Retrobament
Ahir vaig anar al casament d’una neboda, la Laia amb el Ramón. Tot va ser molt bonic. Però lo millor de tot va ser el retrobament amb una cosina, que la feia perduda. Una mica per la distancia i molt per la seva antiga parella. Al costat del seu fill va passar moments engoixadors, i jo sense saber-ho, si haves trucat a la meva porta … Ja ha passat tot i ara te al seu costat una persona, que només coneixa-la te inspira confiança i benestar. Vam parlar i riure com si els anys no havessin passat mai. Aquest retrobament em va enriquir una mica més.