Un aplaudiment a Google per mostrar una mica de la cultura catalana en el seu logo… Gestos així son poc costosos però provoquen una enorme felicitat a un català que de tant en tant s’adona que només rep osties procedent de les espanyes…
Informació cedida per l’Oriol… si, si!… aquell que diu que odia els castellers i adora els bastoners… 😛
El dimecres que ve, dia 4 d’octubre de 2006, la revista El Jueves, publicarà un número extra sobre la corrupció. Amb aquest exemplar es regalarà un joc tipus monopoli sobre l’especulació immobiliària, anomenat Ladrillopolys. Curiosament durant l’execució de la publicitat, i del contingut del joc, hem hagut d’utilitzar bitllets d’€uro, per copiar el disseny, per canviar els personatges o els elements dels paisos europeus per personatges del tipus, Pantoja i Catxuli, Jesús Gil, Ben Laden… Quina ha estat la nostre sorpresa??? Doncs flipa… el Photoshop s’ha posat tonto… es veu que no pots intentar obrir un arxiu a la imatge del bitllet d’€uro, ni tampoc escanejar-lo, es veu que existeix una mesura de seguretat per tal d’evitar falsificacions.
Evidentment son fàcils de saltar-te les mesures, sense ser gaire geni, amb una mica d’enginy, enganyes el programa i punt… Però crec que com a curiositat de Photoshop es força destacable.
Podem ser partidaris del Mozilla Firefox, de l’Opera, del Safari, o fins i tot ser uns nostalgics del Netscape…
Però jo com a minim no puc evitar deixar-me seduir per l’anunci del nou Internet Explorer…
Com diria el mític Obelix, aquests JAPONESOS estan bojos! … Jo començo a pensar que els programes de la televisió japonesa estan al límit de la bogeria, el mal gust, el gore… El que os ofereixo avui es una prova d’un programa cafre que es tracta de dir un embarbusament sense equivocar-te, i si falles… ET JUGUES ELS OUS!!!
Se que la broma era inminent, que ho havien posat massa facil, però quanho he vist m’ha fet gràcia! Que hi farem, no guanyara cap premi a l’imaginació…però te el seu enginy…
Ahir, dia 24 de setembre, vaig anar de concert, de concert de Mesclat. Feia un munt de temps que no els veia en directe, i no em van defraudar… Van tocar molt be, un espectacle brutal, entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya… i com no, ja que hi eren, en Joan Reig i en ‘Titot’, no van desaprofitar l’oportunitat per assenyalar i proclamar als quatre vents totes les idees sobre els individus que solen haver dins dels edificis esmentats…
Aquí os deixo la meva cançó preferida de Mesclat:
Mesclat – Viure
No t’explicaré les meves penes ja sé que sempre ho faig i no voldria que pensessis que estic obsessionat. Vull que sàpigues que sóc feliç – malgrat tot ho sóc – i em sembla que això els fa més mal que la meva obsessió.
Viure, viure, viure amb un somriure mirant a l’horitzó si a l’horitzó hi ha ser lliure.
Això si: somriure sempre però sempre anar picant,
encara que hagi d’escalfar el ferro
només a cops de mall.
I amb aquest dard enverinat
fent punteria visc
fins que m’acusin de terrorisme
perquè malgrat tot somric.
Viure, viure, viure amb un somriure mirant a l’horitzó si a l’horitzó hi ha ser lliure
Imaginat que estàs forrat, et surten els euros de dos en dos per les orelles, t’agrada ballar (per dir-li d’alguna forma) i també t’agrada viatjar… Que fas? Doncs ser un “cabronas” que es filma amb una camera de vídeo a tots els llocs on has viatjat en els últims 4 anys fent una espècie de ball saltimbanqui… Resultat? Aquests…
Més informacio: http://wherethehellismatt.com/
Osti tu! Que trist! M’he enganxat a un vídeo-bloc anomenat “Que vida tan triste”. Ho he descobert de forma molt tonta, clicant d’aquí cap enllà, i tornant enrera, ara faig un giravolt, i torno a clicar…
Uff… que surrealisme, que simple, que senzill, i quin grans guions.
Molt estúpid, però que divertit!…
Os deixo aquí els tres primers “capítols” de la segona temporada… (No fa falta veure la primera, encara que reconec que jo m’ho he mirat… què tonto, i quin vici!)
Capítol 1 Segona Temporada
Capítol 2 Segona Temporada
Capítol 3 Segona Temporada
Més informació i capítols anteriors… A www.quevidamastriste.com
La milícia dels vuit pirates dels mars de migjorn
Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2006
M’he quedat fascinat al veure un curt de vídeo de 7 minuts on fa un resum gràfic de l’historia de la pintura, passant per Picaso, Dalí, Leonardo, Munch, fins arribar fins a Andy Warhol… Un exquisit repàs a un munt d’imatges que tenim mal organitzades dins de la nostra massa encefàlica.