Reflexions d'un exiliat

Antoni Gutiérrez Díaz va néixer el 19 de gener de 1929 a Premià de Mar(comarca del Maresme, Barcelona). El 1934 es va traslladar amb la sevafamília a Barcelona. Va fer els primers estudis en una acadèmia, albarri de l’Eixample, i va començar a treballar, combinant estudi itreball, en una botiga de queviures. Més endavant, va obtenir una becaals Escolapis, on va estudiar el batxillerat.

Comença la carrera de Medicina, que va combinar amb la feina amb unmetge traumatòleg. Fa oposicions a intern de la càtedra de Pediatria i,en acabar, comença immediatament la seva activitat professional com apediatra. Després va a Finlàndia, on fa l’especialitat de Neonatologia.Exerceix la pràctica privada i l’assistència en la Seguretat Social.

L’any 1959 ingressa al PSUC. Va actuar reunint sobretot persones de la professió i intel•lectuals en general.

Va ser detingut per primer cop el 1953. El desembre de 1962 és detingutde nou i sotmès a una consell de guerra, que el va condemnar a 8 anys,dels quals en va passar 3 al penal de Burgos. Va conviure amb JuliánGrimau abans que aquest fos executat. En sortir de la presó, foudetingut, empresonat i multat reiteradament.

Va ser una de les personalitats principals de l’Assemblea de Catalunyai va contribuir decididament a la seva consolidació i influència com aplataforma unitària durant els darrers anys del franquisme.

Amb l’arribada de la democràcia, és elegit l’any 1977, en el IV Congrésdel PSUC, secretari general. El 1981, en el V Congrés, va renunciar aaquest càrrec i el 1982, en el VI Congrés, és elegit de nou secretarigeneral. Va ocupar aquest càrrec fins l’any 1986.

Fou conseller de la Generalitat provisional, presidida per JosepTarradellas, i diputat al Parlament espanyol el 1977. Va renunciar alseu escó per dedicar-se a la política catalana. Fou diputat delParlament de Catalunya des de 1980 fins al juny de 1987, en què éselegit diputat del Parlament Europeu.

Al Parlament Europeu ha estat president de la Comissió de Política Regional de 1992 a 1994.

Després de les eleccions del 12 de juny de 1994, és elegitvicepresident del Parlament Europeu, i elegit de nou en aquest càrrecel 15 de gener de 1997.

Fins al 13 de juny de 1999, en què va deixar de ser eurodiputat, a mésde vicepresident del Parlament Europeu ha estat membre de lescomissions de Política Regional, Reglament, Institucional i Peticions.

Des de llavors fins les darreres eleccions europees del 13 de juny 2004va mantenir la relació d’ICV amb el grup dels Verds al ParlamentEuropeu i amb les institucions europees en general.

Ha col•laborat en diverses emissores de ràdio i altres mitjans decomunicació, especialment fent pedagogia -com li agradava dir a ell- dela nostra condició de ciutadans europeus.

Informacio extreta de Iniciativa per Catalunya verds.

Antoni Gutierrez Diaz, El Guti esta en coma irreversible, amb ell morirà una part viva de la historia recent del nostre país.

No vaig a fer una semblança de la seva vida, ni ha recordar dades com si era secretari general d’aquí o diputat d’allà….

Només recordar que el vaig conèixer personalment i que coneixia bastant al seu fill Joan Anton. La meva solidaritat amb tota la seva família.

Si voldria destacar, que al meu parer, la mes gran aportació del Guti va ser la seva lluita per aconseguir que les classes populars de Catalunya acceptessin el fet nacional sense fissures.

El Psuc va evitar la aparició de partits lerrouxistes o espanyolistes entre l’inmigració del resta del estat.

Començarem dient que al Google "Jo també vull un estat propi" ja te 115.000 resultats.

En segon lloc parlar del acte que el districte organitza, com a acte institucional de Gràcia, el dia 8 de setembre. Podeu veure fotos i un reportatge a la tortuga, l’actuaciò del Orfeó magnifica, el ambient sorollós com correspon a una plaça viva amb nens i adults fent la seva vida. El públic mes be escàs, encara que mes nombrós que els darrers dos anys.

El que no em va agradar gens va ser l’intervenció de la Eva Piquer, el seu pessimisme sobre Frankfurt no em convenç i sobre el que es cultura catalana tampoc. La part dedicada a escriptores i lluita nacional em va convèncer molt mes.

El 10 a plaça Revolució també es feia un acte, jo no hi vaig anar i a hores d’ara als mitjans Graciencs no he trobat cap informació sobre el seu desenvolupament. Per cert ser una anècdota sobre el acte i el Regidor que en les meves memòries ja escriure.

El 11, el dia gran, de bon mati ja estava a les 9 al monument a Rafael de Casanovas. A 2/4 de 10 passava amb ICV-EUIA, a 3/4 de 11 amb les entitats Gràcienques i el Regidor i uns quants consellers. Anècdotes: el President Maragall es va acostar a les paradetes, no se si a mirar o a comprar. Com sempre darrera Gràcia venia convergència, es veu que sempre fem el mateix horari. Entre una i altre ofrena vaig veure ERC, PSC, l’ajuntament de Barcelona, els Cors de Clavè…..

Desprès passejant cap al Fossar de les Moreres, allí admiro la viva representació del independentisme radical i unitari, mes dades en un article del Maurici, després l’arc de triomf, amb la fira d’entitats i molta mes gent i per últim passem al costat de la ciutadella, també ple de gent assistint al acte institucional.

Per acabar passem per la Plaça de Salvador Allende i acabem als Lluïsos fent el tradicional vermut, ep amb croquetes, de celebració i inici de curs.

powered by performancing firefox

Seguin una iniciativa de Xavier Mir

• Un estat on els regidors de la vila siguin elegits per els ciutadans i no en aquelarres al ajuntament de la veïna ciutat.
• Un estat on els consellers siguin elegits per els ciutadans i no en segon grau, a dit per els partits, i en base als resultats de la ciutat del costat.
• Un estat on els pressupostos de la Vila no cal que siguin aprovats per l’ajuntament de la propera ciutat.
• Un estat on la pacificació del trànsit no passi per implementar una prova topologica digna de el problema dels ponts de Euler i la seva solució òptima digna del Nobel de matemàtiques
• Un estat en el que tots els ciutadans tinguin dret al principi democràtic d’una persona un vot.
• Un estat on aquesta llista sigui complimentada per tothom que vulgui, als comentaris i on any a any la puguem reduir perquè els objectius siguin conseguits
• Ultima hora, el video de homenatge a la Festa Major de TransversalWeb ja el podeu veure aqui.

Veient tota la moguda que ha procurat el clos de l’hereu riera em dono compte de la necessitat de solucionar petits traumes polítics, o com a mínim fer la seva descripció.

• El infantilisme. Es tracta de confondre els teus desitjós amb la realitat.

• El cretinisme. El veure només la punta del dit i no la lluna que aquest assenyala.

• El messianisme. Pensar que tu tens la veritat absoluta i que el mon et seguirà.

• El distorsionisme. Veure la realitat deformada en excés per la meva mirada distorsionada.

• El conjurisme. Pensar que tot es una conxorxa per anar contra naltrus.

• El victimisme. Pensar que tots i tothom va en contra nostre.

• El narcisisme. Pensar que tot es fa al nostre voltant perquè som els únics importants.

• El provincialisme. Pensar que el únic important es el que passa a casa meva.

• El universalisme. Pensar que l’únic important es el univers i la cosa local i petita no es important.

• El pendonisme. Pensar que una anècdota es un gran acte patriòtic.

• El pedantarisme. El ser un pedant i pensar que saps mes que ningú.

Es clar que com a mínim jo tinc el pedantarisme….

Quins traumes i defectes falten a la llista?