Avui ens hem despertat amb una bona noticia, el termòmetre superava els 0 graus i la temperatura era positiva (1 grau). Això encara no havia passat durant tots les dies que portem a Praga. També val a dir que ens hem despertat més tard, ja que ahir a la nit varem anar a una pub holandes que hi ha al centre de Praga.

Aquest bar és força curiós, ja que gairebé tots els clients, per no dir tots, són estrangers, tal com es defineixen ells “Exprats” un diminutiu d’alguna cosa semblant a: “Els sense pàtria”. Són majoritàriament fills d’estrangeres que treballen aquí i que han viscut gairebé més temps fora que a la “seva” pàtria. Podem trobar gent que gairebé ni sap d’on és: Fill de pare austríac, mare canadenca, va néixer a Londres, va passar la infància a Alemanya i ara està a Praga (això amb 16 o 17 anys). És normal que no sàpiguen d’on són. La llengua habitual d’aquest bar és l’anglès, per exemple un cambrer només parla angles i holandes (no sap res de txec). Tot i que ahir es podia escoltar també el francès i el català.

Després d’esmorzar i mentre decidíem quin era la ruta a fer avui hem vist per la finestra com començava a nevar sobre Praga, era una nevada testimonial. Hem decidit que aniríem fins el Muzeum de Praga i recorreríem tota la plaça Wanceslau (és a dir Vàclauske Námesti, que més que una plaça és una avinguda). Finalment aniriem fins la torre del rellotge de la plaça de l’ajuntament per veure el moviment dels autòmats quan toca les hores. Després, hauríem de trobar-nos amb la meva tieta que ens portaria fins a un restaurant on feien menjar típic txec.

Quan hem sortit al carrer la nevada era un pel més forta, però encara no quallava. En arribar al Muzeum (després d’un petit trajecte en metro), la nevada havia augmentat una mica i ja començava a quallar. Tot plegat feia la ciutat una mica més maca i convertia el paisatge gris habitual en un de més bucòlic.

Hem donat una volta pel Muzeum (per fora, ja que és força car i ens han dit que no val massa la pena) i hem anat observant les diferents cases modernistes que hi ha a la Vàclauske Námesti. Com per exemple l’hotel Europa i el seu bar anomenat Titànic (que no hi hem entrat per la por que ens ha ocasionat veure els preus).

En aquest moments la neu ja tocava una mica el que no sona, ja deixava de ser bucòlica per ser emprenyadora. Hi ha quatre inconvenient principals, sobretot si la neu et ve de cara, si ve per l’esquena no és massa greu:

– Has d’anar en compte on poses els peus, no fos cas que patinis i et fotis de lloros.

– Quan parles has d’anar en compte no t’entrin volves de neu a la boca, la sensació no és massa agradable.

– Si en el moment que inspires pel nas, passa una volva de neu, entra dins provocant un esternut i una picor al nas.

– Quan camines o si vols intentar observar una estàtua o un edifici, és bastant possible que t’entri la neu als ulls. Per tant has d’anar tot el dia amb els ulls mig clucs.

Quan hem arribat a la torre del rellotge ens ha sobtat trobar-nos un grup de jazz que desafiant el temps amenitzaven l’espera. Els deu minuts que ens hem esperat per veure els autòmats del rellotge han sigut realment inútils, no valia la pena per veure quatre ninots movent-se.

Tot seguit hem anat a un restaurant on fan cuina típica txeca. De primer he menjat una sopa de patata amb pa, acompanyat d’una pasta de patata. De segon un rostit de diverses carns, amb una salsa (no se que era) acompanyat amb una mena de pa, però més farinós i sense crosta. Per beure una gerra de mig litre de Pilsner Urquell. Total: greix i hidrats de carboni per parar un tren, de tal manera que no hem pogut demanar postres. Però anat bé per recuperar forces i combatre el fred.

Després de dinar hem fet una volat per la ciutat nova, per tirar avall el dinar i veure les cases modernistes. Hem agafat el tramvia i ens hem plantat a casa, on tots els carrers estaven nevats i els cotxes coberts amb una capa de neu.

Durant el trajecte ens hem plantejat dos dubtes:

Com frenen els tramvies (hem arribat a la conclusió que ho fan amb uns electroimants que s’aferren a la via)

Com canvien de via; a Praga hi ha molts desviaments però no hi ha cap canvi d’agulla. Aquesta és una qüestió que ens inquieta a tots i ningú sap la resposta, ni la meva tieta que porta 6 anys aquí!