Llegeixo un cop més que un militar sud-americà (però podria ser de qualsevol altre lloc) el porten a judici i es declara malalt, desequilibrat mental, etc. Fins aquí normal, si no fos un militar.
No és la primera vegada que passa, ja coneixem exemples variats de tot tipus de generals, coronels, etc. que quan van amb els galons, estrelles i demés medalles, es mostren terribles, quan no faltats de tot escrúpols, però quan han de seure en front d’un jutge, els venen tots els mals de ventre, per dir-ho finament. I llavors la meva idea de si ho van fer per convicció o per ordres. Si ho van fer per convicció, llavors son uns covards en el moment de ser jutjats. Si ho van fer per complir ordres que no compartien, van ser covards en aquell moment.
Sempre he pensat que un militar ha d’assumir les seves responsabilitats, com totes les altres professions assumeixen o haurien d’assumir les seves. El que sempre em sorprèn és que un militar, que s’acusa de criminal, no per fer de militar, si no per fer servir les seves armes per eliminar gent presumiblement innocent, es rebaixi a fer aquests paperots. I penso, humilment, que aquests senyor (per dir-ne alguna cosa) tenen un qualificatiu, el pitjor que se li pot dir a un militar, covard.
O estic equivocat i te una altra lectura?