Els del NO, nosaltres, volem quea l’articulat digui: Catalunya es una Nació, no al preàmbul , no volem aquest “seny”convergent, el del dia passa, any empeny i jo segueixo cobrant a fi de mes, de totsvosaltres. Tampoc allò de els PSC-PSOE, “no em vull emprenyar amb els meussocis que podríem estar pitjor” i no direm pas que pensem els bio-pijos, “queguai, que guai, que guanyi Maragall”.

Tothom ha escrit els seusrengles, a la historia de Catalunya, hi així ens va, el President que va declarar l’Estat Català i una revolta pseudomilitar, militant i fundador de ERC Francesc Macià, a la boca del regionalistesbotiflers (diuen que fan seu el missatge independentista, el seu partit el que paga les “pijades” CyUencara al·lucina i potser encara somriu de la seva “innocència” podrien cantar allò“de amo a Laura” per “amo mi region cataluña”……………pobrets.

El PSC-PSOE sap de la potenciadel mundis media, sap que en Maragall a TV3 la “nostre” la que tots paguem vafer un discurs ple d’ambigüitats digne de una pel·lícula de en Woody Allen.

Nosaltres els independentistes depedra picada, soparem avui, sabent que demà tota la feina dels darrers dos anysi mig s’en pot anar en orri, que a les espanyes ningú vol que siguem una nació,que en Zp ens va enganyar, que els nostres companys de viatge han estirat la palanca del fre “de seguretat” del tren “Independència”,dormirem, poc i malament patint per eldesenllaç final. Demà amb el si Catalunya tindrà un altre argolla a la cadenadels darrers 300 anys, i que quedi clar ho pagarem tots els del SI i els delNO, els que s’abstinguin i els del vot blanc. Tranquils per això, no direm allòde “Jo ja os deia”