Ja tenim alcalde…
… o això pensa més d’un.
Ahir vaig poder gaudir en menys d’una hora de tres entrevistes a tres candidats a alcalde de Barcelona. Dos havien participat en unes primàries i el tercer , mer espectador d’aquesta primera escomesa, és el candidat del seu partit.
Els dos que finalment lluitaran per l’alcaldia entre ells sembla que han començat fort. I dic sembla perquè d’entrada res no ha començat encara. Malauradament, perquè no deixa de ser bipartidisme encobert, ningú no sap quin paper acaben de jugar la resta de partits.
Ahir, l’actual alcalde va fer una afirmació que em va provocar un calfred. Parlant sobre la nova estació, o n’hem de dir intercanviador¿?, va dir que la seva inauguració confirma que l’aposta per creuar Barcelona és la prova del seu bon criteri, que la Sagrada Família segueixi en peu és la prova del seu bon criteri, i que la implantació de la zona verda ja no aixequi protestes és la prova del seu bon criteri.
Confio que la Sagrada Família no caigui en molts anys. Ara que l’he vista per dins m’ha semblat impressionant i és un monument digne de ser preservat. Si mai cau, o hi ha una esquerda o s’enfonsa, o… amb quina cara Barcelona mirarà la resta del món?
Però el que em va impressionar va ser l’al·lusió a la zona verda. De debò els ciutadans de Barcelona, els veïns, els que hem de donar voltes lluny de casa per poder aparcar, pagant verd això si, tot i pagar religiosament el nostre impost de circulació estem satisfets amb aquesta mesura? De debò els ciutadans de Barcelona, els veïns, els que estem pagant un pàrquing cada mes per que aparcar a menys de cinc minuts de casa s’ha tornat una tasca impossible estem satisfets amb aquesta mesura? De debò l’alcalde s’ho creu?
No m’ho puc creure
Deia que ja tenim alcalde. No se qui serà. De moment desitjo que el proper alcalde no sigui tant crèdul.
Filed under: El mon vist des del meu racó | Tagged: campanya, política, Societat
Quan un partit governa de forma continuada una ciutat com Barcelona, durant trenta-dos anys (des del 1979), és molt lògic que cregui que l’ajuntament és seu i que els ciutadans estan contents i satisfets.
Per higiene democràtica ara és més necessària que mai l’alternança en el govern de la ciutat i això única i exclusivament depen del vot dels ciutadans de Barcelona, del nostre vot.