Algunes vegades no trobem a faltar alguna cosa fins que ja no hi és.
A mi m’ha passat amb els cambrers. Ja no hi son, han desaparegut del mapa. Ara trobo a faltar la persona que, moltes vegades sense fer-hi molt cas, ens feia humana una cosa tan aparentment simple com servir-te una copa.
Era tot un ritual, amable, que et feia sentir bé. i tenies la copa en front sense esperar molt, amb una amable paraula.
Tot això s’ha perdut. Ja no trobem professionalisme, ara sols trobem una persona, que generalment no parla el meu idioma, que no m’enten, a qui he de repetir la petició, m’he d’esperar, m’aboca la copa per sobre, em serveix la copa mullada, ni et mira, et tira les coses més que no de les posa a la barra. Vaja, un desastre.
Per això, pensant, he vist que la culpa no és del cambrer, és de l’amo del bar o restaurant que vol explotar un personal poc preparat i que arreconen aquell altra que val, però costa uns euro més.
I tot plegat, si ho fan, és perque jo els hi deixo fer. S’acabat. Estic deixant d’anar als locals que fan servir aquest metode. Al menys ho intento. Però és tan dificil trobar-ne un amb el verdader professional.
On son els cambrers amb ofici?
Ja fa temps que no deixo propina. Pràcticament ningú compleix les espectatives. I si volen propina, han de complir al menys tres condicions. I no ho aconsegueix ningú ultimament.
Els oficis es perden….malauradament.
I és culpa nostra. N’estic segur.