Fa uns dies que estic preparant un projecte personal, que sortirà a la llum dins d’un mes, més o menys… i a l’hora de crear un dels personatges m’he col·lapsat quan he hagut de triar l’esquema de colors… Com os agrada més en Nil?
Deixeu la vostre opció en els comentaris. Moltes gracies!
Avui només vull fer un apunt molt curtet, ja que llegint els titulars de les RSS del diari Avui (quin gran invent aquest de les RSS!!), m’he trobat un article titulat: “El tomàquet s’ha assecat”, m’ha cridat l’atenció i com no podia ser de cap altre manera he clicat… i quina ha estat la meva sorpresa?? Doncs que el Tomate desapareixerà de les graelles televisives!! Caput, bon vent i barca nova, patada al cul, maletes i portante! No se perquè però després de llegir això, he mirat cap amunt, on tinc la tele, apagada, i he pensat, potser dins de poc et tornaré a engegar.
Il·lustració de l'amic Joan Vizcarra (www.vizcarra.info / www.eljueves.es)
Bye bye Aquí hay tomate!! Adeu siau Jorge Javier! Fins sempre Carmen Alcaide…!
D’aquest projecte encara no os havia parlat mai… ja que fins que no l’he acabat, entregat i cobrat, no volia mostrar-lo… Aquí os deixo una mostra d’un còmic que he fet per a una Agenda del 2009 de la Diputació de Barcelona.
Il·lustracions de Roger Giménez Tomeo – 2007
La Marga i en Pau, mare i fill, surten del portal, ella li posa be la bufanda, l'acaricia i somriu. La Delfina, la fadrina de la vila, es al balco, xerra amb els geranis, els cuida i somriu. El bo d'en Mario, el carter, perd les cartes que sobresurten del seu carretó groc, les recull, les ordena i somriu. En Quim i la Remei discuteixen com cada mati, sempre les mateixes cantarelles, l'home cansat de sentir-la se li acosta a la galta, li fa un peto i somriu. La Conxita, la peixatera, crida als quatre vent que avui te sardineta de nuvi, l' Anselm, el peixater se la mira mentrestant que descarrega les caixes de llagostins i somriu. En Julià, com cada mati em serveix el cafè recent fet, m'acosta el diari i em somriu. M'embadaleixo amb les formes i siluetes que fa el fum del despertador líquid i somric… A la radio una veu amb d'eix balear canta: Alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida …
Escrit per Roger Giménez Tomeo – 01/2008
L’Albert entra al bar on pren el cafè cada dia, el bar de les parets taronges i taules i bancs de fusta fosca, el bar regentat per l’Ahmet, un noi àrab que abriga, sempre, el seu cap amb una boina de pastor britànic, el bar que cada dia laboral es envaït per estudiants d’un institut de disseny que hi ha tres cantonades més enllà, el bar on l’Albert ja no fa falta que demani… L’Ahmet quan l’ha vist entrar ja ha començat a preparar el cafè, sol, amb dos sobrets de sucre i espolvoreat amb cacau, tal i com li agrada al seu client. Deixa el cafè a sobre la taula, el noi aixeca la vista cap al cambrer i es saluden, tal i com fan cada dia, – Bon dia! – Bon dia! – la mirada de l’Albert torna a baixar, es situa sobre el titular del diari gratuït, que ha recollit a la sortida del metro, que hi ha a només dues cantonades de casa dels seus pares, on encara hi viu malgrat passar la trentena d’anys, – Ximpleries! la premsa últimament només diu ximpleries! – pensa mentre repassa les teòriques coses importants que fan girar el mon segons les pagines, que encara fan pudor a tinta, del diari. Trenca els dos sobrets de sucre i els buida de forma rítmica a dins del cafè, seguidament neteja la cullera amb l’interior d’un dels dos sobres de sucre i remena, un cop dissolt el sucre, es pren el cafè de dues glopades, mira el rellotge (ja es tard), els seus cinc minuts de pau matinal ja s’han acabat, s’aixeca, saluda amb el cap a l’Ahmet, gira cua i surt per la porta, ara toca anar a treballar, demà serà un altre dia…
Escrit per Roger Giménez Tomeo – 01/2008
Avui xerrant amb uns companys de feina ha sortit l’expressió: “Ets un verro!”… Jo, que em considero curiós per la llengua, he volgut consultar que es un verro… i m’he adona que realment no sabia el que era… Coneixia l’expressió però no el significat de la paraula que dona força a la frase feta…
Verro
[1272; del ll. verres, íd., amb alteració de la vocal final per metaplasme]
– m 1 ZOOL Porc mascle no castrat, destinat a cobrir les truges.
– 2 fig 1 Home brut, deshonest.
2 Home brutal, groller.
Avui vull fer-vos una recomanació literària… ja se que no ho acostumo a fer… però aquest llibre m’està enganxant moltíssim! Tot i que no l’he acabat encara, ja que només trobo temps per llegir en les estones que estic dins del metro, puc dir que aquest llibres es genial!
I m’agrada’t molt conèixer per fi la faceta de conte contes d’en Quim Monzó, ja que fins ara, jo només havia llegit de tant en tant els articles que fa en la premsa escrita.
Mil cretins | Barcelona: Quaderns Crema, 2007
