Oda a la vella cafetera
En un mil·leni on cada cop s'imposa més la moda de les cafeteres nespresso i de tots aquells complements que fan que gairebé no vegis el cafè fins que t'arriba a la tassa, cal deixar de banda les calors i les mandres per posar a punt una oda a una vella cafetera, la meva vella cafetera que corre per casa. Vas arribar com un regal familiar, gairebé com si fos una qüestió obligada que estiguessis a casa i poc a poc t'has guanyat el respecte dels convidats, que lloen el teu sublim cafè.
La meva vella cafetera té una aparença gastada, diria que descuidada però tot i així, no podria oblidar el servei que fa. Jo no sóc un cafeter de tota la vida. Tot al contrari, aquesta dèria va començar fa uns cinc anys i en aquest curt període he pogut comprovar que difícil és beure un cafè en condicions. A la feina et trobes la màquina que dispensa cafè a tort i dret, sense sentit, sabor ni qualitat. Gairebé diria que té ànima de funcionària aquesta màquina que tantes hores de servei dóna.
Als bars, els cafès són de màquina amb classe, amb crema i preu cada cop més elevat. I en aquest sentit, no crec que les màquines de cafè de fora siguin com els jugadors de futbol, més valorats i exclusius. Jo per triar em quedo amb la meva vella cafetera abans que triar qualsevol Ronaldinho que apareix en un Starbucks de la cantonada. Subratllo i vull deixar constància per avançat la meva repulsa davant aquests establiments a l'estil de les hamburgueseries dels paiassos somrients, que t'entabanen amb mil gustos i mil substàncies prefabricades que amaguen l'esència.
Per això, davant Starbucks, davant cafeteres Nespresso i qualsevol altre succedani, avui més que mai, cal reivindicar les velles cafeteres que tenim a les nostres llars, les que fan els cafès més autèntics, aquelles que es robellen, que s'ennegreixen i que resten en qualsevol armari de la cuina.
M’afegeixo a la teva oda, no hi ha res com el soroll del vapor sortint acabat de dutxar
Àlex said this on 15 juliol 2008 at 07:50
Ho sento companys la modernitat m’ha guanyat un Nespresso amb l’aroma acabat de fer, de diversos punts i tons de cafè, cadascú el seu amb la seva crema amb la quantitat i densitat que volem, per no dir de la maquineta de fer crema de llet un nubol amb el punt just de cremositat, per fer un machiato, o un capuccino, o espolvorejar de canela o….. esteu convidats a casa
carlesmany said this on 15 juliol 2008 at 18:44