El Guti ens deixa…
Antoni Gutierrez Diaz, El Guti esta en coma irreversible, amb ell morirà una part viva de la historia recent del nostre país.
No vaig a fer una semblança de la seva vida, ni ha recordar dades com si era secretari general d’aquí o diputat d’allà….
Només recordar que el vaig conèixer personalment i que coneixia bastant al seu fill Joan Anton. La meva solidaritat amb tota la seva família.
Si voldria destacar, que al meu parer, la mes gran aportació del Guti va ser la seva lluita per aconseguir que les classes populars de Catalunya acceptessin el fet nacional sense fissures.
El Psuc va evitar la aparició de partits lerrouxistes o espanyolistes entre l’inmigració del resta del estat.
Hombre, creo que limitar a eso el papel del PSUC es limitar mucho las cosas. De todos modos, es una pena que se muera. Es un trozo de la historia de este país y, sobretodo, un buen hombre y un político honesto.
luisan — 1 octubre, 2006 @ 3:01
JO no parlo del psuc, si no en particular del Guti… i no dic que es la unica aportació sino la mes important
vives — 1 octubre, 2006 @ 22:09
Bueno, en todo caso entiende que yo valore más otras cosas de su, a todas luces, muy reivindicable figura….
luisan — 2 octubre, 2006 @ 1:29
si, vaig sentir la noticia i vaig quedar frepat, el dia anterior havia llegit un article seu molt lúcid sobre la famosa clau d’erc i els perills d’anar ensenyant claus i ara ja no hi és. Suposo, que amb ell s’està anant tota una generació que ens va donar esperança davant la resignació global de l’epoca.
malaltxbasquet — 2 octubre, 2006 @ 9:14
Avui s’ha mort en Guti, un gran polític en el bon sentit de la paraula polític (generós, altruista, ferm) i un tio collonut.
Vives, records d’un psuquero de gràcia.
Salut
quico — 6 octubre, 2006 @ 19:30