Ahir a la nit va nevar durant tota la nit, tot i que durant tot el dia va fer molt sol en menys de dues hores el cel es va tapar i va començar a nevar. Les dues hores que vam estar al pub holandes de sempre. En entrar ens varem pensar que seria una nit molt avorrida, ja que érem els únics clients, però gràcies que ens vam aixecar de la taula per preguntar perquè els preus eren més cars (no era dia de l’estudiant) vam entaular una conversa amb el Panc (o alguna cosa semblant) que era l’home que li tocava servir aquella nit. La història de la seva vida era força curiosa, segui la filosfia d’anar al país on cobrava més i si sentia més agust. Holandès de naixement havia estat a la Costa Brava, a les Vegas, França i ara a Txequia. També una de les raons per quedar-se en un país era si tenia novia. Mentre ens explicava la seva vida i ens demostrava els seu virtuosisme en l’art del barman varem passar unes divertides dues hores. Fins i tot havia estat policia holandes, però ja ho havia deixat, tot i això conservava el carnet que l’acreditava com a tal, que utilitzava per sortir de més d’un embolic.

En canvi avui la temperatura ha pujat fins els 5º!!! Quina calor!!! Potser hauríem preferit que la no hagués pujat tant, ja que la neu que havia de caure s’ha convertit en pluja i si es pot triar hem quedo amb la neu, no és tant emprenyadora. A sobre la neu s’ha anat desfent i ha convertit als carres de Praga en una mena de pasta força emprenyadora formada per la neu semi fosa de color negra i l’aigua fosca i pudent.

El dia d’avui no ha estat massa emocionant, el temps no acompanyava i no teníem cap lloc pendent per visitar. Per tant ens hem dedicat a passejar pel centre, visitar un museu de cera molt “cutre” i dinar a una pizzeria italiana.

En aquesta pizzeria hem estat a punt d’haver de quedar-nos a fregar els plats per poder pagar el dinar. Com que ens havíem deixat una part dels diners a casa anàvem força justos, per això només hem demanat una pizza i una beguda cadascun, de tal manera que podíem pagar-ho just. A mig dinar ens hem recordat que apliquen un 19% d’IVA, i hem fet càlculs i amb tot el que portàvem no hi havia manera de pagar-ho. Li hem demanat el comte al cambrer, s’ha anat acostant i nosaltres ens miràvem pensant “Com ens ho fem per pagar el dinar?”, ens ha dit el preu en angles i ens ha ensenyat un paper on havia escrit en bolígraf el que havíem pres. El compte era en negra!! Per tant no ens ha cobrat l’IVA i em pogut marxar de la pizzeria amb el temps just d’agafar l’autobús que ens portaria a l’escola del meu cosí.

Allà havíem quedat amb el meu cosí, però com que l’escola té dues sortides i és una mica gran no l’hem trobat. Com que no el trobàvem hem entrat a dins i hem anat investigant i observant les classes. Val a dir que és una escola americana, on fan les classe en anglès i segueixen el sistema americà. Per exemple cada professor té una classe i els alumnes es van movent per anar a la classe del professor que els hi toca segons la matèria. Mentre anàvem mirant ens ha sobtat veure que en una classe hi havia una estelada al costat d’una bandera espanyola, hem vist que era la classe on s’ensenya castellà. Més tard el meu cosí ens ha explicat que ho havia penjat ell perquè ja era prou dur anar a l’escola que a sobre havia d’aguantar un bandera espanyola al seu darrera i que l’estelada feia de contrapès.

Com que no trobàvem el meu cosí hem tornat cap a casa, sense haver fet abans una volta per la urbanització on hi ha l’escola que sembla treta directament dels Estats Units i portada a les afores de Praga.

Ara tocava el més difícil, fer la motxilla!! Primer has de recollir totes les coses que tens repartides per la casa i no deixar-te res, després ho has d’encabir tot i a sobre també hi has de posar tots els souvenirs i les 8 ampolles de cervesa que has comprat!! I això ho has de protegir d’alguna manera. Sort en tenim de la roba bruta que serveix per evitar que algun empleat manasses de l’aeroport trenqui el souvenir que tant t’ha costat comprar.