Aquesta era la pregunta que tothom és feia a la Comissió de les Bales de Goma. Oficialment no hi ha resposta, malgrat s’havia d’aprovar les conclusions de la Comissió.
La majoria CiU-ERC, amb els suport de Ciutadans, ha aprovat ajornar fins el maig de 2014 la seva prohibició, en un període de transició en el qual el cos de policia les substituirà per altres “eines robustes” de les quals res s’ha dit a la Comissió i les úniques informacions són les que arriben per la periodistes o per “radio makuto”.
Les conclusions
1.- Que el cos de Mossos d’Esquadra deixés d’utilitzar bales de goma de forma immediata i incondicional
2.- Que el Parlament demani de manera solemne i de forma pública perdó a les víctimes per la utilització de les bales de goma i siguin rescabalades.
3.- Cessament immediat del director de la policia, Manel Prat, doncs mantenir-lo en el càrrec és mantenir el model repressiu de policia.
Aquest eren les conclusions més rellevants que enteníem calia que fossin aprovades per la Comissió del Parlament que ha estat durant quatre mesos estudiant tant la utilització de les bales de goma com el model policial en esdeveniments de masses. “Naturalment” han estat rebutjades. CiU, ERC, PP, C’s van votar contra demanar perdó a les víctimes i contra les conclusions de l’informe del Síndic de Greuges sobre l’ús de les bales de goma i model policial.
La seva prohibició –malgrat que diferida- ha estat, amb totes les lletres, una victòria de la mobilització que des de fa anys duen a terme entitats com Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo, o la Comitè de Prevenció de la Tortura. Sense elles no hi hagués hagut ni Comissió, ni s’hagués aprovat la seva substitució. Elles han vehiculat el rebuig social que ha anat creixent especialment arran de la darrera víctima la passada vaga general, Ester Quintana.
Rebuig social cap a una eina repressiva capaç de fer “ferides de guerra”, però també vers les versions oficials contínuament desmentides per testimonis i gravacions de ciutadans, que deixen al descobert com la defensa incondicional d’actuacions irregulars de la policia catalana es podria més bé qualificar de “protecció política” a la impunitat policial, una defensa que desprotegeix a la ciutadania de les eines de control sobre l’actuació policial i els possibles (i provats) abusos.
Abusos que reben, malauradament, empara política primer amb la invocació abusiva de la “presumpció d’innocència” i desprès sota la divisa imperativa de “defensar el cos”. Aquesta manca total d’autocrítica que s’ha copsat a la Comissió parlamentària és la que es practica en qualsevol cas conflictiu que apareix als mitjans.
Aquesta combinació d’abús en les funcions policials i impunitat i protecció des del poder ha anat fent créixer la desconfiança cada cop major de la societat i el cas de la mort del detingut al Raval (que no oblidem no és ni de bon tros la primera) o els maltractaments a comissaries (acreditats i jutjats) o la imputació constant de Mossos (amb la comissaria de Ciutat Vella encapçalant un trist top ten).
Un model policial pel control social
La Comissió que també estudiava els models policials en els esdeveniments de masses i camuflat rere el llenguatge “políticament correcte” ha ratificat un model policial basat en la repressió i el control social, en el que els moviments socials son percebuts com “enemics” a controlar i reprimir dins d’una societat que viu en múltiples conflictes.
I tot model necessita un cap visible, el que encarna l’actual director general de la policia, Manel Prat. I aquest model –a les antípodes d’un basat en la mediació i la prevenció social i policial- és capaç de fer d’esquirols armats com va succeir a la planta de Panrico o d’atacar al mateix Gandhi com va dir els responsable de la BRIMO respecte al desallotjament de Plaça Catalunya.
Un model que avala i considera necessari disparar i ferit a manifestants per estar cremant pneumàtics en una vaga –a risc cert de causar ferides irreversibles- necessita “eines robustes”, més enllà de les porres, de la força o les salves, necessita ser intimidatori a gran escala, aparèixer com contundent… això són les bales de goma… i les seves substitutes seran igual o més robustes, contundents i intimidatòries.
Interior ja ha comprat els nous fusells
Aleshores han de ser substituïdes per unes altres “eines robustes” (aquesta és la terminologia emprada en la resolució aprovada) perquè els Mossos puguin seguir disparant projectils de precisió, un material de foam amb un recobriment viscoelàstic que permet impactar directament sobre les cames dels manifestants i els deixa immòbils durant uns minuts (malgrat ls seqüeles poden durar hores o dies) però que, a diferència de les bales de goma, no fan una trajectòria irregular i imprevisible.
El periodista Toni Hervàs publicava aquesta noticia al seu bloc “Els passos perduts”:
Ja fa mesos que el departament d’Interior ha posat fil a l’agulla per dotar-se d’una alternativa a les pilotes de goma. Durant dos anys s’han provat un subfusell, el GL06-LL, que llença una mena de pilota de golf partida per la meitat. Aquests projectils no reboten després del primer impacte. Aquestes armes estan fetes de polímer i només pesen dos quilos cadascuna. Cada llançador té un valor al mercat al voltant dels 1.800 euros. Es tracta d’una arma de 40 mil·límetres i destaca per la seva precisió.
Els llançadors GL06-LL que ja ha adquirit Interior, els últims 30 comprats fa 3 mesos, disparen uns projectils que semblen mitja pilota de golf enganxada a una base de plàstic i que no necessita cartutx per ser disparada. Quan l’arma escup el projectil, la baina, que és la part de plàstic inferior, queda dins del llançador mentre que l’altra part surt disparada. La punta està feta de ‘foam’, espuma viscoelàstica de poliuretà d’alta densitat, el mateix material amb què es fabriquen els coixins que s’adapten a la forma del cos.
Aquí està el detall de l’última compra. 30 subfusells per 56.000 euros.
Resolució d’adjudicació del contracte
| Contracte : Contracte administratiu | Unitat promotora : Direcció General de la Policia | |
| Tipus : Subministraments | ||
| Expedient : | IT-2013-121 Procediment : Negociat sense publicitat | |
| Títol : subministrament 30 llançadors per al cos de Mossos d’Esquadra | ||
amb el lema FEM FRONT A LA CRISI. S’ha elaborat un