desPensaments

Encara que sembli impossible, estic completament convençut que els vots d’Iniciativa seran superiors en aquestes properes eleccions que fa quatre anys. Sé que la teoria ens explica que no hauria de ser així ja que estarem casi tots d’acord que la gestió ha estat poc menys que vergonyosa, però els iniciatius són un sector molt extrany i estic absolutament segur que faran pinya i treuran més vots encara. De fet, seran els únics dels tres que pujaran, ja ho veuràs.

I és que ICV-EUIA és un fenòmen paranormal, creu-me. Per mi que són extraterrestres o algo així.

Vaja, m’he anat a empadronar a l’Ajuntament de Barcelona i resulta que és obligatori proporcionar el document acreditatiu d’identitat, ja sigui el DNI o el Permís de Residència. Vatúa l’olla, com els de Vic!

Algú dels que s’escandalitzen tant ha perdut 5 minuts en provar per ell mateix aquest senzill tràmit abans de criticar a la bona gent de Vic? En fi…

Doncs si, què collons. Em cansa una mica veure que tothom opina a tort i a dret sense haver-se molestat a llegir ni una sola línea més enllà dels titulars dels diaris, fets a partir de frases provinents de polítics que tampoc han llegit i, a més, cerquen l’espectacularitat.

Perquè entre d’altres coses el que està fent l’Ajuntament de Vic no és il.legal, sinó al revés, adaptar la seva normativa a la legalitat. I prou. I aquesta llei no l’ha decidit el propi Ajuntament sinó el Govern de l’Estat. El que passa és que, per variar en aquest país, per una banda es regular que cal identificar-se per empadronar-se (i d’aquesta forma empadronant només a qui té documents d’algún país, perquè qui no té documents és més un apàtrida que un il.legal oi?) i per l’altra banda es diu que tothom ha de ser empadronat. Ara que algú decideixi quina és la llei que mana més.

Si jo ara me’n vaig a l’Ajuntament de Barcelona i em vull empadronar sota el nom “Ets Unfilldeputa Desgraciat” que viu C/Balmes 12, 1-1  ho he de poder fer, ja que no s’ha de demanar cap paper per fer-ho, oi? Va home, pensem una miqueta!

Cada any per aquestes dates rebo el mateix mail i cada any exclamo el mateix “HÒSTIA COLLONS!!!” Perquè no entenc el motiu que mantenir registrat el domini cuinetes.cat em costi 40€ l’any i en canvi un .org em costi 5dòlars.

Val a dir que la feina feta per aconseguir el .cat fou excepcional i magistral. Però un cop aconseguit això cal deixar clar que ara es dediquen a treure’ns els calés de la forma més vil i lamentable: amb el xantatge emocional de la nació.

Tornaré a pagar, perquè sóc idiota. Però cada any em plantejo traspassar el cuinetes.cat a cuinetes.org i deixar d’alimentar paràsits. I un any ho faré.

Un dels problemes actuals a barcelona, i que tendeix a més per gràcia i obra de l’Ajuntament, és la manca d’aparcaments per a vehicles. Donar solució als cotxes és compli9cat, ja que ocupen l’espai que ocupen i és evident que no tots hi caben.

Ara bé, Barcelona és una ciutat que es destaca pel seu altíssim volum de motos i ciclomotors. Aquests vehicles faciliten la fluidesa del tràfic al ocupar molt menys espai per circular i estacionar, per lo que d’alguna forma crec que se n’hauria de promocionar l’ús. I una forma de facilitar que la gent les faci servir és crear espais d’aparcament.

Avui dia és fàcil veure com les motos envaeixen les voreres per tal de poder aparcar, sobretot a l’eixample. Però quan m’hi fixo una miqueta m’adono que de fet no han envaït res ja que utilitzen un espai de la vorera que en general no s’usa: el que hi ha entre arbre i arbre. Perquè normalment a tots ens agrada caminar en línea recta i per tant l’espai entre arbre i arbre, que acostuma també a emprar-se per les senyals de trànsit i demés, no el fem servir a no ser que haguem de creuar els carrer. Per aquest motiu la gent se n’ha apropiat i el fa servir per aparcar.

I jo em pregunto: què seria més intel.ligent: multar a les motos que hi aparquen o aprofitar aquest espai per a senyalitzar-lo com a aparcaments? El fet de permetre-hi l’aparcament no només ajudaria als motociclistes sinó també als vianants, que d’aquesta forma veurien creada una mena de barrera entre ells i els cotxes, proporcionant una mica de seguretat. No crec que tots els trams haguessin de ser aprofitats per aparcar-hi però si que podriem fer-ho de forma alterna entre arbre i arbre, i així poder permetre pujar i baixar dels taxis (per exemple) i a la vegada solucionar un problema de trànsit.

Fàstic és el que he sentit quan he vist que els (estalvio adjectius) d’E pensen presentar-se a les eleccions sota l’slògan “Puigcercós 2010. Catalunya decideix“. Apropiar-se de la feina dels altres s’anomena parasitar, i els que ho fan són per tant uns paràsits. I si això no és apropiar-se de la feina que han fet uns altres me la tallo i em faig monja.

No dónen per més.

De la mà dels perpetradors del Fòrum 2004 i dels creadors de les multes per circular a 85km/h a l’autopista, ens arriba aquest any la pel.lícula “La Diagonal al sarvei da las parsonas“, només als milors cinemes de la millor botiga dal món.

No fa massa llegia una carta a La Vanguardia que amb tota la raó del món demanava que abans de fer res a la Diagonal,és a dir abans de la consulta per preguntar a la ciutadania, la tanquin durant dos mesos. De proves. Amb dos collons. Així tots veurem com seria la ciutat sense Diagonal, i tots podrien votar amb coneixement de causa. I que deixin votar també als veïns dels carrers que en resultarien afectats, perquè tinc la lleugera sospita que la gent de l’Eixample deu estar a hores d’ara contentíssima al adonar-se de tot el tràfic que s’hauran de menjar doblegat com s’imposi la bestiesa eco-socialista.

També em resulta trist que la gent cridada a votar no és la gent que viu als carrers afectats sinó solament els que hi són empadronats, que és diferent. Jo per exemple tinc un pis llogat (al meu nom, clar) a 100metres de la Diagonal, l’atravesso un mínim de quatre cops diaris i no em deixen participar.

Diga’m desconfiat, però la história del terrorista que va fer explotar un petit artefacte a un avió que es dirigia als USA em sembla un cuentu xinu, una història, un muntatge. Que no, que no em crec que un tiu,  ignorant i  suficientment pillat com per intentar volar un avió amb ell dins, corri amb tants perills com per després resultar que li falla a l’últim moment o que no portava suficient explosiu. Tampoc em crec que passés tots els controls de seguretat sense que li detectessin res, entre d’altres raons perquè algú així estaria més nerviós que un flam i qualsevol amb olfacte ho deuria veure a anys llum.

És més, estic convençut que l’arma li van proporcionar ja un cop dins de l’aeroport i que el fet que no fos suficient per volar l’avió fou fet expressament per tal que les asseguradores no s’arruinessin.

La meva teoria? Doncs l’opció més senzilla: un muntatge de la CIA enganyant a un pobre imbècil que es creia que de debò faria un atac contra el dimoni blanc. Òbviament l’explosiu li van donar ja dins de l’aeroport d’Amsterdam, i la menjada de tarru orquestrada des dels serveis secrets utilitzant agents dobles. Per més voltes que hi dónis, és l’explicació més senzilla i que resolt totes les incògnites.

L’objectiu? Doncs el mateix que l’11S: augmentar el control sobre la població i justificar les inversions en armes i seguretat. Perpetuar l’actual negoci armamentístic, en definitiva.

Deia en un altre apunt que sóc partidari que les ciutats s’adaptin als costums dels seus ciutadans, i no al revés. És a dir, la ciutat ha de ser prou manejable com per canviar de forma segons els costums i hàbits dels seus ciutadans.

I aquest és un exemple de com es pot adaptar una ciutat als costums de la gent que l’habita. És molt habitual a Barcelona veure com els motoristes van avançant posicions en els semàfors fins quedar-se devant de tot. I heus aquí que l’Ajuntament ha decidit posar en algunes vies una zona dedicada al devant de tot per tal que les motos hi tinguin prou espai i no molestin als cotxes, que en el moment de l’arrencada es molesten tots.

Ara bé, veient el cas de les baranes i veient també aquest m’extranya que en un  cas l’Ajuntament decideixi posar traves a fer quelcom poc legal (creuar sense pas de vianants) i en canvi en un altre cas promocioni un altre comportament també poc legal (anar avançant entre els cotxes aturats). No hi veig un únic criteri i això, desgraciadament, no em sobta.

De totes formes, en aquest cas cal felicitar que hagin pres una decisió que consolida un comportament en comptes de penalitzar-lo.

A vegades hi ha coses que fan ràbia. A vegades et trobes en una situació en la que pots preveure el valor de les variables que s’hi plantegen. És com un problema matemàtic del que ja en saps la solució.

I hi dónes voltes tractant de trobar l’escletxa que provoqui que els esdeveniments futurs no siguin tal i com ja saps que seran. I el mires del dret, i del revés, i de dalt, i de baix i ostres, és que ho veus tan clar! Això anirà així, així i aixà perquè pim, perquè pam i perquè pum. I t’adones que l’equació amb 3 variables no et representa cap problema perquè coneixes el valor de cada una d’elles.

I per això hi ha coses que fan ràbia: perquè en pots traçar el recorregut abans que passin. I perquè per moltes voltes que li dónis saps perfectament que les variables ja estan resoltes, i tan sols queda pendent dibuixar la gràfica resultant.

Per molt que hi pensis  la situació ja la coneixes i no la pots millorar. Empitjorar-la si, però això no té cap mena de sentit.