header image

El melic perdut

Posted by: cani | abril 11, 2008 | 6 Comments |

M – ¿Tu tens melic?

Ll – Quines coses que preguntes ¿Perquè vols saber-ho?

M – Penso que als humans se’ls està esborrant el melic…..

Ll – A l’estiu, jo a la platja veig que tots en tenen….

M – No volia dir aquest melic, vull dir el melic que els unia a la terra, als arbres, a tots els altres animals, a la puja i al sol.

Ll – Avui toca filosofar?

M – Es que penso que poc a poc han anat veien els bistecs com una matèria que ve envasada en una safata blanca, un plàstic i una etiqueta amb tot d’informació….i res més.

Ll – Això se’n diu progrés….que vols? Veure la carn amb mosques?

M – No vull dir això. Em sembla que haurien de tocar més de peus a terra. Recordes aquell gegant que el van derrotar quan van endevinar que cada cop que tocava a terra s’enfortia?

Ll – Si, perquè la seva mare era la terra….

M – I la nostra i la de tots els humans…que l’ignoren.

Ll – El llibre del Gènesis ho diu…

M – Ho digui, ho no, és la realitat. Ara tots pensen que la ecologia l’han inventat fa quatre dies…

Ll – Realment l’han inventat fa quatre dies, avanç la gent tenia cura del medi ambient sense saber-ho….com aquell que un bon dia va descobrir que parlava en prosa…..

M – Mira si no. Ara els problemes de l’aigua, la pol·lució, els incendis de l’estiu, etc. Tot ve del mateix lloc….estan perdent el melic que els unia a la nostre mare terra.

Ll – Segons on ho diguis….sona malament. Sembla que diguis la terra on t’enterraran….

M – Aquesta és l’altra. Amaguen la mort…els fa por….i l’ignoren…

Ll – Fins que arriba per sorpresa…

M – Exacta. No tenen ni temps per a preparar-se…..

Ll – I que hi vols fer?

M – Malauradament un mussol com jo, poc puc fer-hi, només constatar que estan perdent el melic….amb lo bufó que era…..

Ll – Si….tots els menuts, quan son petits i els banyen el toquen, els sorprèn tenir allò en mig de la panxa, unes panxes rodones i llises….amb aquell sotet….Fan tanta gràcia…

M – Però ningú els diu que per allà era on tenien la unió amb la seva mare…i que ella a través del seu i del de la seva mare….eren units tots amb la mare de tot, la terra….la Mare Terra….

Ll – Si, la Mare Terra, Aigua, Aire, Foc,………

M – D’això de l’aigua també ignoren que son una mica de matèria i un munt d’aigua….

Ll – Escolta, en lloc de filosofar tant, anem al carrer Gran que han obert una nova gelateria….podem anar a fer el tast…..

M – Gràcies per convidar, hi vaig encantat….

Ll – O sigui em toca pagar?

M – Qui ha convidat?

Ll – Au, passa, passa, per un gelat ets capaç de qualsevol cosa….

M – Menys parlar i afanyat….

Ll – Tanquem la paradeta i anem a menjar un gelat….que el món no l’arreglarem pas….

under: El dia a dia del mussol

Responses -

Quin relat més maco.

M’encanta la metàfora del melic…

Jo estic amb la Sonia a mi també m’agradat molt.

Es com si tinguessis dues personalitats, el rondinaire,i el romàntic totes dues son interessants.

[url=http://pharma-search.info/Online-pharmacy.html]Online pharmacy[/url]

[url=http://pharma-search.info/Online-pharmacy.html]Online pharmacy[/url]

Nexium http://pharma-search.info/Nexium.html
[url=http://hotsearch.biz/Valtrex.html]Valtrex[/url]
Zocor

Drug http://hotsearch.biz/Drug.html
[url=http://pharma-search.info/Zovirax.html]Zovirax[/url]
Vioxx

Leave a response -

Your response:

Categories

Aneu a la barra d'eines