El mussol i la lluna

No ho entenc!!!!

Lluna – El que no entens?

El que està fent la gent, des de que ha sortit el carnet per punts.

Lluna – I que fa?

Resulta, que si les últimes dades estadístiques son certes, tenim menys accidents.

Lluna – Una bona cosa, no?

Certament, però hi veig una cosa molt estranya, una cosa que no és lògica.

Lluna – Home, si et poden treure el carnet, és lògic que la gent s’hi miri.

Això és el que no és lògic.

Lluna – Doncs jo ho veig molt coherent.

Trobes coherent ser més prudent per por de perdre uns punts, que no per jugar-t’hi la pell?

Lluna – Home, ets molt maximalista, no trobes?

No.

Lluna – Ara la gent veu que hi ha més vigilància, ho nota molt més.

I tu no saltes per la finestra per la vigilància? O per la trompada que et pots fotre?

Lluna – Com deia, t’ho agafes per on talla.

Mira, crec que és una altre cosa.

Lluna – Va digues la teva teoria.

Que no som conscients del perill de portar un tros de ferro per un lloc on hi circulen molts altres tosos de ferro, com si fos passejar per casa. No com si ens hi juguéssim la pell nostre, la dels que ens acompanyen i la dels que van fora.

Lluna – Home, dir ferro a un cotxe, que té molta tecnologia!

Si, però has vist com queden quan fan els test d’impacte?

Lluna – Si, com una ferralla.

I van sols a 50 quilòmetres per hora, imagina a 100 i de front, un altre que va a 80. No en queda ni les engrunes, per més tecnologia i millors coixins de seguretat.

Lluna – Llavors hem d’anar més lents?

No, el que s’ha de fer, no ho sé, ni soc jo qui ho ha de dir. Jo sols faig la reflexió de que l’hi donem més importància a que ens treguin uns punts a que puguem tenir un problema seriós, que per a mi és més important.

Lluna – O sigui que tu…..

Jo sols dic que, a mi, em preocupa més que hagi d’anar un temps enguixat, o amb collaret, o ho hagi de fer un acompanyant meu, que no que em treguin punts, els que siguin.

Lluna – Es que tu no ets d’aquest món.

Si, ara veig la diferencia entre ser un home i ser un mussol.

Lluna – Home, al final has vist la llum!!!!

Lluna – Et veig una mica aïrat

Estic molt enfadat

Lluna – I com és això?

No entenc com un senyor, per dir-ne alguna cosa, que escalfa una cadira al Parlament europeu, diu el que diu.

Lluna – Ja, ara parles del Maciej Gyetich.

Exacte, un polonès que diu el que ell ha dit, demostra poca intel·ligència i un menyspreu per tots els seus avantpassats, polonesos com ell, que van deixar-hi la pell.

Lluna – Home, ha sigut una mica sorprenent

Com pot defensar el que va fer el nan del Ferrol?

Lluna – Es que deu ser molt catòlic

I oblidar el que va fer l’exercit alemany a Polònia?

Lluna – Si, després us diuen “polacos�.

Els alemanys també anaven contra els comunistes, no?

Lluna – Si i van fer el que van fer.

Això se’n diu del llop fer-ne pastor.

Lluna – Avui en parlen al diari

Es que ha sigut molt gros. Algunes coses no es poden ni pensar.

Lluna – Sembla tocat de l’ala

Alguns creuen que per defensar una idea tot s’hi val, i no és veritat.

Lluna – És una falta de respecte.

I tan, per els mateixos a qui defensa. Però hi ha gent que pensa així, una llàstima.

Lluna – Tan gros com defensar la misèria i la desigualtat.

Quin món de mones.

Lluna – Apa, animat, pensa que una flor no fa estiu.

Una flor? Aquesta persona no és una flor, ara miraré el llibre d’insults per dir-li el nom més apropiat.

Lluna – Li diràs “polaco�?

No, que no en tenen cap culpa els polonesos. A aquest home el faria anar a una escola que l’hi ensenyin una mica de historia.

Lluna – Però tu defenses que la gent digui la seva.

Si, però no defenso, ni defensaré mai la falta de respecta. I això ha sigut una falta greu de respecta a molta gent que va deixar-hi la pell.

Lluna – No et posis una pedra al fetge, pensa que ja s’ha quedat amb el cul a l’aire.

Però algunes coses son insostenibles.

Lluna – Ja ho ha vist tothom.

Ha sigut com una bufetada. I no penso posar-hi l’altre galta.

Lluna – Calmat, que després t’acompanyaré de rebaixes, si vols.

Si, només em faltaria anar de rebaixes. Acabaria portant-te les bosses, que ja et conec.

Lluna – Una també te les seves debilitats.

Lluna – Que fas?

Estic escrivint una cosa pel bloc.

Lluna – De que va?

De les 12,00

Lluna – De què?

De les dotze del migdia.

Lluna – Expliquem una mica, no entenc res.

Que he de posar una nota al bloc a les dotze en punt.

Lluna – Ja. Puc preguntar el motiu?

És una hora màgica.

Lluna – Pare un moment i explicat, ja em poses nerviosa.

Que tothom diu que s’ha de penjar una cosa al bloc a les dotze si vols que et llegeixin.

Lluna – I això qui ho diu?

Tots els del bloc. Tots ho fan i jo també vull provar.

Lluna – I com que tothom ho diu, apa, tu també, no creus que tens poca personalitat?

?

Lluna – Tu escriu quan vulguis i si et llegeix algú o no, ja es veurà.

Si, però vull provar.

Lluna – Tu has de pensar que ets diferent, ells son persones i tu un mussol.

Bé, però jo soc una icona de la saviesa, sóc la representació de la Pal·las Atenea, la deessa de la intel·ligència.

Lluna – Doncs sembles ben tanoca.

Tu rai, com que no escrius.

Lluna – Jo també sóc la representació de la deessa Artemisa, la germana bessona de Apol·lo, poca broma.

Si però tu vas néixer de Leto i Zeus, en canvi Atenea va néixer del mateix cap de Zeus.

Lluna – Però tu segueixes sent un mussol que vol escriure en un bloc.

I vull provar que passa si ho llanço a les 12. Alguna cosa deu passar, dic jo.

Lluna – Jo vaig a la platja,

Home, hi ara em deixes sol. Aquí enfeinat i tu a la platja. Ja farem gran el país.

Lluna – Avui, no es pot parlar amb tu.

Estic enfeinat, perdona. És un experiment. Tot per la ciència.

Lluna – El sol t’ha estovat el cervell.

Lluna – Aquest migdia no t’he vist.

M’han convidat a dinar.

Lluna – Quina sort

Si, sembla que la meva companyia resulta interessant, ehem!

Lluna – Qui t’ha convidat?

Una persona mooolt especial.

Lluna – La teva parella

Doncs si, que passa?

Lluna – I després diuen que tenim un rotllo i em fas el sal amb la parella. No et dic!

Es que, en el fons, sóc fidel.

Lluna – Castro. Ho dic per la barbeta.

Però he dinat.

Lluna – En un bon restaurant?

Home, he menjat bé si es te en compte el preu. No era el Bulli,,,,

Lluna – O sigui que era baratet.

Si, però si et dic que era Cuina Mediterrània creativa. Que me’n dius?

Lluna – Sona bé.

He menjat uns espaguetis amb verduretes, costella i un suc de gamba.

Lluna – Bé, no?

I un mar i montanya de mandonguilles i tempura de gambes, etc.

Lluna – I de postres.

Fluixet, una Tatí de poma, bona, però si era una Tatí, jo soc el David de Miquel Àngel.

Lluna – No, no ho era, segur que no era Tatí.

Doncs en general m’ha agradat. I un vi que segur era Xarel·lo amb alguna cosa més i un toc de Chardonnay, increïble en un menú, i de postres una copa de cava, un Codorniu senzill però cava.

Lluna – I el local?

Petit, confortable, s’hi veu normal. Vull dir que no està a les fosques com alguns.

Lluna – El servei?

Amable, però…., encara que la carta és en català, com passa massa sovint, no parlen en català. És més, diria que algun d’ells ni l’entenen.

Lluna – Això per a tu és quasi no propina?

Exacta. Penalització greu.

Lluna – En resum….

Ja, ja, el preu el millor de tot.

Lluna – Va, digues d’una vegada el lloc i el preu.

Preu 10 €, el menú sense IVA i el lloc es diu Canela, al carrer Aribau, abans d’arribar a Diputació a ma dreta.

Lluna – I saps si a la nit fan el menú?

I jo que sé! Ara vaig a prendre una copa de cava, aquest cop bona. I demà serà un altre dia.

Lluna – Bon dia, animal nocturn.

Hola. Que vols dir amb això?

Lluna – Que sembla que parles com un senador encarcarat i senil.

A, bé, si només és això.

Lluna – Es que dius unes coses….

El que no dic, ni he dit, ni diré mai, és “la calle es mia�, ho trobo una falta de respecte molt gran i una estupidesa.

Lluna – Doncs diuen que….

L’envie est la plus involontaire et la plus flatteuse des flatteries, com escriu Marbeau.

Lluna – Una mica petulant, no?

Som com som

Lluna – I això a que ve?

Que m’agrada això dels blocs.

Lluna – Explicat

Aquí cada un dona la seva visió i te la suficient llibertat per dir el que pensa o sent.

Lluna – Algunes vegades dir algunes coses pot ofendre, no?

Només si et sents ofès. I sempre et queda la sortida gran i magnífica de pensar que els altres també tenen la seva veritat i has d’agafar-la per ser millor i més fort.

Lluna – Molta filosofia

El que no mata, engreixa

Lluna – O sigui que tan et fa que et diguin encarcarat i senil?

Home, potser si que soc més encarcarat que algú altre i més senil que molts. Tot és relatiu.

Lluna – Però…..

Mira, jo soc més jove que tu, tu tens milers d’anys i jo soc un pipiolo al teu costat.

Lluna – Gràcies, home, a una dona mai se l’hi ha de dir vella.

Per altre costat, jo no soc, ni molt menys, tan grandiós com tu, soc molt poca cosa, i ho accepto tan tranquil.

Lluna – Ara em dius grandiosa?

Cada un és com és, hi has d’acceptar-te com ets i acceptar els altres com son. Altre cosa és que t’interessi tothom.

Lluna – Avui estàs molt passota?

Com deia Goethe, Sie sind voll Honig, die Blumen; Aber die Biene nur finder die Süssigkeit aus.

Lluna – I si m’ho tradueixes?

Que les flors son plenes de mel, però les abelles només en treuen dolçor.

Lluna – El que deia, ets un pedant.

Tots tenim els nostres defectes.

Lluna – Val més que ho deixem.

Em convides a un gelat de xocolata amargant i taronges?

Lluna – A la plaça Revolució?

No, no cal que truquis al Maurici, avui anirem al carrer Lluis Antúnez,

Hola Lluna

Lluna – Hola que dius de nou?

No sé com dir-ho

Lluna – Digues, digues

Es que en els blocs es diu que tu i jo……

Lluna – Que diuen?

Que tu i jo tenim un rotllet.

Lluna – Que dius!

Si, sembla que amb aquestes converses intranscendents hem obert una sospita…..

Lluna – Tu i jo….?

Si, que tenim un rotllet.

Lluna – Home, no voldria ofendre, però amb tu jo no en tinc ni per començar.

Gràcies!

Lluna – No, és només un problema de dimensió.

Si, si, però ho dius d’una manera!

Lluna – No mussol, no, vull dir que tu i jo som amics, però res més.

Bé, però….en aquesta societat nostre, quan un parla molt amb una, la gent…..

Lluna – Si, ja sé que és difícil de distingir entre una bona amistat i un rotllet.

Home, a mi tu em sembles una mica pàl·lida.

Lluna – Gràcies, ara ets tu el que ofens.

Es que on posis una bona mussola, amb les seves plometes, els seus ullets rodons, ummm.

Lluna – Ja, que a tu et van les mussoles.

O hi tan, a més tenen un cosset calentó, un bec molt bufó,

Lluna – Ha quedat molt clar, no cal que diguis res més.

Que vols que et digui.

Lluna – Podries dir que encara que soc molt bonica, tu tens uns altres gustos.

No, si et trobo molt atractiva, sempre aquí dalt, blanca, amb unes taquetes molt ben posades,

Lluna – Veus, així esta millor.

Amb una llum molt bonica, coqueta, que vas canviant de posició,

Lluna – Bé, ja ha quedat clar.

Ets una mica exhibicionista, no?

Lluna – Ara, a que ve això?

Que sempre vas nua o et tapes amb núvols…..

Lluna – Val més que ho deixem estar o encara donarem la raó els que volen veure una cosa més en la nostra amistat.

Es que, pensant-ho bé, ets molt bonica.

Lluna – Calla, calla,

Però que consti que només som amics.

Lluna – Si, val més deixar-ho així.

I no podríem tenir un rotllo?

Lluna – Deixem-ho estar, avui et veig molt esverat.

No ho sabria ningú.

Lluna – Adéu. Ets impossible.

Lluna – Estaràs content.

Ho dius pel català a Europa?

Lluna – Si

Home, una mica.

Lluna – Ara ja es pot adreçar una carta amb català al Parlament europeu.

Si, ara ja ho puc fer.

Lluna – No et veig molt convençut.

Falta molta cosa més.

Lluna – Però poc a poc….

Poc a poc, poc a poc, sembles una gallina.

Lluna – Home,

Mussol, que sóc un mussol, no un home.

Lluna – Caram.

De totes maneres, em sembla mentida que una persona catalana, que sap parlar amb català encara hi trobi inconvenients.

Lluna – Si que sembla una mica estrany.

Language is the dress of thought, que va dir en Johnson.

Lluna – ?

Que la llengua és el vestit del pensament.

Lluna – A, ja.

Si treus a un poble el seu idioma mates la seva ànima.

Lluna – Això de qui és?

No ho ser, de moment meu.

Lluna – Molt bé, veig que ets un pensador.

Es que m’hi fixo molt. Com diuen.

Lluna – Doncs si.

Ara resulta que algú pensa que estem trencant Espanya per utilitzar el nostre idioma.

Lluna – Un argument molt pobre.

Si, però és com una gota que cau sobre la mateixa pedra i al final fa un sot.

Lluna – La culpa és deixar caure la gota.

Cert, aquí ningú va al jutjat per demandar a qui diu bajanades, en canvi els altres van al jutjat a la més mínima per a qualsevol tonteria.

Lluna – També.

S’hauria de fer front amb les mateixes armes, de arguments en tenim i molts.

Lluna – Doncs reclameu.

Això ho haurem de fer. Fer força per portar als tribunals tots aquests que menyspreen el que ignoren.

Lluna – Ignorants?

No, no els fem el favor de considerar-los ignorants, van de mala fe.

Lluna – Pitjor….

I tant pitjor.

Com anem?

Lluna – Jo, anar fent i tu?

Satisfet.

Lluna – Això és bo.

Si, he pogut comprovar que som més dels que ells diuen i pensen.

Lluna – A si?

He comprovat que a Catalunya tenim molts mussols.

Lluna – Has vist alguna enquesta?

No, ja saps que a mi em regalen moltes coses relacionades amb mussols.

Lluna – Si, ho sé.

Doncs una vegada em van regalar un aparell que imita el cant del mussol

Lluna – O sigui que no ho fas tu?

Jo també el ser fer, només faltaria, un mussol que no sabes fer el crit de guerra de la seva espècie, on s’ha vist?

Lluna – Expliquem,

Aquest cap de setmana he anat amb la família a la Catalunya més rural i he pogut provar el meu reclam.

Lluna – I que?

Que, a la nit, ho vaig comprovar i han sigut molts els mussols que responien.

Lluna – Els vas enganyar?

No, sols vaig comprovar que responien a la meva crida.

Lluna – Això és legal?

Només ho vaig fer un parell de vegades, com que som molt territorials, ells contestaven i jo podia saber quants en tenia al voltant.

Lluna – I si eren persones?

No, eren mussols.

Lluna – Com ho saps?

Ho vaig fer una nit i a la nit següent ho vaig tornar a comprovar. Eren en el mateix lloc.

Lluna – I…?

Estic satisfet, ara ja se que tinc molta més família repartida pel Bergadà.

Lluna – Satisfet?

Si, es que els mussols som una part important d’això que dieu ecologia. Una peça més.

Lluna – Doncs jo soc única.

Ja, i una mica pretensiosa, no?

Lluna – Coqueta, diuen.

Ja.

Lluna – Et veig molt trist.

Com vols que estigui amb tot aquest estrall que s’ha muntat

Lluna – Ja vaig veure soroll, flames i fum.

Si, és una cosa que no entenc.

Lluna – Ja, sempre passa això.

No entenc o no vull entendre la violència. Crec que quan perds els estreps et quedes sense raó. Tu mateix dones la raó a l’altra encara que no en tingui.

Lluna – Molt pacifista?

No, he perdut els nervis moltes vegades i sempre m’he sentit malament després per no haver conservat la sang freda. M’he sentit derrotat per jo mateix.

Lluna – Molta filosofia, però per alguna cosa va ser.

Si al principi algú tenia una idea a defensar, ara ja no importa. El que es volia, tampoc importa.

Lluna – I que importa?

Mira, quan vius amb una ciutat com Gràcia, amb un tarannà (disculpa la paraula m’ha sortit sense cap intenció) tan peculiar que fa que molta gent faci pinya per fer coses, des de teatre, castells, guarnir carrers, desfilades com Sant Madí, etc. etc. etc. Si vols fer alguna cosa, només has de dir-ho i engrescar els del teu carrer. Sempre trobaràs gent disposada a fer puntes de coixí o el que faci falta. Però has de fer la proposta i convèncer.

Lluna – Molt bé, i…?

Que poc pots persuadir els teus veïns si els cremes la casa, el carrer, els mates a ensurts, o quasi.

Lluna – Molt de lògica.

I a més els fots de mala…..

Lluna – Para el carro, vàrem quedar en que no diries renecs en aquest bloc.

Disculpa. Ho veus?

Lluna – Que?

La violència genera violència, però no resolt els problemes. Ara molta gent estarà en contra d’aquest nous vàndals, encara que haguessin tingut tota la raó del món, que no sé si era el cas. No m’ho han explicat.

Lluna – Crec que fa molta calor per seguir discutint

Hem convides a un gelat?

Lluna – Anem que refredarem una mica les idees.

M’han dit que a la plaça Revolució hi ha……….

Lluna – Et veig molt adormit

Amb aquesta calor no serveixo per res.

Lluna – Doncs sort que nosaltres dos ens movem de nit i sempre refresca

Que dius? Si a la nit això sembla la rambla. No veus que ningú pot dormir.

Lluna – Sort que no tens feina

La vols tota?

Lluna – No em diràs que la feina no et deixa viure?

Doncs en tinc tanta que no ser per on començar.

Lluna – Si no la comences tindràs sempre la mateixa o més

D’això em queixo. He de fer coses, però, per un costat la mandra, per l’altre aquest calor, per l’altre que no sé com començar, total que aquí sense fotre brot.

Lluna – A veure, que has de fer?

Demà mati he d’anar a una presentació important sobre un nou mapa de sols, i com que aquest país no anem sobrats amb cartografia de sols, és important.

Lluna – Tot el matí?

No, suposo que seran un parell d’hores.

Lluna – Et queda temps per planxar-te les plomes i fer el dinar.

Si.

Lluna – I a la tarda?

La reunió del comitè del Congrés.

Lluna – Un altre parell d’hores?

O més.

Lluna – Tens temps d’anar a la Catalònia a triar el llibre del teu sant.

Si, el que passa és que no sé quin triar. I també he d’anar a la Ronda a comprar CD’s.

Lluna – La pirateria a tope.

Alguna cosa farem.

Lluna – I ja està? Tanta feina?

He de decidir quina comunicació faré en el Congrés.

Lluna – Pots parlar de vins, o vinyes….

Havia pensat fer una comunicació atacant la proposta de reduir la superfície de vinya que ha proposat aquella senyora rossa del Parlament Europeu.

Lluna – I com ho enfocaries?

Si es redueix la superfície, tothom voldrà quedar-se amb les varietats que millor màrqueting tinguin, no les més autòctones. I farà desaparèixer molta estirp i clons locals i ens empobrirem biològicament.

Lluna – Veus, ja ho tens

M’ho vols escriure tu? Ara ja tens la idea.

Lluna – Si home, només em faltaria això, jo si que vaig atrafegada, d’un costat a l’altre i sense parar en tota la nit. Uf. Jo si que tinc feina…..