Avui rebo una convocatòria al meu mòbil una mica diferent a les habituals, diu que l’A.E. Ramon Llull necessita nens i nenes de 12 anys o més petits perquè s’estan quedant sense relleu generacional. Estic una mica desconectat del món de l’educació en el lleure, hi vaig estar implicat durant una etapa de la meva vida, però ara el cert és que no segueixo com estan aquests moviments.
L’any passat va tancar l’A.E. Sant Joan de Gràcia, al que jo vaig formar part durant molt de temps, i és que em dóna la sensació que tots aquests moviments s’estan perdent. Avui en dia els infants sembla que prefereixen la playstation a sortir a la natura o a conèixer el nostre país. Mitjançant les ofertes d’esplais o agrupaments es podia fer a la vegada que t’ho passaves bé i a més t’ajudava a la teva formació com a persona.
Em sembla a mi que laa societat en general està per altres coses i pocs pares valoren aquest tipus de formació, prefereixen deixar els nens al “xiqui-parc” els dissabtes per la tarda, o bé tenir-los enxufats al televisor o a les consoles.
A veure doncs si aquesta crida funciona i aquest agrupament aconseguix salvar-se, perquè tant els agrupaments com esplais son “caus” de formació de gent que posterioment està compromesa amb la societat.
El passat dimecres , segons informa Transversal, es va constituir una associació per vetllar pel futur de la Violeta . Després que en Mascarell desestimés l’opció de comprar-la en el seu mandat, per fi el Districte farà cosa d’un any la va poder comprar.
La Violeta té un dèficit estructural important i suposo s’haurà de tancar per poder-la remodelar. Sembla que se li voldran donar moltes utilitats, per mi hi tenen cabuda totes les que faci falta, però ara tenim l’oportunitat històrica que la Violeta esdevingui un centre de cultura popular. Un espai desde fa temps demanat per les colles de cultura. Sense perdre el bar concebut com a casino de poble, penso que hi haurà d’haber sales de reunions, despatxos i un espai suficient gran on les colles poguessin realitzar els seus assajos, especialment els castellers que són els qui tenen més necessitat d’infraestructura.
Esperem doncs que aquesta nova associació entengui que la cultura popular és un element importantíssim que permet treballar a nivell de barri el sentiment de país, de pertànyer a un colectiu a la vegada que mantenim les tradicions que ens fan ser el que som.
La cultura popular pot servir per una integració dels novinguts , pot servir socialment per trobar-se grups de gent totalment diferent. És molt útil a la nostra societat, esperem doncs, que tingui un espai digne on trobar-se, reunir-se i assajar, aquest espai podria per ser un altre, però perquè no? Pot ser la Violeta.
Avui s’ha confirmat el resultat del referendum per la independència de Montenegro, un 55,6% a favor, per tant la comunitat econòmica europea els reconeixerà amb estat.
Aquests partits ,democràtics i espanyols, ja s’estan preocupant i dient vajanades de l’estil de què comparar Montenegro amb Catalunya és un cas de delirium tremens. És a dir que un poble pugui decidir democràticament el seu futur, és un cas de delirium tremens?
L’excusa que molts donen és que no fa ni 100 anys que Montenegro era un estat i què per tant és lògic que el recuperi ( això per exemple ho ha dit avui en Montilla a Catalunya Radio ), però el cas de Catalunya , diuen , és molt diferent.
Em va cridar l’atenció que en diferents entrevistes a gent del carrer de Montenegro, atribuïa la necessitat de tenir un estat no a qüestions culturals ni sentimentals, sinó a qüestions econòmiques. Ja és ben clar que una cosa són els sentiments i l’altra els centimets i que si reflexionem com ens pot beneficiar econòmicament el fet de tenir un estat propi, potser, el nombre d’independentistes augmentaria.
Aquest cap de setmana he estat a l’aplec del Cargol, una festa com la de Gràcia declarada d’interés nacional.
Per entendre’n una mica el funcionament , l’aplec funciona amb penyes que paguen una quota anual per passar un cap de setmana bevent i menjant, principalment cargols.
La festa , en alguns aspectes , recorda a la de Gràcia pel volum d’infraestructures necessàries, ara bé, culturalment no té punt ni comparació. Allí no es preocupen per la programació de les diferents parceles , que també n’hi ha i els actes generals són d’un altre estil.
És una bona experiència haber-la visitat – no és la primera vegada que hi anava -, i l’únic aspecte negatiu va ser creuar-nos amb el Piqué, perquè com a la de Gràcia, també hi ha desfilada de polítics.
El tema del PSC de la campanya de l’estatut com a poc diria que és patètic, penso que dir que votar no serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya, és el mateix que dir no tinc arguments pel Si.
Ja és habitual que les campanyes hi hagin crítiques entre uns i altres, però a mi aquest lema em dona la sensació que el PSC s’ha quedat sense arguments, perquè aquest si, s’aguanta ben poc.
És evident que aquesta campanya va dirigida a aquells que vulguin votar no per un mínim de dignitat nacional, doncs bé, que sàpiguen que està molt clar, el PP utilitzarà el no contra Catalunya, però també el SI , el PP sempre anirà contra Catalunya, per tant aquesta campanya no treu cap enlloc.
Ahir hi van tornar a haber destrosses per les proximitats de les Rambles en acabar la celebració. Sembla doncs que això s’estigui convertint en un fet habitual. Hi ha un grup de gent que no sabem per quins motius es dedica a destrossar les festes i celebracions.
Cada vegada que vec actes d’aquest estil em recorda la festa major passada en què uns quants es dedicaren a intentar boicotejar-la amb incidents i destrosses, amb quin objectiu ? diversió ? amb un altre objectiu al darrrera? no ho sabem, però en tot cas sembla que això sigui una moda.
Senzillament penso que hi ha gent que enten la gresca d’aquesta manera i això no té res que veure amb tendències, idees polítiques, gusts musicals o d’altres coses que he sentit dir. L’únic objectiu que s’aconsegueix és danyar la imatge , en aquest cas dels barcelonistes, per culpa de quatre brètols. Però el mateix és aplicable a la festa major.
Sembla ser, segons publica avui Vilaweb, que es reobrirà el debat sobre l’ús del català al parlament europeu. La presidència europea ho ha demanat a la presidència del parlament. A veure si al final ens en sortim, però realment és trist que haguem d’estar lluitant per coses tan òbvies. Moltes llengües de nacions amb estat tenen molts menys parlants que el català, això si tenen estat.
Per cert, i com a dada curiosa quan es va produïr la votació per vetar el català els grups europoeus on pertanyen convergència i on pertany unió van votar en contra que es pogués parlar la nostra llengua.
Com alguns sabreu, formo part de la La Vella de Gràcia, la segona colla de diables més antiga de Barcelona, per aquells que vulguin considerar Gràcia com Barcelona, i una colla que quan es va fundar es basava en el model tradicional del ball de diables.
Doncs bé , si ens heu vist actuar darrerament poc s’assembla la colla al tradicional ball de diables, sobretot pel que fa l’aspecte musical. Els diables tabalers fan una excel.lent feina, assagen dos dies per setmana per combinar la tradició les foc i del món del diable amb els conjunts de percussió que tant de moda estan darrerament.
Aquests dies els companys tabalers estan preparant un nou ritme que de ben segur serà tant o més espectacular que els anteriors, penso que aquesta és la manera de mantenir les tradicions, innovar-les sense perdre’n les arrels, un equlibri difícil, que penso que a la colla vella ens hem sortim força bé.
Avui l’Antoni Bassas ha entrevistat a en SuperMas, l’entrevista com era d’esperar, en el clàssic discurs convergent que erc és la responsable de tots els mals de la humanitat i d’altres coses, i que clar ara en Maragall ho havia fet molt bé expulsant-los del govern.
El que m’ha fet gràcia, bé gràcia cap, però en tot cas, el periodista li ha preguntat a en Mas sobre possibles pactes, i en Mas ha dit que deixava oberta qualsevol porta menys el PP. Quan li han preguntat perquè, en Mas ha dit perquè el PP porta tres anys atacant a Catalunya … Només tres anys? Perquè quan ells van pactar amb el PP el PP no atacava Catalunya ? …
A més a més mentre escoltava l’entrevista em venia a la ment una entrevista amb els mateixos interlocutors que es va fer a l’octubre a la mateixa emisora , en la que en Mas afirmava que no s’havia de tenir por en dir no a l’estatut si no apareixa el termé nació i no es solucionava el finançament .
En Ferran Mascarell ja és conseller de cultura , congegut a Gràcia per la seva estimació a les matinades i a la cultura popular.
Les seves primeres declaracions (almenys les que vaig sentir jo a Catalunya Radio) van ser que els escriptors catalans que escriuen en castellà també hauren d’estar presents a la fira literària de Frankfurt. Jo la veritat és que és una cosa que no acabo d’entendre. Entenc que si és una mostra literària i la literatura convidada és la catalana serà aquella escrita en català , independenment de si s’ha escrit a Barcelona, a València o la Xina, crec que si un escriptor posem pel cas alemany escriu en català farà literatura catalana i no literatura alemanya … O bé és que en Matthew Tree ,que és nascut a Londres , els seus llibres escrits en català són literatura anglesa ?
No ho acabo d’entendre. És ben estrany aquest país nostre.
