La closca de la poma

Fa uns mesos vaig descobrir un grup de musica que començava a triomfar per Internet gràcies a un vídeo clip força peculiar… Aquests tarats han començat a agafar certa fama, i fa poc van presentar un nou vídeo clip on desafien una mica més les ridícules coreografies combinant-les amb maquines de cinta d’aquelles dels gimnasos… Un espectacle formidable i genial dels OK GO!

I per que vegeu que aquest homes no només s’aprenen les coreografies per fer el vídeo clip os deixo també una actuació en directe:

Encara que hi ha cops que passen de les coreografies i demostren que saben tocar…

Cada dia penso al mateix, i quan s’acosten dies assenyalats, una idea se’m reafirma: Jo vull per demà la meva terra lliure!

Crec que el meu país te moltes bandes sonores, des del país petit d’en Lluís Llach, passant per un munt de cançons que realcen les immenses preciositats de la nostra terra, fins arribar a una cançó que cada cop que escolto se’m posa la pell de gallina… Vull per demà dels BRAMS.

Dels ports del Ribagorça al cor de la Noguera
paro el meu cotxe i resto badant,
les alzines que s’allunyen al capvespre
de la terra surt quelcom sobrenatural.

Seguiré lluitant enmig la fredor
com una flor que neix amb el desgel
embriac d’amor llenço el puny al vent
jo vull per demà la meva terra lliure!

Per flipar i riure…

¿T’has plantejat mai si la teva aparença canvia molt durant tres anys? Una noia s’ha fet una fotografia diària durant aquests últims tres anys, i ha acabat fent un petit vídeo d’un escàs minut on et mostra la seva evolució.

Molt maco de veure!! I curiós d’observar…

Estic flipant!!… El circ de l’ajuntament de Barcelona (elefants inclosos) es trasllada a Madrid… hi ha per llogar-hi cadires… Joan Clos serà Ministre Esñapol d’indústria!!! Només pensar que aquell home estarà a Madrid em comença a fer pena que la capital del imperio no li atorguessin els jocs olímpics… Ja m’imagino el Carlinhos Brown ballant pels mig de la Castellana, entre les torres Kio… El sociates no em deixaran de sorprendre mai… vivim en un país governat per bufons!

Aquest passat dissabte vaig decidir anar a una exposició que ja fa dies que els seus cartells penjats de les llums barcelonines en criden l’atenció. L’exposició es diu ‘Pirates’ i esta ubicada dins del Museu Marítim de Barcelona.

Feia uns 5 anys, aproximadament que no anava a aquell museu, i vaig decidir visitar la exposició permanent (el museu en si) i l’exposició de pirates. El factor carnet jove va anar força be, ja em vaig estalviar força pasta. Explico: Una entrada al museu val 6 euros, una entrada a l’exposició pirates val 6 euros, si demanes un ‘combo’ de museu més exposició pirates val 9 euros, i sorprenentment per presentar el carnet jove tot plegat només em va costar 5 euros per persona. Genial! (sobretot per la meva economia!)

El museu com sempre es manté en constant evolució, molt ben conservat, i sempre intentant aportar noves peces en les seves galeries. Si no hi heu anat mai, es molt, però molt recomanable, i si fa, com jo, més de cinc anys que no os passeu per allí, també es molt recomanable, recordareu coses però os sorprendreu amb totes les petites novetats.

Pel que fa a l’exposició Pirates puc dir que malgrat no ser-hi molt gran, es preciosa, i esta molt ben treballada, moltes armes, alguns maniquins representant les vestimentes dels pirates, i molts bons textos explicatius de totes les èpoques, des uns quants segles abans de Crist fins als pirates contemporanis que actualment van amb llanxes i motos aquàtiques.

I per acabar i resumir-ho tot, transcriure la primera frase que et trobes en la exposició:

“Dues persones saben on es el meu tresor: el diable i jo.Qui visqui més temps podrà quedar-se’l.”– Edward Teach Barbanegra

Fotografies:

Més informació:Web del museu marítim de Barcelona

Quan acostumo a parlar de còmics, si haig de citar a algun dibuixant com un dels meus preferits, sempre anomeno a un autor mexicà: Humberto Ramos. M’encanta el seu estil i en cada nova obra em sorprèn de forma molt i molt agradable.

L’altre dia, fent la ruta dels còmics per Barcelona (Norma, Gigamesh…) em vaig trobar que l’Humberto havia tornat a publicar una novetat, aquest cop acompanyat per Paul Jenkins: Revelations (Juliol 2006 a EEUU), el vaig agafar, per fer-hi una fullejada, i em va seduir, era genial, l’única pega, doncs que aquell còmic era d’importació, estava en anglès… Quina ràbia!! Quan tardarem en que ens arribi en castellà??… No aspiro a que arribi en català perquè se que no hi ha gairebé cap opció… i es una autentica llàstima…

Em vaig quedar amb moltes ganes de llegir-me aquella nova obra, d’aquest dibuixant tant magnífic.

Aquí os deixo algunes pagines de Revelations que he trobat per internet:

Tot i esperant que arribi Revelations al nostre país, os recomano l’ultima novetat del Humberto que s’ha publicat aquí: ‘K Big Bang Baby’

Sembla surrealista, sembla broma i sembla que m’hagi begut l’enteniment, però el mític vídeojoc WarCraft, aquell que ens va enganxar en els últims anys de la dècada dels 90, aquell que feia que ens esbatusséssim entre orcos, elfos i humans, i de tant en tant poguéssim matar alguna ovella que es posava per allí el mig. Aquell mític vídeojoc es el punt de partida d’una peli porno segons la web www.whoresofwarcraft.com, la pagina en si no diu gaire, només un tràiler força cutron, i les fotos de quatre actrius del gènere.

El món està en decadència…!! Cada cop hi ha menys idees… fins i tot en el món del porno!!!… que trist!

Els americans son tots una colla de frikis. Un dia, un es va adonar que barrejant Diet Coke i els caramels Mentos es produïa un reacció química, la qual li va fer gràcia…

I a que s’han dedicat a fer tots els americans? Doncs a gravar-se fent l’experiment…

Versió 1 (la normal):

Versió 2 (la bèstia):

Versió 3 (la friki):

I el teu estómac que opina d’això?