Lluna – Et veig molt estarrufat.
Mussol – Uf, es que he vist a la Xarxa que parlen de mi.
Ll – De tu? Explica, explica.
M – Estava buscant una cosa a la Xarxa a través del Google. Als acabar vaig buscar "el mussol i la lluna", com un "divertimento" per canviar de tema.
Ll – Total que jo també hi soc?
M – Si, vaig veure un lloc que algú ha fet un escrit, un exercici literari, sobre tu i jo. Bàsicament tu hi estaves una mica passivament. El prota soc jo.
Ll – No faltaria més, el senyor mussol és molt important, més que la Lluna.
M – Doncs si, jo soc un bitxo atractiu, proper, familiar, coquetó, simpàtic, amable,….
Ll – Para, para. Ja veig que el teu ego t'ha pujat fins els núvols.
M – Home, no et diré que una floreta de tan en tan li va bé a tothom.
Ll – Peró tu…..
M – Mira, una cosa que he aprés en aquesta vida és que has de fer moltes abraçades als que tens al teu costat. I de passada fer que t'abracin. Va bé per poder seguir amb una bona qualitat mental, si més no.
Ll – Ara si que et dono la raó. Jo sempre trobo a faltar una bona abraçada. Quan veig que els terrestres us abraceu….em feu una enveja.
M – Doncs aixó. Ara soc a la Xarxa, no per que jo ho hagi volgut, si no per un desig d'una persona que no te res a veure amb mi i que creu que soc literàriament atractiu.
Ll – No si de confiança amb tu mateix…deu ni do.
M – Tenia un amic que cada matí, després d'afaitar-se, es mirava al mirall i es donava una bufetada a la cara i deia "Que guapo ets tio".
Ll – Com tu, més o menys.
M – No, si era lleig de veritat. Era un tio lleig, peró ell deia que amb aquest gest matutí es donava ànims.
Ll – I funcionava?
M – I tant si funcionava. Era el que més lligava de la colla.
Ll – Llavors creus..
M – Crec que si no penso bé de mi mateix, qui ho farà?
Ll – Si, peró….
M – Mira, en Dumas, a la novel·la Mme. De Chambbley feia dir a un personatge "Plus heureux que les heureux celui qui peut en faire!" (Més feliç que els feliços, aquells que poden fer feliços als altres)
Ll – I…?
M – Per fer feliç als altres has de tenir una certa felicitat interna, que és la que s'encomana. Si no la tens, els demés ho noten.
Ll – Home, ara resulta que ser a la Xarxa t'ha fet un filósof.
M – Tinc moltes coses que encara no coneixes.
Ll – La de cregut si que la conec.
M – Justícia petita, justícia