Fent un curs de 60 hores
El dia 16 de Març vaig comença un curs d’iniciació a Internet. El nostre professor, en Manuel és un professional com la copa d’un pi i amb una paciéncia d’allò més gran. Resulta que som 14 alumnes i una mica pobres en conexeiments sobre el funcionament de l’ordinador. Ens ha donat 30 hores d’iniciació a informatica i les altres 30 hores enfocades a internet. Des d’ aqui l’hi donc les gracies, perque m’ha ensenyat a no tindra por a l’ordinador i a saber clicar allà on toca. Espero que els meus companys estiguin tant contents com jo. Estic una mica trista perque aquest divendres s’acaba el curs.
L’ordinador, aquell gran desconegut… En major o menor mesura una màquina diabòlica amb ànima pròpia sobretot quan decideix no rutllar, i al mateix temps tant imprescindible… Jo també tinc la meva mare en plena immersió informàtica des de fa uns mesos i és tot un orgull veure com aquesta generació us aneu posant al dia amb més facilitat de la que vosaltres mateixos pensàveu! 🙂
Fa uns anys, el que no sabia escriure era un analfabet. Avui no saber un mínim d’informàtica també.
Les coses evolucionen i les eines, no podien ser menys.
Conec qui fa només quatre anys no volia ni sentir parlar d’escriure amb ordinador. Per ell l’escriptura (la seva gran passió) es feia amb un bolígraf i un paper. Li vaig fer veure que escribia amb bolígraf, a màquina i no amb llapis, ¿perquè no amb ordinador?
Avui, amb més de 90 anys, està passant tota la seva poesia i els seus escrits de la llarga vida, a l’ordinador amb una intensitat gran, com si volgués posar dins del disc dur, tota la seva literatura antes de deixar-nos. Això si, assessorat pels nets.