Ahir arribo a casa la meva tieta i veig que a la tele l’Albert Om fen una entrevista al Carod Rovira, me’n vaig a dormir escoltant el Puyal tot indignat perquè l’àrbitre ens va robar 30 segons i avui esmorzo veient la Mònica Lopez (quin despertar més agradable…). He tornat a Catalunya mentre dormia? Miro el termòmetre i estem a -5 º, d’acord això em confirma que estic a Praga i que durant la nit no m’he mogut del llit. El que fan les tecnologies, t’acosten a casa quan realment estàs a molt kilòmetres

Avui ens hem despertat cap a les 10 del matí, si et despertes més d’hora fa massa fred i no pots sortir al carrer (és una gran excusa per no haver de matinar). Com que ahir a la nit varem decidir anar el barri jueu de Praga avui desprès d’esmorzar hem sortit de casa i hem anat a l’estació de Hradcanska per agafar el tramvia.

Un cop hem arribat al barri jueu ens hem dirigit al cementiri Jueu, un lloc realment impressionant. Però primer havíem de superar un obstacle la taquilla i la taquillera. Colar-se era impossible, per tant la segona opció era aconseguir una tarifa reduïda. La de jubilats o la de infants no colava, per tant hem optat per la tarifa d’estudiants, unes 100 corones (4€) més barata que la normal. Però teníem un problema no teníem el carnet de cap universitat txeca ni el carnet d’estudiant internacional, hem provat amb el carnet-targeta de crèdit (les universitats volen que consumim) de la UPC. Primer la dona se la mirat estranyada, jo per ajudar-la he pronunciat “Yu-Pi-Ci” i despres “Universiti Politecnic Catalonia”, això sembla que li ha fet el pes i ens aplicat la tarifa “student”.

Un cop dins, hem passat per la Sinagoga Pinkasova, un lloc on hi ha els noms dels més 80.000 jueus de Praga assassinats durant l’ocupació Nazi també hi ha els dibuixos que feien els nens d’una escola del gueto de Praga durant aquest periode. Sense comentaris, realment és impresionat.

Després d’això hem passat al cementiri jueu un lloc on hi ha més de 100.000 persones enterrades, amb unes 12.000 tombes, en un espai que no és més gran que un camp de futbol. Per superar aquest problema enterraven els un sobre els altres, fen fins a 12 pisos de tombes.

Per acabar la immersió al barri jueu hem visitat la resta de sinagogues i el museu jueu de Praga. El més interessant a part de veure les sinagogues per dins és la part del museu que explica la vida del Gueto durant el domini Nazi.

Després de dinar, en un lloc força barat, però que ens en cobrat 45 corones per barba en un concepte que no saben que és (algun txec em pot dir k significa “Kasna”?), hem fet una vol pels voltants del riu Moldava, creuant els diferents ponts i congelan-nos tot el cos.

Al principi no teni fred, però quan el Martí (si, el meu colega es diu igual que jo), m’ha dit: “Tio tens la roba congelada!!”. El principi no m’ho creia, m’he fet una foto i he vist que tenia el buff blanc. Davant d’aquestes proves hem decidit tornar a casa. Almenys podia veure la tele i escoltar la radio en català i així ens oblidavem que a fora estavem a -7ºC. Com es veu de diferent el mon quan estàs dins de casa, al costat de la calefacció i escoltant el Grasset.