Ara ja ha acabat el partit. El Barça, un cop més ens ha regalat una final de Champions.
Fins a Roma mal els hi pesi. Ja he caigut al parany.
Avui he fet un exercici una mica “masso”. Per un costat no he “vist” el partit, encara que he enganxat l’orella a la radio i he aprofitat per fer l’exercici “masso” que he dit.
La cosa ha estat anar canviant de banda. Escoltar diverses emissores de estona a estona.
Puc certificar que la cosa te molt mala baba. Per un costat les emissores tradicional d’aquí (RAC1, Catalunya Radio, COM, etc) per altra part les diverses de parla amb castellà i que no sé quines eren, ja que les buscava a l’atzar i no les tinc presintonitzades. Doncs bé, les que parlaven en català, totes defensaven les accions del Barça, amb més o menys afició, més aviat més. Les altres també defensaven l’equip espanyol, amb algunes inflexions que tocaven la línea que semblava que justificaven que el Barça perdés (cosa que ha fet durant molt, massa temps) i que el Chelsea era un equip massa gran pel Barça. En alguns moment només els faltava estar més que contents, i acomiadant “l’equip espanyol” de la Champions. “Espanya no serà present a la final”
Normalment no soc mal pensat, però avui semblava com si el Chelsea hagués de fer la venjança. El Chelsea era l’alter ego de l’equip blanc. Sembla que al final no, ja que només han encaixat un gol, no sis.
Molt mal rotllo. No ho tornaré a fer mai més.