La closca de la poma

Fa unes dos o tres setmanes que a la feina (El Jueves) anem de cul, ens estem ‘pegant un curru’ impressionant, amb l’únic motiu de fer un regal per Nadal a tots els lector de la revista.

Estem preparant un DVD de ‘Las historias de la puta mili‘, el qual inclourà una pel·lícula de dibuixos animats titulada ‘La muerte de Arensivia’ que durà una hora i mitja. També inclourà molts continguts extres, més de 17 ‘tomas falsas’ (en concret 1, escenes eliminades, un munt d’idiomes, subtítols, i moltes coses mes…

Sincerament estic il·lusionat ja que el meu nom sortirà en els crèdits d’una pel·lícula com animador flash.

Un dels grans tòpics de la humanitat és aquella famosa llista on diu el que has de fer abans de morir-te, molta gent s’apunta al tòpic d’escriure un llibre, ser pare o plantar un arbre… però en la meva llista sempre havia estat fer una pel·lícula de dibuixos animats. I per ara ja ho he aconseguit, el pròxim repte es que els dibuixos i personatges siguin meus, que ja os ho dic ara que això costarà molt més…

Os recomano a tots a comprar ‘El Jueves Extra Navidad’ que sortirà el 14 de desembre, i així per només 4 €uros tindreu un DVD de puta mare el qual he fet jo (i més gent). Per cert s’ha de ser ‘tacanyu’ si es considera que 4 €uros es massa car.

Fa més o menys dues setmanes, anava passejant tant tranquil·lament pel centre de Barcelona, quan vaig recordar que tenia que comprar un adaptador per posar-me dos monitors en el meu pc. Vaig entrar a l’Fnac amb l’única intenció de comprar l’esmentat adaptador a la secció d’informàtica.

Però la temptació es va aparèixer davant meu en forma de piles de caixes de Pro evolution Soccers 5, vaig intentar no mirar-me’l, però no vaig poder evitar-ho, la meva ment va tindrà uns segons de debilitat, i el meu cervell es va convertir en pilota de futbol. La meva sang ja bullia només de pensar amb les timbes que havia fet amb les versions anteriors del joc. Finalment vaig sortir de l’Fnac amb l’adaptador i el joc de la Play Station 2.Haig de confessar que dos setmanes després de la compra ja m’he convertit en un autèntic addicte.

Crec que no estava tan enganxat a un joc des de el PC Futbol 2001, que per cert vaig decidir desinstal·lar-me’l la setmana passada.

Soc addicte al futbol, fins i tot a la feina em toca fer la sèrie d’animació flash de Curro Corner…

Dilluns passat, dia 3 d’octubre, el rellotge digital vermell que s’allotja sobre el vidre de la peixera de l’estudi de Radio Gràcia marcava les 21:04 aproximadament, el butlletí de noticies estava apunt d’acabar, ja parlaven de Messi, i per tant d’esports. Tot seguit va sonar la falca la radio, i la llum vermell es va encendre… Estava en el aire, començava per fi la tercera temporada del programa cultural més irreverent que jo mai he escoltat, i casualment el presento jo, Batakada RadioActiva

Batakada Radioactiva va néixer al vols del setembre de 2003, la primera emissió va ser el dia 6 d’octubre d’aquell mateix any, al cap d’uns mesos, el 20 de febre de 2004, vam guanyar el nostre únic premi “la poya blava 2004”. Han passat setmanes, mesos, anys, moltes entrevistes (des de la primera a Santi Gerhard, sots-president de l’Esbart Comtal i Bastoners de Barcelona, passant per Albert Mussons, conseller de cultura de la Vila de Gràcia, el cantant de Brams en Titot, i fins i tot al bateria de Els Pets Joan Reig, i moltisima gent amb noms i cognoms que es mullen per la cultura del nostre pais), col·laboradors (l’imitador Marc Elias, el reporter Romesco, en Ses Lluçà, la iaia Paquita, el Senyor Burrit, la nostre contacontes Laia Ramiro, la nostre primera critica la Sra. Pruna, el Cantant Palestra….), tècnics de só (en Gabriel Palomas, la “Endevina” López, l’Albert Armenter…).

Ha passat molt de temps i l’Oriol i jo continuem amb les mateixes ganes de tirar endavant aquest projecte. Recordo el programa numero 10, estàvem realment eufòrics per a nosaltres allò era com un somni, ara portem gairebé una setantena, llàstima que algun dia ens vam descomptar i ara no sabem el nombre exacte.

La setmana passada vam començar la tercera temporada plena de canvis, com per exemple:

– En els primers programes d’aquesta temporada l’Oriol no hi serà durant tota l’hora, com era lo habitual, ara es dedicarà a fer una secció on ens explicarà coses curioses sobra la cultura de nostre país. També em fitxat a la Bàrbara Gerhard, una jove dansaire de l’Esbart Comtal que des de fa 12 anys que balla en aquesta entitat, que ens farà un secció anomenada “El diccionari Tradicional” on ens explicarà el significat de paraules com almorratxa, terços, clos, mitenes, acotxador…

– Batakada RadioActiva sempre ha destacat per la seva part irreverent i també per la seva part musical, per això em volgut que en Xavi Parra ens faci una secció anomenada “Versions amb Ç”, on agafarà temes molt coneguts de la cançó espanyola i les adaptarà al català actual. En la primera interpretació, dilluns dia 10 d’octubre, en deixarà gaudir d’una versió de “Eva Maria se fue buscando el sol en la playa” adaptada i re-batejada com “La Rosalia se’n va a fer-se uns raigs uva”. Aquesta secció promet molta diversió i timpans trencats…

– Des de el primer dia l’equip de Batakada vam voler apostar per l’autocrítica, primer li preguntàvem a la gent del carrer o coneguts que pensaven, que els hi havia agradat més o menys, però a mitjans de la temporada passada l’Oriol va tindre la brillant idea d’afegir una secció d’autocrítica al final del programa. Aquest any gaudirem de les critiques de la Sra. Poma (Judit Fàbregas), una bona estudiant de Batxillerat que aspira a ser periodista algun dia.

– Com a tècnica de Só, seguirà Mar Serra, com en casi tota la temporada passada, ella ens aportarà tots els seu coneixements de radio i també l’elecció de la “Cançó Tradicional DMA” (una cançó catalana actual que dins de molts anys pot arribar a ser Tradicional).

-I per acabar, jo, Roger Giménez, intentaré presentar, entrevistar i distribuir joc amb els meus col·laboradors intentant que aquest programa gaudeixi de la millor qualitat que nosaltres podem donar.

Avui al mati, s’ha celebrat el ja míticMati Bastoner. I què és això del Mati Bastoner os deureu preguntar alguns devosaltres? Doncs es tracte de reunir a les 5 colles bastoneres de la Ciutat deBarcelona en actuació al mati d’un dels dies de la festa de la Mercè.

Per estrany que sembli es l’única ocasióde veure les 5 colles juntes durant tot l’any.

Si voleu veure més fotos feu clickaquí

M’agradaria compartir amb vosaltres la meva primera animació penjada en "El Jueves", es una capitol d’uns 40 segons de la Tita Virginia:

Click aquí

En conclusió, una pel·lícula rara de collons, distreta per passar una estona, i d’aquelles que vistes més d’un cop poden arribar a perdre encant…

Web oficial

A l’hora de dibuixar hi ha moltes tècniques, des de el mític llapis, passant per la pintura i acabant amb el rastrero, i sempre a mà, boli bic. També hi han molts estils, com per exemple el humorístic, el manga, el americà, el afrancesat o belga…(i un llanguíssim etc.)

Però quan jo he començat a escriure aquest text no volia parlar ni d’estils ni de tècniques, sinó que volia comentar-vos la ‘manera’ de dibuixar, i sota el meu punt de vista només hi han dos maneres:

1) Pensant i meditant que vols dibuixar i un cop ho tens al cap llavors traçar-ho i plasmar-ho sobre un paper. (Aquesta seria la majoritària i lògica si vols obtindré un resultat en concret).

2) Sense pensar, deixant-te anar, sense premeditació, començant línies sense cap tipus d’argument i acabant trobant el seu sentit de mica en mica.

Amb aquest segon mètode omplo cada dia(sempre que puc) mig foli, amb dibuixets sense massa relació entre ells, i us puc assegurar que d’aquesta manera m’he anat reinventant i trobant elements (tipus de nas, tipus de boca, maneres de dibuixar cocodrils simpàtics, un munt d’objectes quotidians, expressivitats de cares i moltissimes cosetes més) que he anat afegint i adaptant al meu estil a l’hora de dibuixar alguna cosa de manera premeditada.

Aquests fulls son una espècie de laboratori o banc de proves, de vegades acumules dibuixos que no m’acaben de fer el pes o autentiques monstruositats i d’altres els traços majoritàriament fets en boli bic es converteixen en autentiques perles, dibuixos increïbles que mai més (per molt que ho intentis) et tornaran a sortir.

M’agradaria recomanar a la gent en general (tan si os agrada dibuixar com si no, o fins i tot aquells que diuen que no en saben) que proveu de tindré un paper doblegat per la meitat posat davant del teclat (una mica per sota) i un boli col.locat a lespai que hi ha entre les tecles d’escriptura i la filera de ‘esc’ i tot els F’s… Per quin motiu? Dons molt senzill! Per aprofitar els moments en que l’ordenador pensa, tarda en carregar-se un web o l’espera entre frase i frase del messenger. Si ho feu descobrireu un plaer molt gratificant per a tota classe de neurones.

Ja ha començat a rodar la ”bimba”i això significa que ja ha començat el futbol en competició oficial, i veientels primers resultats ja comencen les primeres cagarrines…

El Barça encara esta celebrant la lliga passada, i es incapaç deguanyar a un Alaves recent ascendit de segona i amb un futbol molt modest.

I pel que fa als altres catalansde primera, els “pericos”, millor noparlar, no se sap quan però amb algun dels seu traspassos estiuencs sembla quetambé hagin vengut la concentració i l’esperit que l’any passat van demostrar.

Però tot i que els primerspartits no son per tirar coets tinc la sensació que aquest any podrem anar acelebrar un o dos títols a Canaletes amb el Barça. I tinc l’esperança que l’Espanyol faci una bona temporada i Lotina demostri que es un molt bon entrenador.

Ara a principi de temporada esmoment d’apostes o il·lusions…

Final Champions: Barça – Liverpool.

Final Uefa: Espanyol – Cèltic Glasgow (o lnter, depenent de la repesca de Champions)

Lliga: 1er Barça, 2on València, 3er Reial Madrid, 4ar Vilareal, 5eBetis, 6e Espanyol, 7e Atletico de Madrid, 8e Sevilla, 9e Athletic deBilbao, 10e Osasuna. (el Depor continuarà naufragant un any més, el mercat encara no estatancat peró sembla que les butxaques de Lendoiro estiguin molt buides, peròconeixent els antecedents d’aquest devorador de marisc, tot es possible!)

Reconec que fer aquest pronòsticen aquestes dates es un suïcidi. Però fados anys vaig fer una juguesca amb el meu germà a mitjans de temporada sobrela final de Champions, jo vaig dir: Monaco- Oporto , i llàstima que no vaig apostar diners…

També m’agradaria parlar de nomspropis i no em refereixo ni a Ronaldinho’sni a Zidane’s (aquest son massaevidents). Hi ha jugadors no tan coneguts que aquest any donaran de queparlar…

Per exemple, Bernardo Daniel Romeo del Osasuna,aquest jugador argenti desconeguts per a molts ja ha començat a marcardiferencies i en concret 2 gols en la primera jornada, si continua gaudint dela confiança del tècnic mexicà Aguirre segurament es convertirà en el Villa dela passada temporada.

JuanFran, cantera de Reial Madrid, actualment juga al Espanyol, i amb només 3 partits (2 amistosos i 1 de lliga) ja hacomençat a demostrar que l’extrem “perico” gaudirà de un descaro i velocitatque pot ocasionar molt perill. Tinc l’esperança que es compenetri a laperfecció amb l’últim reforç blanc i blau, LuísGarcia.

El tàndem ofensiu del Sevilla, Saviola conegut per tots i Kepa, aquest últim serà la revolució ofensiva d’aquesta lliga, un davanter molt jove (malagueny de 19 anys) que pot robar la titularitat a jugadors com Luis Fabiano o Kanoute.

L’últim destacat és molt conegut,un gran jugador sota el meu punt de vista però porta 2 temporades desacreditanttot el seu passat de crack, el seu nom es PatrickKluivert, ex-tulipa, ex-milanista, ex-cule i ex-urraca. Actualment esta en el club Ché, elValència. Patrick només tindrà un handicap, i aquest es fer entendre que ellno ha de ser el golejador, la seva posició a de ser de enllaç entre el mig campliderat per Aimar i el davantercentre Villa. Si Kluivert juga desegona punta serà considerat un dels millors jugadors d’aquesta lliga recentcomençada.

Espero bon futbol i una Lliga,Champions, Uefa i Copa del Rei molt emocionants…

Siluetes negres, reflexes molt blancs, assassins en sèrie, litres de sang, un psicòpata caníbal amb ulleres blanques, un policia que li queda una setmana per jubilar-se, metralladores, ganivets, espases, pistoles, un senador corrupte, putes , moltes putes, un policia que parla després de mort, bars, alcohol, un violador de nenes que és el fill de senador de la ciutat, ferides tapades amb tiretes en forma de ix, un company amb ulleres de cotxe patrulla que es mereix un cop de puny, un mutant groc amb un complexa genital, un celda de presó sense entrada, cartes setmanals d’una nena, una ballarina d’streapArt, dos roses bessones, una cambrera de bar una mica fogosa, vidres trencats, explosions, un gos llop, un cotxe esportiu, dos matons amb converses idiotes, una punxada al cor en el moment menys oportú, un cardenal corrupte, un jefe de policia amb un ull biònic i estètica nazi(tot i ser negre), una granja a les afores de la ciutat, un cotxe que el saben fer arrencar, un inici i un final desconcertant, gavardines de pells, una japonesa experta amb katanes, pluja, nit, un bosc molt fosc, un orella arrencada d’un tret, una trucada a la mama, una traïdora, una emboscada amb tiroteig, un amor platònic, un suïcidi, un llit amb forma de cor, uns negres vestits de raperos, cotxes amb estètica gàngster, cops de fuet, promeses, medicació, lesbianes, una agent de la condicional, un cap humà que hi du una bomba a dins, un parc decorat amb dinosaures de mida real, un placa de policia que rep un tret i molta, molta acció…

Que més es pot demanar? Tot això i molt més a Sin City!

Si vols llegir l’article anterior de Sin City fes click aquí.