primera guerra civil
novembre 26, 2005 by rafel
Bona part de la meva jornada laboral la dedico a corregir textos de notícies per a poder ser emeses per un informatiu de televisió. Reconec que una de les coses més surrealistes que recordo és rebre un text sobre el refugi de la plaça del Diamant de Gràcia, on es deia textualment que havia estat construït durant la primera guerra civil. Ara penso que sempre serà una batalleta que podré explicar a algú, però en aquell moment em vaig quedar a quadres; només li vaig dir a la redactora si la segona guerra civil començaria quan jo la matés (si, i a més em vaig jurar a mi mateix que ho faria mooolt a poc a poc)
Això em ve al cap ara, justament quan m’expliquen que la setmana passada l’escriptor Salman Rushdie va venir a la biblioteca Jaume Fuster a fer una conferència; em diuen que la mateixa redactora de marras ens va oferir una notícia d’un tal “Sàlmon” que venia a fer no se què. (a empaperar la sala de lectura, potser?)
Vull creure que la professió no està tan summament perduda, que hi ha esperança mentre la majoria llegeixi els diaris i estigui mínimament informada de les coses. Però m’espanta pensar que a les facultats de periodisme i comunicació donen el títol a gent que parla de la primera guerra civil i és queda tan ample.
Ara que tothom parla del 30 aniversari de la mort de Franco, vaig sentir opinions de nens que pensaven que el Caudillo era l’inventor del franc francès. Això mateix. I va propiciar la primera guerra civil, diria la redactora. I també pescava “Sàlmons”, afegeixo jo.
Això ho he patit una mica jo, que treballava en un mitjà digital… no entenc com es poden contractar periodistes que no coneixen el miedi en que treballen, si has de parlar de tecnologia no t’has de limitar a copiar el que fan d’altres… però d’aquests n’hi ha un munt… això ho puc entendre: son periodistes “generalistes” ficats en quelcom que no els correspon per error, pero el cas que tu exposes es preocupant, i també molt comú 😉