en “subcarpetes”
novembre 26, 2005 by rafel
És inevitable. A totes les feines sempre hi trobes el maníac obsessiu de l’ordre. Qui escriu això no es considera ni molt menys una persona endreçada. Acostuma a conviure amb un desastre de llibretes, agendes, papers i paperots sobre la seva taula de treball; i en el seu petit gran desordre ho acostuma acabar trobant tot. M’encantaria ser infinitament més endreçat, però ho tinc a pendents.
No estic en contra de la gent endreçada. Estic en contra dels maniàtics compulsius de l’ordre. Estic en contra que per trobar aquell telèfon que necessites urgentment hagis d’anar obrint carpetes i subcarpetes, la majoria d’elles tan inútils i innecessàries com el seu propi creador. I el tresor final és un inf_telf_pers_2005.xls on la majoria de la gent que hi ha ja no treballa a l’empresa. Això si, t’assabentes que en Marc Ruiz Agustí va neixer a (Vilanova i la Geltrú, 1972) Té collons la cosa.
Aquest tipus d’animals d’oficina (per abreujar, i d’ara en endavant batejarem com en “subcarpetes”) està molt ben considerat entre els superiors. Ell és l’encarregat d’organitzar-ho tot. Des de les piles de paper reciclat, a coordinar els moviments de la senyora de la neteja (limpiar cera, pulir cera); d’organitzar les vacances de la resta de personal a muntar el sopar d’empresa on tothom s’ho ha de passar estupendament.
Té la barra de presentar-nos una carpeteta-organitzadora que ha comprat al todo a 100 per endreçar coses com si fos el gran salt endavant que la empresa necessita. A la resta ens tracta de dinosaures; li disgusta profundament que no fem les coses com ell voldria. Els seus mètodes semblen tan dinàmics i moderns… Ho és tant que si t’ha de dir algo, t’envia un mail (perquè així queda registrat, diu ell). “Benvolgut/da….. (aquí una collonada darrera l’altra) …salutacions cordials, signat: nom i dos cognoms. Per què girar-se i comunicar-se com una persona normal?
On dimonis haurà après en subcarpetes a fer taules d’excel i pintar-les de colors perquè tothom admiri la seva feina?? Pobre de tu que la subcarpeta que has creat no tingui_un_munt_de_guions_baixos_absurds i que hi hagi una trista majúscula fora de lloc. La resta de companys admirem en subcarpetes en secret. Estem convençuts que és un venedor de fum professional, però el seu punt friki ens resulta entendridor.
Inicio des d’aquest raconet una humil campanya contra aquests pollastres. Demanem que els guardin a la subcarpeta més remota del sistema; que de tant en tant l’informàtic de la casa es passi a veure’l i li tiri cacauets.
D’aquests vaig conèixer una, en aquest cas, en el meu darrer curro (de nou) 😉 me la van presentar com la salvació de l’empresa i vaig tenir que emprar la meva darrera setmana en ajudar-la a “ordenar” l’empresa (es veu que jo era el que coneixia millor l’empresa) per, finalment, no arribar enlloc 😉 brutal.
ufff.. q me nhas de dir a mi del món de les subcarpetes….. hi visc immersa en elles… jejejejej
jo crec q el millor camí seria aquell q va proposar el de CCOO de “L’alliberat”.. voto per un subcarpetes alliberat q vetlli única i exclusivament pq les carpetes, subcarpetes i subcarpetetes es mantinguin en el seu ordre estricte..
MUA
marta
Simplement genial. I compartida l’opinió
“Un escritorio ordenado es producto de una mente vacía”
Carpe diem!