(relat amb veu molt, molt baixa)
Lluna – Vols dir que no ens veu ningú?
Mussol – Calla tonta, qui vols que passi per aquí?
Ll – Es que em fa un…no sé què
M – Ara és fosc i no es veu ni la Lluna, perdó, vull dir…
Ll – Ja ho he entès. No has sentit un soroll?
M – Mira, els mussols tenim molt bona oïda i no he sentit res.
Ll – Doncs jo diria que he sentit alguna cosa
M – El vent que mou les fulles, no pateixis que no ens veu ningú.
Ll- Ai, no sé
M – Mira que ets peruga, apa dona…
Ll – Tu creus que fem bé?
M – Es clar que fem bé. No t'amoïnis, va vine
Ll- No sé, no sé…em fa una certa cosa.
M – Però tu ho vols fer? O no ho vols fer?
Ll – Si, si, ja estic decidida, però aquí al bosc, amb totes aquestes ombres….
M – Quines ombres? Si no hi ha llum.
Ll – És que he de confessar-te que és la primera vegada…
M – Ja hi som.
Ll – Que vols que et digui, soc una mica…així
M – Una mica carrinclona, perdó.
Ll – Tu diràs el que voldràs, però jo crec que algú ens mira.
M – Espera que miro….
Ll – Que veus?
M – No veig res, no veus que no hi ha llum. Apa, donem la mà que encara et fotaras de cap.
Ll – Mira que fer-me venir tapada….
M – Que vols? Que ens delati la teva llum?
Ll – No si ara estic molt apagada.
M – Però ho he fet per tu. No volies total anonimat?
Ll – No, si t'ho agraeixo força
M – Doncs va som-hi
Ll – Ja?
M – Que vols esperar? Que es faci de dia?
Ll – No, no, si estic ben decidida….
M – Doncs va.
Ll – Es que no m'hi veig
M- Tot és començar, ja veuràs que a mida que ho vagis fent et passen tots els mals.
Ll – Bé som-hi JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI
M – Ho veus? No costa tan. Apa, tornem-hi
Ll – JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI
M – I ara fotem el camp que l'esquirol te males puces quan el desperten a crits a la nit especialment.
Ll – Uf. M'ha agradat molt. Una bona descarrega d'adrenalina.
M – Ja, Veuràs com al bigotis no li fa cap gràcia. Je, je, je.