Lluna – Et veig molt trist.
Com vols que estigui amb tot aquest estrall que s’ha muntat
Lluna – Ja vaig veure soroll, flames i fum.
Si, és una cosa que no entenc.
Lluna – Ja, sempre passa això.
No entenc o no vull entendre la violència. Crec que quan perds els estreps et quedes sense raó. Tu mateix dones la raó a l’altra encara que no en tingui.
Lluna – Molt pacifista?
No, he perdut els nervis moltes vegades i sempre m’he sentit malament després per no haver conservat la sang freda. M’he sentit derrotat per jo mateix.
Lluna – Molta filosofia, però per alguna cosa va ser.
Si al principi algú tenia una idea a defensar, ara ja no importa. El que es volia, tampoc importa.
Lluna – I que importa?
Mira, quan vius amb una ciutat com Grà cia, amb un tarannà (disculpa la paraula m’ha sortit sense cap intenció) tan peculiar que fa que molta gent faci pinya per fer coses, des de teatre, castells, guarnir carrers, desfilades com Sant MadÃ, etc. etc. etc. Si vols fer alguna cosa, només has de dir-ho i engrescar els del teu carrer. Sempre trobarà s gent disposada a fer puntes de coixà o el que faci falta. Però has de fer la proposta i convèncer.
Lluna – Molt bé, i…?
Que poc pots persuadir els teus veïns si els cremes la casa, el carrer, els mates a ensurts, o quasi.
Lluna – Molt de lògica.
I a més els fots de mala…..
Lluna – Para el carro, và rem quedar en que no diries renecs en aquest bloc.
Disculpa. Ho veus?
Lluna – Que?
La violència genera violència, però no resolt els problemes. Ara molta gent estarà en contra d’aquest nous và ndals, encara que haguessin tingut tota la raó del món, que no sé si era el cas. No m’ho han explicat.
Lluna – Crec que fa molta calor per seguir discutint
Hem convides a un gelat?
Lluna – Anem que refredarem una mica les idees.
M’han dit que a la plaça Revolució hi ha……….