Ll – He vist que volen posar en un compromís al “jefa”
M – A mi ja em va be, m’entres no m’ho facin a mi.
Ll – Crec que l’atzucac és per veure si obre una mica la finestra.
M – Si, te molta barra, sempre ens fa donar la cara a nosaltres i ell anar fent la viu viu.
Ll – Tu el coneixes be per dir coses curioses, que siguin més aviat sorprenents, com per exemple que te desdoblament de personalitat…..
M – No fotis cagarela, no fotis, que t’esborra i llestos. Que aquest sembla que no però, per a mi, que te males puces, mira que et dic
Ll – Que va, si és un tros de pa. Si li prenem el pel cada vegada que volem.
M – Bé, comencem…..Ummmmm
Ll – Va, home, va, que estic molt interessada.
M – Podem dir que te una pila de mussols, més de 150 i tots diferents.
Ll – Això no val, ja ho sabíem, i a més, seria molt carnestoltes si tots fossin iguals. No creus?
M – També dir que li agrada molt conduir i ha fet molts cursets de conducció amb diferents vehicles i terrenys.
Ll – Bé, això pot ser curiós, encara que més curiós és que no li posen multes. Te “potra” o condueix regularment?
M – Deixem-ho. També podem dir que va triar estudiar agricultura i realment sembla que li agrada molt tot el relacionat amb el camp. Encara que és més urbanita que el rellotge de la plaça de la vila.
Ll – Molt romàntic.
M – L’agricultura no te res de romàntica, o si ho té és pels que no en tenen ni idea, ell diu. Jo no en tinc ni idea.
Ll – Una altre, ànim
M – De petit era un lector compulsiu, un devorador de llibres, i el van impressionar tres llibres, tots relacionats amb illes. L’illa del tresor, Robinson Crusoe i l’illa misteriosa. De la primera en tinc unes quatre o cinc versions.
Ll – Diuen que és bo que els nens llegeixin. Per cert, s’hagués pogut perdre en una d’aquestes illes i deixar-nos tranquils.
M – Tu ves fent broma i et quedaràs sense espai.
Ll – Be, ara en diré una jo. Li agradava molt l’alpinisme, grimpar muntanya amunt per parets verticals. Ho va haver de deixar al tenir un atac de vertigen. Ara te vertigen només de mirar d’un balcó. Segons sembla a vegades si i a vegades no.
M – Dir que és un tipus estrany no val oi?
Ll – Com tothom, més o menys. També li agraden molt les carxofes. Tot el dia en menjaria, carxofes i un bon vi.
M – Jo en tinc una de bona.
Ll – Quina?
M – Te mania en que el senyalin. No pot suportar que quan és a la taula el porró estigui cap a ell, o les setrilleres. Es posa molt nerviós. Jo li faig expressament i sempre pica.
Ll – Es que tu ets molt punyetero, les coses com siguin.
M – Soc com soc. Per cert ja en porto cinc, o sigui que avui tanco l’aixeta.
Ll – Home, podríem dir alguna cosa més. Avui sembla que tenim butlla.
M – Tu ves fent i veuràs com aviat aquest bloc és dirà el mussol i la pinya.
Ll – Vols dir que s’atreviria a esborrar-me?
M – Jo ho faria.
Ll – Tu es que ets un impresentable, un malcarat, mal geni, sempre emprenyat,….
M – Para el carro que avui parlem del “jefa”, no de mi. Per cert jo també podria dir moltes coses de tu i cap bona…..
Ll – De mi? Si tot és bo, no se pas que diries, segurament falsedats, bandomies, no li feu cas.