M – Crec que arriba el moment de fer alguna cosa i marxar a escampar la boira.
Ll – Si, tens raó. Aquesta calor enganxosa és la senyal de fer vacances.
M – Jo no en faig, encara que faig alguna activitat per relaxar-me.
Ll – Com és això?
M – Tinc un val per anar al flotarium, a la plaça Narcís Oller, a fer una sessió de relaxament, aigua, sals, música relaxant, etc. I ja toca.
Ll – Veig que te’ls gastes.
M – Va ser un regal.
Ll – I no podríem anar-hi tots dos?
M – Avui no. Tinc un compromís…
Ll – O sigui que hi vas acompanyat? Quina barra, i no m’has dit res a mi?
M – Els mussols som molt fidels, que hi farem? Ho portem als gens, no és cap mèrit.
Ll – Molta cara, això és el que porteu als gens.
M – Es que fa molta calor, que vols que et digui? I amb aquest sorollet tan agradable…
Ll – Quin sorollet?
M – El veí s’ha posat a fer obres i ara mateix només sento el soroll del martell, la maquina aquesta que fa brrrrrrrrrrrrrrrr!!! Tot el mati i ja el tinc en el cervell.
Ll – Molesta molt aquest soroll.
M – No molesta, és com si entressin a fer-te obres al cap. Com si et trepanessin fins dins del cervell.
Ll – I després fas vacances?
M – No encara estaré uns dies per aquí, però de vacances, vacances, no en faig mai. No puc, he de treballar sempre.
Ll – Llavors, tu quantes vacances tens?
M – Mira, jo he aprés a no fer vacances, com els empresaris com cal. Sempre treballem, no fem mai vacances, les vacances son pels aprofitats dels treballadors, aquests la llei els protegeix i els dona dies de vacances d’acord al que han treballat…..
Ll – I tu no en tens? No deies que ara feries….
M – Una cosa és fer vacances i una altra donar-te un respir.
Ll – I tu et dones un respir…
M – Exacte. Ara estaré uns dies aquí, respirant…però sense fer vacances…
Ll – Ni brot, segons tu. O sigui que no fotre brot, quan ho fas tu, no és fer vacances.
M – Exacte.
Ll – I després sembla que aniràs de viatge a Sicília….tampoc son vacances?
M – Hi vaig a acompanyar a la parella, que ella si que treballa i fa vacances, jo hi vaig a portar les maletes, acompanyar-la, etc.
Ll – Ara ho entenc. I després la festa major del barri. Que tampoc seran vacances.
M – Exacte. Tampoc son vacances, son actes socials, que tinc l’obligació d’anar, ja que ho fan al barri i tampoc els faré un lleig.
Ll – O sigui a veure, una setmana de no fotre brot, dos de Sicília sofert acompanyant, una de festa i gatzara, i encara en quedarà alguna cosa més, dic jo.
M – Després de tanta activitat, el més lògic és descansar uns dies, pocs, només fins final d’agost. Però al peu del canó, eh?
Ll – Veig que ho tens molt ben arreglat i és cert, de vacances no en fas mai. Quina sort tenen els treballadors de poder fer quinze dies de vacances, vosaltres els empresaris no en podeu fer mai…..Quina injustícia.
M – Ho dius amb ironia?
Ll – No, per favor, crec que la paraula exacta seria cinisme.
M – Cinisme?
Ll – Si, el que tu fas….Apa adéu….
M – Que he fet jo ara?
Ll – Res, res…..