Reflexions d'un exiliat

Antoni Gutiérrez Díaz va néixer el 19 de gener de 1929 a Premià de Mar(comarca del Maresme, Barcelona). El 1934 es va traslladar amb la sevafamília a Barcelona. Va fer els primers estudis en una acadèmia, albarri de l’Eixample, i va començar a treballar, combinant estudi itreball, en una botiga de queviures. Més endavant, va obtenir una becaals Escolapis, on va estudiar el batxillerat.

Comença la carrera de Medicina, que va combinar amb la feina amb unmetge traumatòleg. Fa oposicions a intern de la càtedra de Pediatria i,en acabar, comença immediatament la seva activitat professional com apediatra. Després va a Finlàndia, on fa l’especialitat de Neonatologia.Exerceix la pràctica privada i l’assistència en la Seguretat Social.

L’any 1959 ingressa al PSUC. Va actuar reunint sobretot persones de la professió i intel•lectuals en general.

Va ser detingut per primer cop el 1953. El desembre de 1962 és detingutde nou i sotmès a una consell de guerra, que el va condemnar a 8 anys,dels quals en va passar 3 al penal de Burgos. Va conviure amb JuliánGrimau abans que aquest fos executat. En sortir de la presó, foudetingut, empresonat i multat reiteradament.

Va ser una de les personalitats principals de l’Assemblea de Catalunyai va contribuir decididament a la seva consolidació i influència com aplataforma unitària durant els darrers anys del franquisme.

Amb l’arribada de la democràcia, és elegit l’any 1977, en el IV Congrésdel PSUC, secretari general. El 1981, en el V Congrés, va renunciar aaquest càrrec i el 1982, en el VI Congrés, és elegit de nou secretarigeneral. Va ocupar aquest càrrec fins l’any 1986.

Fou conseller de la Generalitat provisional, presidida per JosepTarradellas, i diputat al Parlament espanyol el 1977. Va renunciar alseu escó per dedicar-se a la política catalana. Fou diputat delParlament de Catalunya des de 1980 fins al juny de 1987, en què éselegit diputat del Parlament Europeu.

Al Parlament Europeu ha estat president de la Comissió de Política Regional de 1992 a 1994.

Després de les eleccions del 12 de juny de 1994, és elegitvicepresident del Parlament Europeu, i elegit de nou en aquest càrrecel 15 de gener de 1997.

Fins al 13 de juny de 1999, en què va deixar de ser eurodiputat, a mésde vicepresident del Parlament Europeu ha estat membre de lescomissions de Política Regional, Reglament, Institucional i Peticions.

Des de llavors fins les darreres eleccions europees del 13 de juny 2004va mantenir la relació d’ICV amb el grup dels Verds al ParlamentEuropeu i amb les institucions europees en general.

Ha col•laborat en diverses emissores de ràdio i altres mitjans decomunicació, especialment fent pedagogia -com li agradava dir a ell- dela nostra condició de ciutadans europeus.

Informacio extreta de Iniciativa per Catalunya verds.