Ll – Que? T’han portat moltes coses els Reis?
M – No, es veu que he sigut molt dolent aquest any. També es cert que el tió va cagar molt be aquest anys.
Ll – O sigui que tu ets de tió?
M – Si
Ll – Com és? Tot ve de ser republicà?
M – No, no em facis riure, no és això. Va ser una decisió que vam prendre quan vam tenir la primera filla, llavors s’acumulaven moltes coses per Reis. Ja saps, avis, que en tenia una pila, i vam decidir dividir-ho per evitar l’empatx.
Ll – Malament, s’han de fer menys coses i respectar les tradicions. Molt malament.
M – Potser si, però vàrem fer-ho amb bones intencions.
Ll – L’infern està empedrat de bones intencions.
M – Home, tampoc crec que hagis de treure-ho de lloc. Si vols que faci autocrítica en faig i llestos.
Ll – No cal. I que et va portar el tió?
M – Moltes coses. Aquest si que va fer una bona pila de regals.
Ll – I així el dia de Reis, tranquil?
M – Si, vam anar a la fira de la plaça del Sol, ahir a mirar les paradetes.
Ll – Mirar i no comprar que ja sabem com ets.
M – Quina manera d’exagerar, si soc un mans foradades.
Ll – A veure, vas comprar alguna cosa?
M – Dons si, vaig comprar una cosa, una fotesa, inútil i que no em serviran de res, però ho vaig comprar.
Ll – Que és?
M – Una pedra de color verd.
Ll – Una pedra…..?
M – Si, a mi m’agraden les pedres, que vols fer-hi. En tinc un munt a casa, de tot arreu del món. País que vaig, pedra que va cap a casa. I els amics, que ja ho saben me’n porten també. En tinc de tot arreu.
Ll – I totes classificades, amb el nom del lloc…..
M – No, les tinc totes apilades i barrejades.
Ll – Llavors perquè les vols?
M – M’agrada pensar que tota aquella pila és un món. Un món que he fet jo, el meu món íntim.
Ll – …….?
M – No dius res?
Ll – T’ho has fet mirar, això?
M – El què?
Ll – No és que pensi que sigui res greu, però jo, com qui no vol la cosa, passaria per la consulta d’un psiquiatre….que t’ho miri si més no.
M – No t’entenc
Ll – Fas el caga tió, no fas Reis, compres pedres, reculls pedres…….
M – La pedra que vaig comprar no la posaré amb les altres, sols va ser un caprici.
Ll – No, si ho entenc, ets una “rara avis”
M – Els mussols som gent una mica pintoresca, ho reconec.
Ll – A la teva família tots sou així?
M – Mira a casa, de mussols en som uns 150, i tots diferents.
Ll – Bufa….i algun de dissecat també?
M – També……
Ll – Ets rar de nassos, espero que no siguis perillós?
M – Només pels ratolins……m’agraden…..
Ll – Apa, que estiguis tranquil. (em taparé amb un núvol, aquest està com un llum)