Mussol – ¿Ets aquí?
Lluna – Si, però parla baix que aquest està despistat però te l’orella fina…i descobriran que som aquí i en voldrà fer treballar…
M – Si, ara hem de fer veure que estem enfadats i reclamem moltes coses. ¿per cert on t’havies posat que no et vaig poder localitzar?
Ll – De Carnestoltes a Sitges amb uns amics, després a la rua de Gran de Gràcia, que per cert hi vaig veure el cani, però com que anava disfressada no em va conèixer, després de parranda tot el cap de setmana i ahir estava feta pols…
M – A mi em va agafar i divendres a la tarda volia “parlar”, em va dir que anéssim a casa seva i em volia fotre el rotllo de sempre…però l’hi vaig dir que traïes beguda i llavors es va estovar, la va treure i vaig agafar-ne una d’aquelles solemnes…Em va enviar a casa…je, je, es deu pensar que em mamo el dit….ell no n’agafa mai cap, te bemoles la cosa.
Ll – Calla, que mira…..
M – A mi no em veu, l’arbre em tapa…
Ll – Jo m’amago aquí darrera, i amb tapo amb un núvol… Ja marxa….deies?
M – Que hem de fer? Li diem que estem emprenyats o què?
Ll – No sé. Ara ja em fet uns dies de festa i si s’emprenya ens fot al carrer, que aquest molt predicar però neoliberal a tope…
M – Si, però en el fons és un innocent. Mira que deixar-se enredar…d’aquesta manera…
Ll – I que fem? Li diem que ens ho hem repensat i que amb una mica més de sou i unes bones cadires anatòmiques, etc. firmem?
M – Jo penso que li podríem dir que anem a parlar-ne i li trèiem un dinar o un sopar com a poc…
Ll – Si, podem anar a l’italià aquest…
M – No fotis, que aquest pica i tampoc és tan tonto com per pagar això. Demanem anar a un lloc més senzill, tu en deus conèixer més d’un aquí a Gràcia…
Ll – Va home va, no et facis l’estret que tu et coneixes tots els locals de Gràcia i voltants, que ja et conec…
M – No t’ho creguis….
Ll – Anem a la pizzeria aquesta del carrer Ros de Olano? Fan bones pizzes i amb una bona cervesa, podem fer…
M – Si i després de posar-nos d’acord, per celebrar-ho anem a fer unes copes…
Ll – No en vas tenir prou? Vols que t’acompanyi a casa amb taxi altre vegada?M – Podries acompanyar-me tu…
Ll – Si home, després d’un cap de setmana com aquest, que em vegin amb un mussol com tu, ¡quin desprestigi! La reina de la nit amb un mussol….petit i esquifit…
M – Ep, para el carro….que a mi tampoc em fa cap gràcia que ens relacionin…encara que he quedat molt més afavorit que tu al retrat….tens un color groc de malalta…
Ll – Doncs mira que tu, tot marronet i amb unes ulleres que t’arriben als genolls….deu ser de “alpiste” aquest que et va donar el cani….A més t'aguanto a la falda…que te…la cosa….
M – No juguis, el cani pot ser un impresentable, però te un parell de whiskies, i alguna botelleta de vi que ja m’agradaria a mi atrapar…sap cuidar-se, això si que ho te.
Ll – I de cuinar, cuina be. ¿Li diem que ens prepari ell el sopar? Escollim una recepta del web aquest de cuinetes i llestos….Segur que serà bo i ens donarà un bon vi….que d’això dieu que en sap…
M – No sé si en sap, però…quan et dona una copa….es bona….
Ll – El que no entenc és que se’n tan garrepa….
M – Si, potser no et donarà un vi de cent euros, però encara que sigui de quatre, pots contar que l’ha mirat, la remirat, s’ha informat i segur que es un xollo.
Ll – Com nosaltres que li sortim per quatre euros….
M – Però tampoc penquem molt, no fotis….i diem el que ens sembla…¿que més vols?
Ll – No, si….Ha estat bé això de la vaga, no? Ja, ja, ja, ja,
M – Calla…..que ens sentirà….
Cani – Ja sou aquí? Ja era hora….
M – Ens ha “pillat” per escandalosa, ¿perquè rius d’aquesta manera?
Ll – I ara que li diem?
M – Hola…..que vols dir?