El senyor Aznar, aquell capullo que va governar Esñapa, ara es dedica a posar bolígrafs als escots de les periodistes. Si, si… no es cap broma, això li va passar a la Marta Nebot, reportera de Noche Hache.
Més info: aquí
Avui navegant per l’immens mar d’informació, he arribat amb el meu vaixell a un port força divertit, les onades de l’Internet m’han conduït fins a un joc molt absurd, on la teva missió es fer créixer un petit matoll, tanta alçada com sigui possible, a simple vista sembla fàcil, i penses: “va, això m’ho faig jo amb cinc minuts…” però de mica en mica et vas adonant que no era tan senzill com pensaves, que mantindré aquell petit projecte d’arbre en verticalitat no es bufar i fer ampolles… i si no em creieu, ja podeu anar fent ruta fins a “Vanilla”.
PD. El meu record en tres partides es de 29,7.
En Diego Márquez esmorza al McKing Chicken abans de sortir a fer la ronda 
Ja sabeu que acostumo a recomanar alguns tràilers d’algunes pel·lícules, avui n’he vist un que no se si m’agrada o no, o em fa força pànic…
Es una pel·lícula basada en un llibre de Philip K. Dick, però no es això el fet més diferencial de la cinta, si no que la particularitat del film serà la format gràfic. Es a dir, que s’ha dedicat a re-dibuixar tota unes escenes filmades anteriorment per actors reals.
Millor que vosaltres mateixos ho valoreu, però a mi em costa de tragar… O dibuixos o persones… el re-dibuixar… uff!!… em recorda a les pel·lícules de blanc i negres colorejades…
Os deixo aquí el tràiler intubat:
I també en alta resolució.
Ei!! Ahir vaig anar a veure “Grease, el musical de tu vida”, i puc dir que em va agradar moltissim, vam entrar a les 18:30h de la tarda i vam sortir a les 21:10h de la nit. Un espectacle molt ben montat, amb una infrastructura espectacular, unes coreografies genials i unes veus brutals…
El millor actor sobre l’escenari sota el meu punt de vista es el que interpreta el personatge de Vincent Fontain. Un excel·lent cantant, un excel·lent actor, i una brutal interpretació.
Només li vaig notar un petit defecte, el que últimament passa a tot arreu, el políticament correcte… ni un sol cigarro!! Com et pots imaginar a Danny Sucko sense el seu cigarret a la boca…??
Enhorabona a tots els que fan possible aquesta obra, perquè francament van fer disfrutar a moltissima gent.
No soc cap amant incondicional de les consoles, per casa meva només van passar la Sega Master Sistem, que me la van portar el reis mags, la Sega Mega Drive, que em va tocar en un sorteig dels Kellogs Smags, i la Play Station 2 que se la va comprar mon germà. Jo sempre he estat més de jugar a l’ordenador, molt selectiu, pocs jocs però molt vici.
Però no se perquè des de fa uns mesos, que vaig veure un tràiler d’una nova consola de Nintendo, m’han agafat unes ganes boges de comprar-me-la. La consola es diu Wii, i no intentarà fer la competència de gràfics a les noves PS3 ni a la XBox360, si no que ella serà la consola “barata” de jocs divertits, amb una novetat brutal per a l’usuari: la forma de jugar. Oblideu-vos ja dels comandaments de tota la vida, Wii reinventa el concepte de joc.
Nens, era inevitable, Google ja ha comprat a l’altre cercador més conegut de la red. Google ha comprat a Youtube. Si, si! Tal com sona… per només 1.300 milions de €uros (uns 1.650 milions de dolars) el magnat d’Internet ha comprat al seu germà vídeo addicte. Segons sembla tot continuarà funcionant igual, per separat, però mai se sap el que passarà… Temps al temps…
Més informació:
http://www.elmundo.es/navegante/2006/10/09/tecnologia/1160426206.html
http://www.20minutos.es/noticia/160189/3/google/youtube/compra/
http://www.ideal.es/granada/20061009/ocio/google-youtube-adquisicion_200610092240.html
Fent una volteta per Internet, m’he trobat amb una sorpresa molt agradable, m’he trobat el tràiler d’una pel·lícula que està basada en un còmic d’en Frank Miller, sobre l’època espartana i troyana. Sent molt sincer reconeixeré que desconeixia tant el projecte audiovisual com la novel·la gràfica en si…
He fet click sobre el trailer i l’he vist, i m´he quedat fascinat, m’he trobat amb una imatge molt i molt acurada, amb una ambientació molt estudiada i treballada. Cada fotograma era una petita obra d’art on estava pensat tots els detalls.
Com m’he quedat tant fascinat, he anat a veure la plana web, he buscat pel google, i he anat a parar a un bloc dels propis productors. He estat tafanejant i el que més m’agrada’t es la part de concept art, on podreu trobar exemples de com ha evolucionat l’idea gràficament, es a dir, la vinyeta del còmic original, el story board del guio de la peli, la imatge rodada i, finalment, la imatge rodada modificada i retocada per ordenador.
Os deixo el video del youtube, però os recomano que vegeu el tràiler a alta resolució que ofereix la web d’apple: aquí!
Diumenge a les 19h de la tarda vaig anar al teatre amb la meva xicota, de l’obra que anàvem no teníem cap referència, només una petita intuïció de la Meritxell, la qual havia escollit on anàvem.
El teatre era el Tantarantana, la primera impressió va ser que allò era molt petit i estret, l’obra Trece rosas, una historia de unes noies víctimes de la guerra civil. A l’escena una paret, uns focus, quatre escassos objectes, i una ambientació brutal d’un violinista. La interpretació molt coral, les cinc actrius coordinant veus i moviments d’una forma excel·lent perquè de mica en mica anessis entrant en un drama situat poc temps desprès del final de la guerra civil espanyola. La il·luminació es el principal element que et fa desconnectar de la realitat perquè entris del tot dins la historia. Un historia molt dura que fins i tot pot provocar la llàgrima.
Més de 2 minuts d’ovació i fins un total de 4 vegades han hagut de sortir a saludar les actrius i el músic. He sortit del teatre fascinat, no m’esperava allò i m’he trobat una hora i vint de poesia visual.
PD: He comprat les entrades a Atrapalo a molt bon preu.
