dimecres, octubre 17th, 2007...6:16 pm
Perquè la gent es queda amb el detall i no amb el contingut?
Jump to Comments
Ahir a la nit vaig veure el programa de TVE “Tengo una pregunta para usted”, no el vaig poder veure tot, i el Llamazares me’l vaig perdre, però si que vaig poder veure al Duran i Lleida i al Carod-Rovira… Quan va acabar, me’n vaig anar a dormir, content del que havia vist… Un exercici molt interessant i didàctic…
Però avui al despertar, m’he trobat que tothom només comentava el detall… només destacaven la frase de “Yo no me llamo Jose Luís” i en canvi ningú parla del contingut, del missatge ni de la resta de preguntes i respostes (molt interessants) que es van fer. No entenc res!?!
Per si alguna persona no ho ha vist, ho deixo aquí perquè tothom pugui treure les seves pròpies conclusions…
15 Comments
octubre 17th, 2007 at 6:53 pm
Es normal això que fan, no tenen cap altra manera de rajar, en aquest cas, i ho redueixen tot a “la parida”, per entendren’s. Com la noia que li formula la pregunta (de memòria, ho faig, però anava així més o menys): “en que estaba pensando cuando se reunió con la banda terrorista ETA, para que no atentaran contra cataluña…”, a banda de quedarse amb el resultat de la reunió i no amb el fet, ja dona per fet que la reunió era per aconseguir una treva a catalunya, i no pas per trobar vies de diàleg…
octubre 17th, 2007 at 11:54 pm
doncs en carod ha estat prou bé…
octubre 18th, 2007 at 8:51 am
jo estic d’acord amb el carod amb el tema de “josep lluís”, però trobo igual d’absurd llavors parlar de saragossa, nova york, anglaterra…
que és una cosa que posa extremadament nerviós que es tradueixin els noms…
octubre 18th, 2007 at 9:00 am
En Carod va estar molt be. I molts dels contertulians van demostrar fins a quin punt estan intoxicats. I que si els catalans els ofenguesin com ells ofenen sense ni adonar-se, altre cara farien.
Crec que faria falta més programes com aquest.
Em va agradar inclòs en Duran, en quasi tot, que ja és agradar.
octubre 18th, 2007 at 1:51 pm
@ Albert
El tema de la traducció dels noms propis és una qüestió de criteris lingüístics de diferents èpoques. El criteri anterior demanava traduir els noms propis de ciutats i, fins i tot, de persones, i adapatar-los a l’ús i/o fonètica de cada llengua(Londres, Nova/Nueva York, Saragossa, Milán/Milà, León Tolstoi, Carlos Marx…)
En canvi, criteri actual és el de no traduir res, només transcriure-ho al nostre alfabet en cas de topònims originaris d’altres alfabets.
Vas pel món parlant de ‘London’, oi que no? Qüestió d’ús… Però tampoc, com va dir ahir el Buenfuente, se’ns acudirà dir ‘Tomàs Cruise’ 😉
Pel que fa al vídeo, espectacular la senyora: “No tengo ninguna intención de aprender catalán!”. I tan ample que es queda, cofoia de les seves ganes de NO saber…
octubre 18th, 2007 at 1:58 pm
@sonia,
una cosa són els topònims i l’altra els noms propis, que ni ara ni abans es traduïen (si no vaig errat)…
Fa anys recordo que algú va començar una xerrada al Parlament parlant de “Guillermo Saquespeare” i se’n van enriure. Acte seguit, va continuar tota la locució en anglès.
Enfi, cada ú es diu com es vol dir. I s’ha de respectar (per una qüestió d’educació, no per res més).
octubre 18th, 2007 at 2:01 pm
Ep! però si hi estic absolutament d’acord.
Però en Jules Verne com l’hem conegut tota la vida? Com a Julio Verne! Probablement el criteri era no traduir-los, els noms propis, però en alguns àmbits es feia. Al menys en castellà…
octubre 18th, 2007 at 2:15 pm
ei, doncs potser si que tens raó, almenys en el cas d’aquest escriptor.
Ara ja em veig tota la tarda rumiant noms propis traduïts (en cat i cast) 🙂
octubre 18th, 2007 at 4:31 pm
Te has dado cuenta que cuando hablas de política tienes más comentarios que nunca? Aunque a mi me aburra soberamente, he tenido que ir hacerme un coffee porque casi me duermo, jejeje 😛
octubre 18th, 2007 at 6:56 pm
En època de la dictadura tot era traduit. D’aquí ve la cosa del José Luis.
Algú, castellà per a més inri, va dir allò de “Castilla desprecia lo que no conoce”, més o menys.
octubre 18th, 2007 at 10:06 pm
Voleu un nom traduït que encara s’utilitza i molt en els diaris actuals?? Bernardo Shuster…
octubre 18th, 2007 at 11:06 pm
Un altre, en desús des que va plegar en García, és Juan Cruyff. El fenòmen també té casos nostrats: el fundador del Barça es deia Hans i no Joan; en Kubala, Lazlo i no Ladislao.I, Cani, si no recordo malament la frase és “desprecia cuanto ignora”.
Pel que fa a la participació d’en Carod-Rovira, coincideixo amb en Roger, que ens hem quedat en l’anècdota. Jo també vaig escoltar per la ràdio els estractes sobre el seu nom i, a partir d’això, me’n vaig anar a Youtube i vaig veure tota la seva intervenció. Però vivim en un mon tan saturat d’informació, que ens exigeix aprofundir-hi. No podem quedar-nos només amb allò que ens ofereixen. Que no ens passi com a la senyora que pretenia coneixer millor la biografia del vicepresident que ell mateix a partir del que havia trobat a internet (quantes pàgines devia haver consultat?) o la noia que s’indignava del que ella sabia que havia parlat en Carod-Rovira a Perpinyà. Cal ser actius si volem estar ben informats.
octubre 19th, 2007 at 1:09 am
he trobat el poema, de casualitat:
De Campos de Castilla
A orillas del Duero
Castilla miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.
¿Espera, duerme o sueña? ¿La sangre derramada
recuerda, cuando tuvo la fiebre de la espada?
Todo se mueve, fluye, discurre, corre o gira;
cambian la mar y el monte y el ojo que los mira.
¿Pasó? Sobre sus campos aún el fantasma yerra
de un pueblo que ponía a Dios sobre la guerra.
–Antonio Machado
(http://memojo.com/memojowiki/Wiki.jsp?page=DespreciaCuantoIgnora)
octubre 19th, 2007 at 9:33 am
Si senyor. Disculpeu, encara que m’alegro de haver fet l’error, ara ja hem aclarit per a molts de on ve i com és correctament. I a més el vers s’ho mereix.
No desprecio el que ignoro, ja que és molt, i en soc conscient. Ara mateix, he d’entrenar-me altre vegada a parlar castellà. M’han canviat les paraules acabades amb d. I el Ministeri de Cultura, els andalusos i la RAE no diuen res. És broma, soc conscient que és un tema “publicitari”
octubre 20th, 2007 at 11:33 am
Doncs a mi, m’ha semblat que ha estat molt bé en totes les respostes. Us heu fixat que tots els “piques” forts que ha tingut son amb gent de valladolid? és curiós…
Sobre de com es diu en carod per molta tonteria que sembli crec que ha aconseguit el què es pretenia i és que dels tres entrevistats només es parli d’ell.
Una amiga Irlandesa que fa poc temps que viu per gràcia, ahir em va comentar que no sap com s’ho fa en carod que surt a tot arreu, ale aqui queda esto.
Deixa un comentari