això sembla que li ha fet el pes i ens aplicat la tarifa “student”.

Un cop dins, hem passat per la Sinagoga Pinkasova, un lloc on hi ha els noms dels més 80.000 jueus de Praga assassinats durant l’ocupació Nazi també hi ha els dibuixos que feien els nens d’una escola del gueto de Praga durant aquest periode. Sense comentaris, realment és impresionat.

Després d’això hem passat al cementiri jueu un lloc on hi ha més de 100.000 persones enterrades, amb unes 12.000 tombes, en un espai que no és més gran que un camp de futbol. Per superar aquest problema enterraven els un sobre els altres, fen fins a 12 pisos de tombes.

Per acabar la immersió al barri jueu hem visitat la resta de sinagogues i el museu jueu de Praga. El més interessant a part de veure les sinagogues per dins és la part del museu que explica la vida del Gueto durant el domini Nazi.

Després de dinar, en un lloc força barat, però que ens en cobrat 45 corones per barba en un concepte que no saben que és (algun txec em pot dir k significa “Kasna”?), hem fet una vol pels voltants del riu Moldava, creuant els diferents ponts i congelan-nos tot el cos.

Al principi no teni fred, però quan el Martí (si, el meu colega es diu igual que jo), m’ha dit: “Tio tens la roba congelada!!”. El principi no m’ho creia, m’he fet una foto i he vist que tenia el buff blanc. Davant d’aquestes proves hem decidit tornar a casa. Almenys podia veure la tele i escoltar la radio en català i així ens oblidavem que a fora estavem a -7ºC. Com es veu de diferent el mon quan estàs dins de casa, al costat de la calefacció i escoltant el Grasset.

Ahir vaig començar les meves vacances, per intentar descansar una miqueta (que ja tocava!!). Amb un amic hem anat a Praga, ja que com teniem calor a Catalunya hem volgut anar a un d’aquests països en que sembla que estiguis dins d’un congelador.

Com que som estudiants i els diners no ens sobren hem viatjat amb Easy Jet fent una escala a Londres. A Londres arribem al voltant de les 11 de la nit i agafem el vol a les 7 del matí. Total que hem estat una bona estona intentant dormir a l’aeroport de Stanset (Londres).

Després de realitzar un parell de voltes pel minúscul aeroport i comprovar que els anglesos tarden mitja hora, que quan tens ganes de pixar es fa eterna, per netejar un lavabo, provem d’anar a la capella de l’aeroport. No és que ens haguem tornat creients de cop, sinó que suposavem que allà estariem tranquils i no passariem fred. Quan hi hem arribat hem vist que l’havien tancat.

L’alternativa era dormir al terra de l’aeroport, hem buscat un lloc una mica arreserat (un passadis de servei) allà hem lligat les motxilles al una barra de ferro i ens hem instal·lat allà. Per sort no erem els únics hi havia molta gent com nosaltres dormint al terra de l’aeroport.

Total que després d’una hora ja teniem l’esquena destrossada i el cos a la mateixa temperatura que el d’un reptil.

Nota mental: Un altre cop fem com la noia del costat: portem una esterilla i un sac

Després de 5 hores interminables, dormint a batzagades i amb mil persones que ens han molestat, el rellotge ha sonat. Miracle eren les 5 i ja podiem facturar l’equipatge!!!

Ja podiem esmorzar, que l’hem pogut finançar gracies a una màquina escurabutxaques, que si li donaves cops li queien les monedes ( a les 5 del matí no hi ha ningú que et vegi) i embarcar, amb una mica de reatard.

Agafem l’avio, això si despres de molt controls de seguretat i de que un home em magrages (amb l’escusa d’escorcollar-te passen la mà per tot arreu i repetint diversos cop l’operació.

Dormim dues hores més, resultat: li sumem al mal d’esquena una torticulis de campionat. Quan atarrem ens adonem que les noies que hi ha al seient del costat són catalanes i a més en conec dues que anven amb mi a l’escola (a les 7 del matí no les he reconegut, la son fa estralls).

Agafem l’autobus i ens plantem al centre de Praga, fa molt fred!!!! Després de caminar 10 minuts i quan l’hipotermia ja afectava tot el cos hem arribat a casa de la meva tieta. Ens xoquen dues coses:

– Només arribar diu que no fa fred, només estem a -2ºC, fa cinc dies estaven a -17ºC.

– Els txecs tenen una manera molt peculiar de distribuir les habitacions de la casa. Hi ha dos lavabos: en un hi ha la tassa del water i l’altre la pica i la dutxa (si has fet les teves necessitats has de trevessar la casa per poder-te netejar)

Aquest cap de setmana ha sigut un cap de setmana de canvis:

He canviat la plantilla del bloc i l’he personalitzat una mica, sobretot gràcies al crazy, que m’ha anat indicant que s’ha de modificar i a anat provant i fent grans cagades. Encara no ho l’he acabat de modificar però temps al temps…

Un altre canvi, potser més important, és que des de dissabte sóc president dels Castellers de la Vila de Gràcia. Això vol dir més feina i més problemes, però espero que també porti més satisfaccions. I que entre tots poguem tirar endavant la colla i sobretot que ens ho continuem passant bé.

Un altre canvi, és que es veu que quasi ja tenim estatut, o podríem dir estatutet. No se com ens ho fem però al final els catalans quan es negocia acabem cedint.

Em pregunto si tinc la oïda "txunga" perquè jo vaig sentir alguna cosa com: "aprovarem l’estatut que surti del parlament", "volem un concert econòmic", "només volem una agència tributaria", "Catalunya és una nació i si no ho posa a l’articulat retirarem l’estatut" i tantes frases més…

Espero que la resta de canvis no siguin com aquest últims

L’alcalde de Salamanca va dir fa temps que els papers no es mourien si no fos usant la violència. Ja va posar totes les pegues perquè no es pogués el retorn, finalment es va quedar sense la imatge que ell i molta altre gent volia: la policia nacional barallant-se amb la policia local. Tal com deia algun periodista una de les raons era perquè els policies es coneixien i no es volien pagar amb els seus amics.

Però han utilitzat un altre tipus de violència, aquesta que últimament ja hi estem acostumats, i que la porten practicant des de fa molt temps. La Violència Judicial, amb ella tanquen diaris, il·legalitzen partits i persones, acusen de terrorisme a un noi de 14 anys i molts altres exemples. La utilitzen com una eina al servei de les seves idees i no com un dels tres poders, independents entre si (qui s’ho ha cregut algun cop això).

Llegeixo a Vilaweb que el president de la Secció Setena del Contenciós, José Luis López Muñiz i els altres 4 jutges, amb la supervisió del president de la Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional Carlos Lesmes (ex director general de relacions amb Justícia del govern de Aznar), han paralitzat el retorn dels papers de la Generalitat a Catalunya.

Ja deia jo que tot anava massa bé, encara aquest estimats veïns ens tenien preparat alguna sorpresa, deuen pensar que total desprès de 67 anys, per un dia no passa res.

Avui navegant per internet he trobat aquesta pagina.

A baix de tot podreu trobar una foto del campanar de la Plaça de la Vila, però si us fixeu en la pàgina principal totes aquestes fotos pertanyen a l’Eixamplede Barcelona.

També la Casa Vicens està dins d’aquest apartat.

Potser aquesta fotògrafa li hauríem de regalar un petit mapa de Gràcia, perquè sàpiga on està. No fos cas que es tornés a equivocar.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Doncs tenen tota la raó.

Després de mirar i remirar la llista del dret i del revés, he comprovat que no m’ha tocat la loteria, ni la grossa ni la de reis. Si com a mínim fos com l’any passat que em van tornar un trist euro. I mira que he jugat a diferents numeros, ja que tothom al final t’encoloma el numero de la seva associació de veïns, diables, colla castellera o club esportiu.

Avui quan passava pel carrer cigne al costat del mercat de la Llibertat, he vist que en un bar en que les persianes estaven baixades hi havia un paper enganxat amb celo on posava "A en Joan i la Maria no són milionaris, només tenen la grip, coses que passen…"

A mi tampoc m’ha tocat res, però almenys no tinc la grip. Sempre és un consol!

L’any que ve, encara que no vulgui a tornar ensopegar amb la mateixa pedra, esperem que amb una mica més de sort.

Ahir vaig estar una estona davant de la parada de metro de Fontana esperant a un amic. Davant meu hi havia un trio de mossos (es veu que són més moderns i passen de les parelles tradicionals i fan trios). Vaig estar escassament 3 minuts esperant i durant aquest temps l’únic que van fer és indicar a 5 persones diferents on es trobava un carrer, en alguns casos van haver de mirar un mapa, perquè no sabien on es trobava el carrer en qüestió (es nota que són nous i no coneixen la vila).

La qüestió seria, no seria més fàcil posar un informador turístic, amb aquella gorra vermella i no gastar-se tants diners que si amb el walki, les manilles, la porra i la pistola? Almenys que es dediquin a fer de guies i no a posar multes.

Per cert entre ells parlaven castellà….

Aprofito aquest primer missatge del meu bloc per explicar una anècdota que ens va passar el passat 20 de novembre, que pot exemplificar com poden arribar a emprenyar els fashionetis que venen al "barri de moda de la gran ciutat cosmopolita i multicultural"

El dia 20 de novembre era la diada dels castellers de la Vila de Gràcia (uf!! quina diada….), com sempre abans d’una actuació important es fan les matinades. Quan estàvem passant per la plaça Virreina va venir corrent cap a nosaltres un noi i una noia. Ens van venir a demanar que no toquéssim la música o que variéssim el recorregut, ja que ells estaven rodant un curt. En la discusió que vam tenir, sempre de bones maneres, ens van argumentar que tot allò els hi havia costat molt diners, que al seu poble algun dia ho feien (matinades) però que aqui no s’ho esparaven, que ells no ho sabien… Total que unes persones que de ves on eren volien que la cultura popular callessim perquè ells poguessin per els seu curts.

Tan de bo tots els diners que es gasten en curts els destinessin a la cultura popular, no serem tant radicals, almenys una part que la destinin a la cultura popular.