dissabte, gener 19th, 2008...11:14 pm
Cafè i rutina
L’Albert entra al bar on pren el cafè cada dia, el bar de les parets taronges i taules i bancs de fusta fosca, el bar regentat per l’Ahmet, un noi àrab que abriga, sempre, el seu cap amb una boina de pastor britànic, el bar que cada dia laboral es envaït per estudiants d’un institut de disseny que hi ha tres cantonades més enllà, el bar on l’Albert ja no fa falta que demani… L’Ahmet quan l’ha vist entrar ja ha començat a preparar el cafè, sol, amb dos sobrets de sucre i espolvoreat amb cacau, tal i com li agrada al seu client. Deixa el cafè a sobre la taula, el noi aixeca la vista cap al cambrer i es saluden, tal i com fan cada dia, – Bon dia! – Bon dia! – la mirada de l’Albert torna a baixar, es situa sobre el titular del diari gratuït, que ha recollit a la sortida del metro, que hi ha a només dues cantonades de casa dels seus pares, on encara hi viu malgrat passar la trentena d’anys, – Ximpleries! la premsa últimament només diu ximpleries! – pensa mentre repassa les teòriques coses importants que fan girar el mon segons les pagines, que encara fan pudor a tinta, del diari. Trenca els dos sobrets de sucre i els buida de forma rítmica a dins del cafè, seguidament neteja la cullera amb l’interior d’un dels dos sobres de sucre i remena, un cop dissolt el sucre, es pren el cafè de dues glopades, mira el rellotge (ja es tard), els seus cinc minuts de pau matinal ja s’han acabat, s’aixeca, saluda amb el cap a l’Ahmet, gira cua i surt per la porta, ara toca anar a treballar, demà serà un altre dia…
Escrit per Roger Giménez Tomeo – 01/2008
7 Comments
gener 20th, 2008 at 9:56 pm
Bona foto….
gener 20th, 2008 at 10:38 pm
Gracies pel teu comentari Cani, aquest any m’he proposat escriure de tant en tant relats curts, com tu dius fotografies o instanteas de situacions quotidianes, per tal de millorar el meu nivell literari…
gener 21st, 2008 at 9:26 am
Curiós, havia pensat el mateix, de fet el meu blog te un nom que s’havia pensat com a més literari, encara que al final ha estat una mica de tot. De fet fa temps que escric contes curts de tota mena. En tinc de molt variats, inclós per a nens, ja que els vaig pensar per les meves filles i ja van…anys. ´Tinc, fins i tot , esborranys de novel·les, però fins ara no m’he atrevit.
Encara que els meus solen ser massa llargs per un blog. Ara matix incloc un tros de un dels contes. Apa, a veure que tal.
gener 21st, 2008 at 3:12 pm
Me gusta, me gusta, ahora me vas hacer la competencia, jejeje, yo hace tiempo que no escribo historias, tengo que volver a mis orígenes 😉
Aunque me recuerda mucho ese bar…y ese camarero…
Besitos
gener 21st, 2008 at 5:32 pm
Noe, qualsevol imaginari, te part de real…no?
gener 21st, 2008 at 6:13 pm
Penso que un imaginari ve de la observació de la realitat o de moltes realitats i lligar-les per construir un món nou.
gener 23rd, 2008 at 6:53 pm
Cada dia em sorprens mes. M’agrada veure com escrius. Ja saps que a mi tambe m’agrada escriure. Petons.
Deixa un comentari