Passejant per Núria
octubre 18, 2006
Doncs no, finalment no va ser la Pica d’Estats sinó el Puigmal… i em temo que la Pica fins l’any que vé res de res.
Era el meu primer cop tant al Puigmal com a Núria, i no em va decepcionar gens. Vam atacar el pic per la via fàcil, deixant el cotxe a Fontalba i pujant amb bastants ànims. Al cap de dues hores ja havíem fet pic, o sigui que ens férem les fotos de rigor i cap abaix que fa baixada (i vent). La baixada pel Coll de l’Embut va ser preciosa… resulta molt tranquilitzador caminar envoltat de silenci (de fet no és silenci sinó tan sols soroll de Natura). Així que mentre baixàvem vam poder veure com s’anava formant el cabdal d’aigua que finalment acaba al Freser, com serpenteja i s’amaga sota terra per sortir després; veure els cavalls pasturant i/o dormint; disfrutar del soroll del vent i el silenci humà…
Al arribar a Núria estava tot tancat degut a tasques de manteniment (millor) o sigui que ens vam apalancar a uns bancs a dinar i casi sense ni temps de fer baixar els entrepans vam continuar. Vam agafar un caminet que neix al voral del Camí de Queralb i després de 2 horetes més arribàvem de nou al punt de partida.
En total, havien sigut 6 hores justes passejant per les valls de Núria, recarregant piles i coneixent una mica més el nostre país tan petit que tenim. Les fotos les podeu trobar aquí, però ja us aviso que degut a la manca de càmara ho vaig haver de fer amb el mòbil i clar, no és el mateix 🙂