Apa siau, torno a marxar cap l’Orient, cap a Xina, evidentment de feina no per plaer, però si que intentaré, si mes no, donar algun tomb.

L’altre vegada vaig anar al nord Beijing, Tianging i finalment Shangai, aquesta vegada començo a Shangai, desprès Yuyao, Ningbo i Hangyou, i tornem a Shangai, la veritat i un munt de kilòmetres, i molta feina a fer, a part del tema teca (jo menjo casi be de tot) i el canvi horari m’esperen llargues reunions, moooolt, llargues la paciència dels xinesos no te límits, i a l’hora de negociar no tenen cap pressa, tassa de te i apa som-hi fins que el cos aguanti.

Sort que ja tinc una certa experiència i t’ho pots arribar a passar prou be donat que a part de la feina hi ha moments de distensió en aquestes reunions, on es parla de la família, del futbol (es un tema internacional/intercontinental) de la vida, una mica hauríem de aprendre del seu “slow life”.

Ara un cop s’arriba a un acord, el desenvolupament de la feina es fa sense parar, amb una energia i continuïtat que d’un i do.

Cada cop em quedo mes parat de veure la seva cultura mil·lenària i a on els ha portat la revolució de Mao, la diferencia de la cuina, de la gent, dels paisatges, del caràcter identitari de cada zona. Os el recomano però es un país per dedicar-hi dies, no una setmana o quinze dies, i sobretot os recomano la gent, la gent del carrer, del dia a dia, la seva amabilitat, la educació en el tracte. Espero poder enviar algun post d’allà i fer moltes fotos per penjar-les a Gracianet i donar una mica d’enveja a l’Eduard (quin cap de setmana nano devies passar amb la cara que feies ahir!!!!) alies Txwaka i a la Carina alies Gracienka, poca perquè cada dia em surten pitjor les fotos!! Fins aviat!!