2ona etapa,

A les propereseleccions al Parlament de Catalunya, votar massivament al unic partit independentistai d’esquerres. ERC, només amb unamajoria, que li permeti formar govern per ell mateix i sense comptar amb laresta de partits regionalistes, podrà governar (ara ja te experiència llarga defer-ho mal acompanyat) d’una manera clara i guiar-nos via del nostre Parlamentcap a un futur d’independència, si cal farem la primera estació i de facto es sotmèsa votació l’Estatut que va sortir del nostre Parlament el 30 de setembre siaquest es aprovat per la ciutadania, s’anirà a Madrid a negociar la seva aplicacióen cap cas el seu articulat, això no admet cap discussió es el que tots hem decidit a casa no? I ells dintre delmarc de l’estat espanyol o d’Europa si convé poden dir-nos els terminis d’aplicació,però no deixar-lo “patena” o “cepillado” en Mas que estarà a l’oposició no tindràres a negociar a les nostres esquenes (es molt capaç de tornar a intentar-nosvendre per un altre tapa de llenties) i la resta de partits hauran de callar o escindir-seentre els que pensen que som una Nació o els que som una regió, ells decidiranlliurament el seu futur.

Tranquils tampoc passaràres, no enviaran els tancs, no ens faran mes boicot del que ens fan………..peròcom a contraprestació nosaltres tindrem mes cales, mes col·legits, mesinfraestructures, mes hospitals, millors pensions, donat que recaptaremnosaltres tots els impostos, IRPF, benzines, municipals, herències, empresesetc. I els invertirem nosaltres.

Amb aquest caleronsper molt que cridin ja podrem tirar el nostre país endavant, podrem negociaramb altres nacions, dins de la UE i/o fora, crear acords marc de la mediterrània,millorar els nostres ports, aeroports icomunicacions, sense haver de pidolar-ho.

Serem una NACIÓsense estat a la forma i manera d’altres que estan a Europa (Gales, Escòcia, Irlanda),tenen seleccions, hi participen en tot allò que els hi convé, esportiu,industrial, econòmic. La UE reconeixeria la nostra llengua com a pròpia iaplicaria, les lleis que convenen per la seva protecció i difusió.

Poc a poc i aixíanirem ensortir-nos i desprès de la sorpresa inicial tots passarem d’un cabreigde 300 anys a un tímid somriure de futur.

Be, ja ho han aconseguit, ja ens han fet fora, això si encara no sabem per la ma de qui, Zp, Mas, Montilla, Maragall, Boada Qui?

Ja està fet i amb ràbia, però amb dignitat els nostres Consellers i Conselleres ja no hi son a govern, Que be ara podran fer tot allò que no els hi deixàvem fer, tota aquella immaduresa, tots aquells municipalistes que mai havien governat a la regió, no oblidem que per ells es una regió autònoma de les espanyes, ja han aconseguit fer fora als independentistes, als que estorem a l’espanya d’en Bono, Ybarra, Rajoy. Tots i cadascun s’han felicitat de la gran acció del President.

Com a resum de la tasca dels nostres Consellers i Conselleres quedaran les úniques lleis potents i que si han donat un canvi a la nostra societat. El pacte de l’Ensenyament, la tasca feta a Governació al respecte del finançament dels ajuntaments, la reorganització del territori, la llei de Benestar social, la llei de Comerç totes les escoles, pavellons esportius, biblioteques realitzats. Els nous Consellers/es del PSC acabaran d’enllestir la feina ja acabada i fora a fer eleccions, quin paperas!

Un cop mes ens han cobert de vergonya, a tots, a tots i totes els que estem a Catalunya, i per això per no tornar-ho a patir sobretot la vergonya aliena a què ens porten aquest personal he pensat que tots aquelles i aquells que no vulguin sentir-se com ens sentim ara només tenim un camí en tres etapes.

1era etapa,

Evidentment en el proper Referèndum sobre la reforma de l’estatuet votar NO, per que ja ni ha prou de què ens facin perdre el temps explicant-nos el que no es, dient-nos les barbaritats que ens diuen, per cert els seus caps de campanya haurien de no repetir-se donat que, una de les coses que mes es sent dir a l’igual que les europees, es que si no surt el si, hi haurà un desastre. UN DESASTRE! Si però per ells, no per la resta, a França van dir NO, I ha passat res? Han perdut quelcom? Han perdut estructures, fons europeus. Res no passa res si diem NO tot seguirà igual que per la resta de les Comunitats Autonomas, igual per si no ho sabem no tenim cap pacte diferencial que ens doni mes avantatge en res, respecte a les altres CA. Per això van inventar la LOFCA(Llei Orgànica de Finançament de les CA) es a dir qui determina qui rep i que no es en funció del que aporta, li diuen quota solidaria i no es bilateral com es demanava en l’Estatut del 30 de Setembre.

Per voltes si diem si, estarem encadenant-nos els propers 25 anys a seguir penjant nosaltres i molts dels vostres fills d’això, que només servirà per que cada cop que vulguin treure’ns alguna competència no caldrà ni preguntar-nos, per seguir pidolant a Madrid el que es nostre, els nostres cales, els de tots nosaltres que treballem i vivim a Catalunya. Que si a Europa hi han retallades d’infraestructures serem els primers afectats. I en resum per que ja està be de la formula CyU/PSC aguantar+patir+miseria=seny qualssevol altres formulació es el trencament. Acabem amb dignitat.

No em vull extendrem en el ja es evident, ja ho explicarem fil per randa en campanya per que votar NO. El difícil es que la resta de partits regionalistes puguin explicar el SI. Potser es pensen que no tenim memoria . Nomes cal veure alguns videos

Aquest any per SantJordi ha estat una mica especial, donat que per motius de feina, he estat unamica lluny de casa, a Xina. La veritat érem amb un grup de companys i s’ens vafer molt dur, això de no poder sortir a passejar per les places i els carrers envoltatsde gent amb la rosa i el llibre mirant les paradetes, fent un cafè.

Molt dur, i semblamentida que fins que no ho tens no t’adones de la importància d’aquests diessenyalats, això si Senyera per lluir no ens va faltar i la vam portar a totarreu i mercès a les noves comunicacions i al vespre (hi ha sis hores dediferencia) vam poder gaudir d’una petita tournee per les Rambles en directa,de la ma d’un telèfon mòbil ( No vull pensar en el cost de la trucada, que totsvam poder compartir).

Es curiós, tots teníemdiferencies sobre país, estatut, però en aquella jornada i tant lluny de casatots i cadascun ens vam fer costat.

Va ser moltdivertit explicar mentre dinavem, la llegenda de Sant Jordi a un públic xinès amb traducciósimultània i recolzament de l’anglès. Inicialment van agafar un cabreig qued’un hi do, ja que per tradició cultural el drac representa la saviesa il’emperador. I explicar que un paio amb un pinxo el travessa i fuig amb lanoia, florint un roser del basal de sang, costava d’entendre, però al final elshi vam explicar que era una llegenda romàntica i que el drac representava en elmon occidental la maldat. A partir d’aquí aplaudiments i felicitacions per unahistoria tant maca. Sort també d’un grup de japonesos que ens feien costat.

Molt d’agrair elservei del gencat per l’enviament , de les roses i els llibres i als amicsque me les va enviar. Va ser un Sant Jordi “especial” d’aquells querecordarem sempre

Dimecres passatmalauradament, moria una companya, de militància, de molts anys de militància,mes de 25, na Montserrat, una dona de pedra picada, amb un somriure dolç i uns ulls riallers.

Sindicalistaconvençuda, nacionalista i d’esquerres, va patir la guerra civil, el posterior franquisme i repressió,fins a la transició del “cafe para todos”.

Va lluitar des dela clandestinitat per un país i una societat mes justa. Mai es va jubilar, fapocs dies arrel de una visita a casaseva encara vam estar comentant l’ Estatut i que havien de lluitar senserendir-nos que als mes joves ens tocava ara, com ella havia fet fins a leshores. Encoratjava amb la seva veu amable, però al hora ferma i amb determinació.

Era d’aquelles personesque la podies trobar a qualsevol lloc de Gràcia, al mercat al casal, passejanten una plaça, sempre en companyia del seu marit i company en Josep, una parellad’aquelles fetes a mida.

Pensant amb ella ,em va venir un pensament, era la República, aquella dona valenta portant labandera republicana, l’essència de la justícia social, que comandava a totsel ciutadanes i ciutadans a la cerca dela llibertat, la igualtat i lafraternitat.

La tradicióbudista, ens faria pensar en que aviat tindrem un nano/a amb la sevareencarnació, per seguir progressant en el camí de la perfecció fins arribar alNirvana.

Potser algúd’aquella canalla que acompanyava als seus pares a la manifestació del 18 deFebrer, sigui l’escollit/escollida. Fins aviat República!

També voldriaafegir un record per en Joaquim, la seva família i en especial el seu fillMarc.

Ahir em van fer una reflexió, un company, enMiquel, sobre el gentilici del nostre actualment districte, la vella irepublicana Vila de Gràcia. La veritat em va fer molta “gràcia” potser mes perla manera de dir-ho que per el fet de si mateix, segons ell en hauríem de dirgracs/gragues en lloc de graciencs/gracienques donats que si els habitants de Grèciaes diuen grecs/gregues i nosaltres som de Gràcia doncs………

A partir d’aquí i en to humorístic vamcomençar a repassar la nostre historia, mes propera, la independència delmunicipi, la ocupació militar i integraciódins de Barcelona, us imagineu per un moment que en un futur mes o menys immediat Gràcia tornes a esdevenir independent? Elsbarons dels altres districtes s’oposarien al terme República Independent deGracia, l’exercit (Guardia urbana) farien declaracions amenaçadores emparant-seen la Carta Municipal.

Al camp del Jupiter FC , del Sant Andreu , delSants posarien pancartes dient-nos insolidaris, boicotejarien els productesgraciencs, gelateries, bars de copes, restaurants el verdi i les botigues delseixos comercials, també els actes de cultura, Sant Medir, la Festa Major, l’Orfeó, el Lluïsos.

A quesona tràgic/còmic ? Doncs això es el que estan intentant fer amb el nostre país,la nostre Nació, ahir em vaig fer unpanxot de riure veient com un càrrec del PSC intentava explicar que si que no éremuna Nació, semblava que demanes excuses al seu interlocutor per el fet de que nomésfa 300 anys (encara no) vam ser ocupats per una potencia estrangera i annexionatsa un territori que ha esdevingut l’estat espanyol, ni mes ni menys. Per tanthem estat, som i serem encara que no els hi agradi una NACIÓ, amb les sevesconnotacions culturals de llengua, de manera de ser econòmiques…… al fi alcap diferencials. Hi diferencials no vol dir ser ni millor ni pitjor, si nosenzillament diferents.