Avui Praga s’ha despertat amb una boira pixanera, però no és com les que hi ha al Mediterrani. La boira era força alta, allò que en Mauri anomena núvols alts i mitgencs, i durant tota l’estona anava caient unes fines partícules de gel que t’anaven deixant tota la roba blanca. També gracies aquestes partícules el terra s’anava tornant relliscós tot i que ens hem quedat amb les ganes de veure algun turista patinant i caient al terra.

Després d’esmorzar i fer la marató entre el lavabo-lavabo i el lavabo-dutxa unes quantes vegades hem sortit al carrer amb la bona noticia que només estàvem a -1 ºC, però com a contrapès hi havia molta humitat que s’anava calant als ossos. Amb un parell de tramvies ens hem plantat al castell de Praga.

El castell de Praga, és força bonic però no destaca en masses coses. És a dir que és molt semblant a la resta de castells que hi ha al centre i est d’Europa. Podem destacar la catedral de Sant Vito, que la van començar a construir al 1344 i la van acabar a mitjans del segle XX, el carrer de l’Or conegut per la casa on va viure Franz Kafka (només hi va viure un any) i el canvi de guàrdia. Nosaltres hem pogut veure el canvi que fan a les 12 del migdia, en que canvia tot la companyia a ritme d’una marxa militar.

Després de la visita del castell, hem fet un tomb pel centre de Praga, hem tornat a veure el Pont de Carles i hem anat a la recerca d’un restaurant barat.

Com que aquest dia no ha tingut gaires coses a destacar, i quan hem arribat a casa no hi havia corrent ni calefacció hem aprofitat per fer algunes hipòtesis sobre la vida dels txecs:

Transport públic:

– A Praga hi ha una bona xarxa de transport públic sobretot de tramvies. Però té un petit inconvenient: els txecs sembla que no són massa amants de la dutxa, i quan agafes un tramvia a les tres del migdia (que aquí és hora punta), fa una forta olor a home. Per exemplificar la seva relació amb les dutxes us posa un petit exemple: Per Nadal és costum menjar per dinar una carpa (un peix força gros i lleig). El costum és que el compren viu i el maten justa abans de cuinar-lo, com que el dia 24 o 25 les carpes van molt cares les compren 5 o 6 dies abans. Omplen la banyera d’aigua i deixen la carpa allà durant tots aquest dies. La pregunta és: Durant aquesta setmana on es dutxen? Doncs enlloc.

– Una altre cosa que sorprèn és que el gossos poden entrar sense problemes als tramvies i metros. El que no se és quina tarifa se’ls aplica.

– Una cosa que està molt mal vista és parlar dins dels metros o tramvies, aquí la gent no parlen o xiuxiuegen molt fluixet, no fos cas que molestes al passatger veí. Nosaltres dos que parlen fort som objecte de mirades assassines dels passatgers autòctons perquè estem trencant l’harmonia del tramvia.

Al carrer:

– Els carrers estan molt nets, això sorprèn molt ja que gairebé no es veuen ni escombriaires ni papereres.

– No hi ha masses containers, la gent tira les seves deixalles, prèviament separades, als cubells que hi ha als patis interiors de les cases. Posteriorment els escombriaires entren a les cases (suposem que saben els codis o tenen les claus) i recullen els cubells.

– La gent no fuma massa, si més no, no es veu ningú fumant al carrer. Tampoc no hi ha masses estancs.

– Pel carrer pots trobar unes bosses de paper. Aquestes bosses estan penjades en uns pals, serveixen per poder recollir els excrements dels gossos i tirar-los a les escombraries.

El txec:

No s’entén ni un borrall del que diuen, ni del que està escrit.

Finalment, i després de molts intents, la llum ha tornat hi he pogut connectar-me per actualitzar el bloc