Parlar a cau d'orella

Fa uns dies l’amic Rafel en un article a Transversalweb, amb resposta a la Vanguardia inclosa, ens recordava qui era en Secretari Coloma (un inquisidor) i la necessitat de canviar de nom aquest carrer, això en fa pensar en dues coses , primera que a Gràcia hi ha noms de carrers que sobren .

També em fa pensar la necessitat de posar als carrers de Gràcia noms de personatges graciencs, però a la vegada és cert que cal potenciar noms de dones al nomenclàtor perquè les proporcions no són gaire igualitàries.

Per tant, a tot això trobo una bona solució posar noms de dona vinculades a Gràcia als nostres carrers. Al darrer plenari es va aprovar posar el nom Doctora Dolors Lleonart a un vial , aquesta senyora va ser la quarta metgessa catalana i va exercir principalment a Gràcia.

Des de el meu punt de vista aquesta és una bona combinació que espero pugui donar encara molts mes noms a carrers , places i altres i que a la vegada serveixi per poder anar eliminant aquells noms que no es mereixen un carrer a la nostra estimada Vila.

Com que ens quedaven uns quants dies de vacances, hem estat a Andorra, deixant de banda la xocolata, els formatges i Caldea, Andorra sempre té l’interès d’anar a l’únic estat que té com a llengua oficial el català.
Just diumenge, el dia que vam marxar, sortia publicat al diari Avui un article que precisament parlava dels esforços del govern andorrà per la conservació de la llengua pròpia i oficial.

He pogut comprovar que allí també calen polítiques lingüístiques, si que a tots els llocs oficials i la majoria de rètols de botigues estan en català, però al moment de dirigir-te a la gent la cosa canvia, a ben pocs comerços es van dirigir a nosaltres directament en català i a molts vam haver de canviar d’idioma perquè no ens entenien.

Així doncs si un estat on la llegua oficial és el català són necessàries polítiques per mantenir la llengua, com no ho seran en una nació com Catalunya que encara no té estat.

Avui he anat a veure els castellers indis o govindes. Aquests castellers fan estructures humanes però amb objectius una mica diferents. L’objectiu és trencar una olla que està penjada i que anomenen handi. L’olla està plena de llet , llard, fulles i fang. També he llegit que es patrocinadors de es colles de govindes posen premis a l’olla.

Amb aquesta celebració commemoren el naixement del deu Krishna que de petit volia agafar ‘olla que li amagava la seva mare. Els govindes han estat aprenent de les tècniques dels castellers d’aquí, i han estat actuant per la geografia catalana. Ahir van fer un assaig amb els Castellers de Barcelona i avui han actuat junts al barri del Raval.

Encara que les construccion no han estat de gaire alçada, és força sorprenent la tècnica que utilitzen per aixecar els castells, en alguna ocasió m’ha recordat alguna figura de la moixiganga. No se quants dies s’estaran encara pel nostre país però si teniu l’oportunitat val la pena anar-ho a veure … però si si no podeu aquí teniu aquest vídeo de l’actuació a Vilafranca.

Ha acabat la temporada castellera, com a mínim a Gràcia. La temporada “en general” acabarà la setmana que ve amb la diada dels Bordegassos de Vilanova que tradicionalment és la darrera de l’any.

Ha estat una temporada difícil , difícil pel món casteller en general, la mort d’una noia dels Capgrossos de Mataró ha fet que el debat sobre la seguretat als castells estigui més viu del que ja ho estava a principi de temporada quan començava l’estudi del casc. El casc , que només duien unes colles i que ara ja el duen gairebé totes. Fins ara era només per acotxador i anxaneta i a partir d’ara s’estudiarà la possibilitat que el portin els dosos.

També ha estat una temporada difícil pels Castellers de la Vila de Gràcia, sobretot des del mes d’octubre. Fins llavors tot anava força bé, la colla havia descarregat el 4 de 8 per festa major i un domini important del 2 de 7, havent-ne descarregat uns quants aquesta temporada. És un moment complicat, el pas dels castells de 7 als de 8 és difícil, i tot i que està entrant molta gent nova cal molta més gent per poder fer les proves.

Ara toca descansar de castells i reflexionar una mica sobre el seu futur , tant a Gràcia com a Catalunya. Els castells són un exemple d’esforç , de treball en equip i d’integració, però també, i molt important ,de superació col·lectiva. Només voldria acabar per agrair a la junta i a la tècnica aquesta temporada de castells, que malgrat no haver complert objectius tècnics de ben segur ha acomplert objectius socials que es prou demostrat ajuden després a que els grans castells surtin a la plaça.

El passat diumenge 1 d’octubre els Castellers de la Vila de Gràcia vam participar al concurs de castells de Tarragona i vam quedar en 16a posició, una posició que no ens fa gens justícia.

Hi vam anar més de 300 persones, els propis de la colla , gent d’altres colles que ens van acompanyar i amics i companys de la Vila que ens van venir a fer pinya. La junta va doncs va fer molt bona feina en quan a promoció i va aconseguir garantir la pinya necessària i suficient per realitzar els castells a plaça.

Els castells estaven a punt, la tècnica havia fet una excel.lent tasca preparant els assajos i fins al darrer moment i en una decisió molt assenyada no va descartar el 3 de 8. Per tant portàvem a plaça tres castells perfectament assajats i que haviem descarregat nets a l’assaig.

Però els nervis, la pressió, la plaça , l’entorn … no ho se, però hi va haber alguna cosa que ens va trair i el resultat és que el que ja tots coneixem, jo ho definiria senzillament com un mal dia, està clar que Gràcia es mereixia estar en posicions superiors, així ho demostra el rànquing casteller de la temporada, el concurs no ha sortit bé, mala sort, però aquí no s’acaba la temporada ens queden MOLTES actuacions importants i descarregar grans castells, per això ara més que mai cal el suport de com més gent millor.

Des d’aquestes línies doncs vull donar les gràcies al Martí i a l’Oriol, perquè ells com a màxims responsables de la colla en tot moment al llarg del diumenge van saber portar la situació amb molta dignitat i estic segur que sabran portar la colla a descarregar grans castells.

Ara , més que mai em sento orgullós de ser un dels fundadors dels castellers , pit i amunt ! perquè aquesta pot ser una gran temporada.

M’adhereixo a la iniciativa que a tingut el president de la colla d’animar-vos a participar al concurs de Tarragona a través del bloc:

Els Castellers de la Vila de Gràcia participem al XXIè Concurs de Castells de Tarragona i ara més que mai necessitem l’ajuda de tota de la vila, és per això que us demanem que vingueu amb la nostra expedició al concurs!

Per venir truqueu al 656-98-11-53 // 654-30-39-16 //654-30-39-17 o enviant un mail a: info@castellersdelaviladegracia.org.

La colla us ofereix el transport fins a Tarragona, un picnic (entrepà, fruita i bossa de patates), una samarreta i el dinar.

Tot per 4€NO HO DUBTIS, VINE!!!

Feia dies que no posava res al bloc i ho faré explicant una mica la jornada d’ahir en què vam baixar a Barcelona amb motiu de la Festa Major i amb la colla de diables.

El dia va començar d’hora ja que ens tocava muntar la porta de l’infern i a les 9h venia el camió a descarregar-la. Muntar-la va ser senzill dintre tot. Després passejet i dinar amb la colla. Per la tarda tabalada, i entrevista a BTV … coses del Rafel. Després va haber el correfoc infantil , un cop acabat les colles de infantils havien d’entrar per la porta de l’infern , amb la porta plena de pirotècnia es feia difícil distingir la gent que acompanya els nens i els que es volien colar i barallant-nos amb la gent per poder entrar. De cop arriba un seguici de gent amb corbata … qui era? En Jordi Hereu que volia entrar per la porta de l’infern … Total que me’l van presentar per cinquena o sisena vegada … i qui era el fotogràf que els acompanyava … en Contel!

Després de l’anècdota , ja va començar el correfoc , la veritat és que obrir el correfoc de la Mercè va ser una experiènia molt divertida i emocionant, sobretot per la quantitat de gent que hi havia i la quantitat de foc que vam arribar a cremar.

Abans del correfoc es va llegir un versot que com sempre són la veu del poble i què com que no es sentia molt bé, aquí el teniu:

Resulta que el pregó
es fa en llengua castellana
Martí no siguis cabró
que la nostra és la catalana.

A un galifardeu,
en Clos ha fet traspàs
i és que ara és l’Hereu
qui té tot el cartipàs.

Els concerts costen diner
grups que cobren un dineral
volem una festa de carrer
que sigui de veritat tradicional.

Mayol i Portabella
no digeu que si a tot
no seguiu la cantarella
o us menjareu el meu cetrot.

Mascarell no ens oblidem
que puteges el correfoc
i per això t’enviem
un rot i un cop de roc.

No som cosmopolites
som diables i grollers
així que no ens toqueu les tites
que sou una colla de botiflers!

Llegiem ahir als diaris que una escriptora farà el pregó inaugural de la Mercè en castellà , probablement dirà algunes paraules en català per contentar l’audiència i els catalanets i catalanetes estarem molt contents perquè és tot un gest, una cosa similar a l’estatut per entendre’ns.

Cal recordar que Barcelona és la capital de Catalunya i que l’idioma propi de Catalunya és el català, ho sap això en Carles Martí o en Jordi Hereu? Ho dic perquè em sembla una mica estrany que un pregó d’una ciutat que és capital d’un país no es faci amb la llengua pròpia d’un país. Tenim intelectuals amb llengua catalana capaços de fer aquest pregó perfectament en català.

Aquestes coses no ens passarien si tinguessim un estat propi , perquè llavors ningú posaria en dubte amb quin idioma s’ha de fer el pregó de la festa major de la capital del país. Això és un detall , però un detall molt signficatiu. Per aquestes coses, per l’economia, perquè estic fart que ens preguin el pèl jo també m’adhereixo a la campanya: “Jo també vull un estat propi”.

L’Hereu ja ha heredat, perquè sembla que funcionin així les alcaldies de Barcelona per part del PSOE a Catalunya, de Narcís Serra va passar a Maragall, de Maragall a Clos i de Clos a Hereu, i tots per després tenir un càrrec superior. Que els socialistes es plantegin l’alcaldia de Barcelona com a escola de formació per a càrrecs suposadament “superiors” no crec que sigui una cosa que ens ajudi als ciutadans.

Així doncs que la secció del PSOE a Catalunya ( altrament dita PSC ) s’ha sortit amb la seva amb poques setmanes han eliminat a Maragall i a Clos. Montilla deu estar la mar de content. Però mentrestant que tenim un ministre d’Indústria que balla amb en « Carlinos Brown » i un alcalde de Barcelona amb un somriure forçat fent esforços perquè la gent el conegui.

Però bé així són les coses, no sabem si el Clos ha passat a ministre per premiar-lo o per castigar-lo. Jo crec particularment que ha estat ascendir-lo per perdre’l de vista, a l’any i mig que li queda a en Zapatero en Clos serà ministre i després, a gaudir de la vida o a rondar per Europa ja veure’m.

Després de l’interessant viatge i de viure curtament la festa major. Aquesta setmana passada ha estat una mica estranya, després d’una visiteta a la Festa Major de Sants i de participar al seu correfoc. No només això sinó que la setmana després de la festa major és la setmana més estranya a Gràcia, no hi ha ningú i la major part dels bars estan tancats.

Però ara ja ve la normalitat altra vegada, tornar a treballar , tornar als assajos i les reunions habituals de les diferents històries socio-associatives-político-gracienques, així que la vida normal torna i a començar a pensar en la festa major de l’any que ve.

També torna l’actualització habitual dels blocs , a veure si la puc mantenir més regular aquest nou “curs”.