03 Octubre, 2006
D'un temps ençà el Pedraforca s'havia convertit en el meu objectiu número 1. Tenia moltes ganes de pujar aquesta mítica muntanya, i encara més quan el recorregut Pedraforca 360º (fotos aquí) que vam fer un parell de setmanes enrera ens va passejar per la seva falda però sense deixar-nos veure l'enforcadura en cap moment.
Així doncs, vaig posar el despertador ben d'hora i vam sortir cap al Berguedà amb moltes ganes. Malhauradament, al arribar a Saldes vèiem el pic molt emboirat i vam començar a dubtar. I encara vam dubtar més quan mentre feiem el cafetó de rigor va començar a ploure amb ganes. Què fem? Ens arrisquem o busquem una caminada alternativa? Dubtes, dubtes, dubtes... Quan va parar de ploure vam decidir que ja que hi érem ho provaríem.
Vàrem déixar el cotxe al Mirador del Gresolet i comencàrem a enfilar cap al Refugi de Lluis Estasen. D'allà vam tirar cap al Coll del Verdet. A mig camí va començar a ploure de nou i aleshores si que vam veure clar que no seria possible. Però la pluja va resultar ser un xiri-miri, i al cap de 10 minuts va parar i, aquest cop si, ens vam deixar de romanços i vam posar la directa. La pujada al coll va ser, per mi, la part més dura. Un cop allà ja començava la grimpada cap al cim. 3 pics i, finalment, el Pollegó Superior del Pedraforca. Ho havíem aconseguit, i a més feia un sol esplèndid! Havíem estat 3 hores i mitja per pujar, més o menys el temps que haviem calculat. Però sense els dubtes inicials, ben bé es podria haver fet en menys de 3 hores...
Fotos, dinar, riures, felicitacions, converses amb altra gent que també
l'havia pujat (allò semblava les Rambles),... Després de descansar ens vam dirigir cap a la Tartera i cap avall que fa baixada! Baixar mig corrent la Tartera és divertit però val a dir que esgota cosa fina. Al final casi ens equivoquem de camí al no veure el trencall cap a l'esquerra que mena al Lluís Estasen de nou. I d'allà, cap al Mirador i tornada cap a Gràcia.
Al arribar a Gràcia, em vaig adonar que m'havia torçat un dit durant la baixada i se m'estava inflant, així com uns quants cops al cul que, si no feien mal, molestaven bastant. Però s'ho ha valgut: una obsessió menys, un altre fantasma vençut.
A per la següent... la Pica d'Estats?
Així doncs, vaig posar el despertador ben d'hora i vam sortir cap al Berguedà amb moltes ganes. Malhauradament, al arribar a Saldes vèiem el pic molt emboirat i vam començar a dubtar. I encara vam dubtar més quan mentre feiem el cafetó de rigor va començar a ploure amb ganes. Què fem? Ens arrisquem o busquem una caminada alternativa? Dubtes, dubtes, dubtes... Quan va parar de ploure vam decidir que ja que hi érem ho provaríem.
Vàrem déixar el cotxe al Mirador del Gresolet i comencàrem a enfilar cap al Refugi de Lluis Estasen. D'allà vam tirar cap al Coll del Verdet. A mig camí va començar a ploure de nou i aleshores si que vam veure clar que no seria possible. Però la pluja va resultar ser un xiri-miri, i al cap de 10 minuts va parar i, aquest cop si, ens vam deixar de romanços i vam posar la directa. La pujada al coll va ser, per mi, la part més dura. Un cop allà ja començava la grimpada cap al cim. 3 pics i, finalment, el Pollegó Superior del Pedraforca. Ho havíem aconseguit, i a més feia un sol esplèndid! Havíem estat 3 hores i mitja per pujar, més o menys el temps que haviem calculat. Però sense els dubtes inicials, ben bé es podria haver fet en menys de 3 hores...Fotos, dinar, riures, felicitacions, converses amb altra gent que també
l'havia pujat (allò semblava les Rambles),... Després de descansar ens vam dirigir cap a la Tartera i cap avall que fa baixada! Baixar mig corrent la Tartera és divertit però val a dir que esgota cosa fina. Al final casi ens equivoquem de camí al no veure el trencall cap a l'esquerra que mena al Lluís Estasen de nou. I d'allà, cap al Mirador i tornada cap a Gràcia.
Al arribar a Gràcia, em vaig adonar que m'havia torçat un dit durant la baixada i se m'estava inflant, així com uns quants cops al cul que, si no feien mal, molestaven bastant. Però s'ho ha valgut: una obsessió menys, un altre fantasma vençut.A per la següent... la Pica d'Estats?
Comparteix:
03/10/2006, 18:16
Tremolor de cames al pas d'Omedes??
03/10/2006, 20:43
Jo vaig fer el Pedraforca, per primera vegada als 11 anys. Hi vam pujar per Gòsol. Va ser una mica dur, ja que vam pujar i vaixar en un matí. I especialment la tartera al pujar, al baixar és divertit.