M – Tu creus que els que han traspassat veuen el que fem?
Ll – No…
M – Jo sí.
Ll – No em diràs….
M – Mira, parteixo de la base que allò que diem “si en Cinto ho pot veure….” és una forma d’expressió errònia.
Ll – Explica’t una mica millor.
M – A veure. Parteixo de la base que tots formem un sol cos, dividit en diferents cèl·lules que van passant i renovant-se i caient.
Ll – Vols dir morint-se.
M – No ens morim mai. Jo transmeto la meva vida als meus descendents que formaran una versió mixta de la meva mussola i jo mateix, que soc la versió mixta de uns altres dos mussols, i així successivament. Sempre son la mateixa matèria combinada de forma diferent per adaptar-se a les noves situacions.
Ll – Un pensament molt Darwinià.
M – Potser si. Llavors quan un falta, pot veure les coses, ja que els que l’han estimat o odiat, poden veure-les pensant com ell o ella pensava.
Ll – Però el “Cinto” no ho veu.
M – I qui és en “Cinto” sense els que el van precedir i els que el van seguir? Qui som nosaltres sense els que ens envolten?
Ll – Em fa il·lusió que tu no siguis ningú sense mi.
M – Deixa està….El meu pensament, i fins i tot el meu físic, s’ha format gràcies a la relació que mantingut amb el que m’envolten. Soc una part seva i ells una part meva. Per tan som integrants d’un organisme superior….
Ll – I jo?
M – Tu sense la Terra no series el que ets i sense els humans no series la Lluna, i sense el Sol no brillaries en els ulls dels essers vius,…¿ho veus?
Ll – Si. Ho sigui que jo sense vosaltres, pobres bestietes no seria res….i vosaltres sense mi tampoc….
M – Exacte. Tu marques quan ens aparellem, quan puja o baixa el mar, quan surten els mosquits….etc. Ets important, però no series res, sense nosaltres, el mar, els mosquits, etc.
Ll – Ho he de pensar més detingudament….Anem a fer un gelat?
M – Si, però avui a Revolució.
Ll – No et va agradar el del carrer gran?
M – No, i el tracte menys…..anem a Revolució….
Ll – Avui pagues tu….
M – I si fas bondat et compraré la rosa i tot….
Ll – M’has deixat sense paraules…..et regalaré un llibre….mira, d’esplèndid a esplèndid.
M – Apa anem-hi….
Nota – No feu cas de res, no en tenen ni idea de filosofia…ho sento.