3a etapa,

Un cop consolidat com a país, amb una societat progressista benentesa i plural, amb un progrés d’estructures, econòmic i social, amb les inversions dels nostres empresaris recolzats pel govern de Catalunya, amb tot això, podem començar a pensar amb un estat propi que disposi, de no un Estatut, si no d’una Constitució pròpia demanarem la independència de l’estat espanyol, es a dir tots i totes votarem en quina mena de nació volem ser, independent, associat, republicà i federal, o decidirem els catalans i les catalanes en cap cas els nostres veïns ( oi que sembla lògic) i sense mes demanarem el nostre ingrés a institucions internacionals com les ONU o el Fons Monetari Internacional o el Comitè Olímpic, o ……………………. com han fet països d’Europa : Txequia i Eslovàquia,, ex-republiques soviètiques :Lituana, Letònia, Estonià, ex-ioguslaus : Montenegro, Sèrbia, o com altres Macedònia.

Tots ho heu pogut veure, no hi hagut traumes, ha passat i prou com la reunificació d’Alemanya, com el divorci, com el sufragi femení, com tantes i tantes coses que no fan ni un segle que han passat i avui es veuen normals, naturals.

Que es mes natural que el desig d’un poble a poder triar el seu destí?

Només hem recuperat, el que ens van prendre per la força de les armes un 11 de setembre de 1714.

Hem doblat les nostres copes d’Europa, potser es un senyal de que si volem podem canviar les coses.Força Barça, Visca Catalunya!