Vénen temps de canvis…
octubre 22, 2006
De forma totalment involuntària em trobo de nou en un d'aquells períodes de canvi, i aquesta vegada no ho he buscat jo. Car i català, he canviat d'empresa i m'he apalancat a la més gran del país, l'INEM. Feia temps que em temia una retallada de personal, però al final han optat per donar-nos porta a tots, indemnitzar-nos amb el màxim permès (un punt a favor seu) i esperar que la vida ens torni a ajuntar.
Bé, no és cap drama… he estat molts cops a l'aturi trobar feina no ha estat mai un problema. Que la fena m'agradi, o em paguin prou perquè em surti rendible treballar ja són figues d'un altre paner. Però feina, el que es diu feina, en aquest país n'hi ha molta.
O sigui que ara em trobo que malgrat estic a l'atur tinc un munt de feina: estudiar el mercat a veure què es demana ara i a quins sous per tal d'orientar el currículum; buscar cursets que m'atreguin i siguin econòmicament accessibles per a seguir-me formant i no avorrir-me a casa; fer tots els tràmits de papers per tal de cobrar el subsidi com més ràpid millor; mirar les despeses que tinc per tal de reduir-les, ara no es tracta de gastar en bestieses; aprofitar per fer tot allò que fins ara no podia per manca de temps (anar al dentista, recollir aquells papers que no podia per incompatibilitat horària, etc); fer un llistat d'ETT's per anar a deixar el CV; desprogramar el despertador ja que ara no em cal matinar a diari; etc. Vaja, que de moment aniré més atabalat que si treballés. 🙂
De rebot, suposo que les gates i GràciaNet en sortiran beneficiats…
Ostres, quina ratxa que hi ha entre blocaires, darrerament hem llegit i escrit i opinat bastant sobre el tema.
Doncs res, que veig que tens les coses clares, i això és bo per seguir endavant.
Ànims, les èpoques de canvi posen nerviós però poden comportar canvis molt positius, a per ells (i ja entens que no té res a veure amb el crit de la selecció d’espanya)
ânims greips segur que tens sort, i mira-ho per la part positiva, anar al dentista és molt important 😉
Buff i jo què t’he de dir, els canvis son bons i necessaris. Neteja mental 😉 Ja saps bé que em vaig quedar en una situació força similar a la teva fa quasibé tres mesos, i és més mandra de tornar a començar a buscar que altra cosa. Ara mateix, de veritat et puc dir allò de “no hay mal que por bien no venga” i és ben cert. Mira’m a mi, ara estic feliç amb la meva nova feina, i segur que a tu també et passarà el mateix. Aprofita aquest parèntesis de descans, i ànims que “nene, tu vales muxo” 😉
espero que tubguis sort
Ei Greips, ànims, que com diu la gracienka els cambis són per a millorar 😉
De que busques? pq a la meva empresa busquen gent 😀
Ànims, que aquesta enfermetat l’hem passat quasi tots. Aprofita i fes tot això que tens pensat. És molt bo tenir les dents en forma. Podràs mossegar millor.
I a la recerca de un nou curro, que segur el trobes aviat.
Tenia un profe que deia que feien més paciencia i temps que força i ràbia. O sigui que tranquilitat i no deixar de moure’t.
Ara es un bon moment per posar a punt, l’estat mental per prepararse pel nou canvi, que de segur sera positiu
mola replantejar-se les coses, ara fot que sigui no per decisió pròpia…:-P
molta sort, estaré al cas x si surt quelcom que pugui ser del teu interès.
El de l’INEM és un bon curro, no et creguis. Només et fan anar a treball un dia al trimestre (això sí, entre 8’30 i 10 els molt cabrons!), et paguen regularment i si trobes una altra feina et guarden la plaça si te’n tornes a quedar sense.
No paguen gaire, però la veritat és que tampoc és que s’hi treballi gaire 🙂
I lo d’avorrir-se, és qüesti´ò de proposar-s’ho. Jo, amb l’anyes que m’he passat treballant per l’INEM no m’he avorrit gaire, la veritat… 🙂
Res home, com tu dius segur que una altra feina en trobaràs. El millor és fer com la gracienka, escollir bé el nou curro i de mentres un bon parell de mesos de vacances si t’ha tocat un bon finiquito.
Greips, sé que pot sonar cínic si et dic que t’envetje, sobretot si no has cercat la siutació. Però t’envetje, perquè vull passar el dia a casa avorrint-me, pensant fins i tot en aquelles coses que vull eludir, replantejant-me el temps, i no passar els dies com alienat per la feina com un robot sense adonar-me’n de qui ets. No ho dic per animar-te (potser no cal), sinó perquè tinc envetja (però no de la sana!). Aprofita!
Ànims!. Encara prou que t’ho prens bé. Tinc la teoría que la gent de vàlua sempre acaba trobant feina, i de la bona, així que no et facis gaires il.lusions, d’aquí a poc, a currar altra vegada!.
Carles