desPensaments

Dimarts, 18 de Juliol

12:45 Soc al tren desti Glasgow. Avui m’ho estic prenent tot amb molta tranquilitat. Al mati m’he menjat (per fi!) un English Breakfast com Deu mana. Ostres, que bo que es! I que car tambe…
Certament, Glasgow no es un lloc que em fes especial gracia visitar, pero esta molt a prop de la connexio amb ferry cap a Irlanda. A veure si avui em confirmen d’una vegada les reserves que vaig fer diumenge!
Com que arribare prou d’hora a Glasgow em donara temps de fer una visita "llampec".

14:10 Ja m’he instal.lat al Hostel. Osti, es bastant guapu, mes que el d’Edimburg. Al devant tambe te un parc, tot i que molt diferent del que disfrutava ahir, on m’he apalancat a fumar una cigarreta. Ara tirare cap al centre. Com que aixo n’esta bastant lluny m’han donat un planol. A veure quantes vegades em perdo 🙂
Segueix fent una calor brutal. I es que soc capas d’anar al Pol Sud i fer que deixi de ser el "Continent Gelat" 🙂

18:00 Ja torno a ser estirat al parc del devant del Hostel. He estat fins ara donant voltes pel centre de Glasgow. Es maco, pero no mata. Al final m’he connectat a Internet per planificar el viatge de dema cap a Dublin. El ferry surt a les 14:50, i hi ha un tren de Glasgow a Stranraer a les 14:00. Pero com que no m’agrada anar amb presses, i perque si hi ha algun problema i perdo aquest ferry l’haure ben cagat em tocara agafar el tren anterior, que surt a les… 08:30! Vaja, que haure de matinar de valent. Calculo que haure de sortir a les 07:00 per a tenir temps d’esmorzar i arribar a l’estacio amb temps suficient
per no patir. Be, com que avui ha estat un dia relativament tranquil imagino que dema no em costara massa llevar-me.

Curiosament, ja comenso a enyorar casa meva…

Haver caminat el West Highland Way i passar-me el dia sencer voltant pel carrer ha provocat que el meu cos tingui ara 3 colors diferents: bastant moreno a la cara i brasos, morenet a les cames i tors i blanc al cul. Quan em miro al mirall tot plegat resulta bastant ridicul. O sigui que la setmana que em quedara de vacances l’haure d’invertir en una "Operacio Re-Equilibri Cromatic" per reduir, com a minim, de 3 a 2 els tons diferents de la meva pell.

Dilluns, 17 de Juliol

12:15 Soc assegut en un banc del castell d’Edimburg. Suposo que es d’aquells llocs on has d’entrar malgrat es carissim: £10.30, i £3.00 extra si vols auriculars (es igual, ja em poso els meus d’auriculars tu!). Ostia, aquesta ciutat es casi mes cara que London, abans m’han clavat £9.00 per pujar al bus turistic.

Ara que ja fa dies que rondo per EScocia, i amb el coneixement que tinc de Gales i Anglaterra pel fet d’haver-hi viscut, ja fa una estoneta que em ronda una mena d’indignacio. M’agradaria trobar-me un d’aquests espanyols que s’entesten en negar no ja la pervivencia de la Nacio Catalana sino tambe la seva existencia en el temps. M’agradaria que m’expliques, de viva veu, que es el que diferencia (o mes facil encara, que caracteritza) les nacions anglesa, escocesa i galesa per tal que puguin ser considerades com a tals. Que em digues perque Escocia es sens dubte una Nacio orgullosa d’ella mateixa i en canvi Catalunya no mereix ser reconeguda com el que es.

Uix perdo, m’ha agafat un atac de catalanitis

Tornant a Escocia, doncs, avui torna a apretar la calor de valent. No haviem quedat que aqui plovia quasi a diari? En fi, avui passare el dia pasturant la ciutat (he d’aprofitar el bitllet del bus turistic) i dema piro cap a Glasgow, on ja tinc llit reservat.

14:00 Finalment m’he afartat del castell i he baixat caminant fins al centre de la ciutat. Tenia gana, aixi que m’he apropat a pillar una altra Cornish Pasty (si, acabare amb cara de Pasty, pero es que a Catalunya no se’n troben i aprofito ara que soc aqui) i he tirat cap uin parc a dinar. I ves per on, sembla un lloc molt popular perque esta plenissim de Brits dinant i prenent el sol solet.

18:20 Estic destrossat. Aixi que he tirat cap al Hostel i m’he apalancat a la gespa del parc de devant. Aqui no tenen placetes pero si que tenen parcs…

23:30 Ara vaig a dormir. Avui ha estat un dia bastant cansat .Ara al vespre m’he estat una estona assegut al parc, amb una cervesa, musica, cigarretes i els meus pensaments. De cop, m’he recordat que el dia 1 d’Agost fara un any que la Pusa no es amb mi. M’han comensat a espurnejar els ulls. Tranquiles llagrimes, no us preocupeu; veniu, sortiu i llisqueu avall que aquest cop no em controlare. Ho necessito… per ella.

Diumenge, 16 de Juliol

13:00 Malgrat ser diumenge, a les 08:00 ja m’he llevat. No he passat massa bona nit, feia molta calor i l’habitacio del Hostel massa plena de gent. A mes, he tingut concert de roncs (a estones en estereo 🙁 )

Al final he canviat de plans per avui. Despres d’esmorzar he agafat el bus turistic i he anat al Wallace Monument, on encara soc ara. El temps es fantastic i m’ha permes fer-hi moltes fotos. He pujat a la torre i llegit la historia de la seva vida. Es molt interessant i emotiu (a veure quan n’aprenem els catalans i deixem d’homenatjar en Casanovas, un derrotista, d’una punyetera vegada) i resulta sorprenent adonar-se que la famosa batalla a Braveheart de fet no va existir. O si mes no, tal com la mostra la peli.

Ara tornare a agafar el bus i anire al castell. Veurem si no canvio de plans pel cami, jeje.

14:30 He dinat una Cornish Pasty i he enfilat cami del castell. No se com, he anat a petar a un cementiri precios. Cada cop veig mes clar que la religio catolica es la mes avorrida i tetrica de totes, fins i tot els cementiris no-catolics tenen una part de pau i bellesa que els nostres no poden ni somniar. I es que, que es pot esperar d’una religio que adora un home clavat (amb claus) en una creu, sagnant i patint com un animal? Ara mateix estic en una mena de mirador en el propi cementiri, on no deixa d’arribar i marxar gent. A veure si la propera parada es el castell, caram!

Als auriculars sona Bebe.

19:10 Fa una estoneta he arribat al SYHA d’Edimburg. El temps just de posar una rentadora, assecar la roba i he sortit pitant al parc que hi ha devant menjant-me una Cornish Pasty (again) que he comprat a l’estacio. Ja tenia gana.

Al final he arribat al castell de Stirling, pero no hi he entrat. Valia £9.00 i passo. Ja he gastat prou avui. He fet algunes fotos (aixo que no falti) i cap al tren. I aqui estic, assegut a la gespa d’un parc que em recorda moltissim l’estiu que vaig passar a Cambridge ara ja fa… 16 anys!!! Ostia com passa el temps.

Edimburg, de moment, esta resultant molt maca (pel poc que hi he vist). Pero no m’hi quedare massa. Per motius personals, em fa recordar coses que no tinc massa interes a reviure, tot i que era conscicent que a venir aqui es revifaria tot plegat. De totes formes, la ciutat be es mereix una bona visita, i suposo que des d’aqui ja enfilare cap a Irlanda. Dic suposo, perque encara no he mirat ni horaris, ni llocs per dormir 🙂

Dissabte, 15 de Juliol

West Highland Way, dia 7

13:30 De nou, fa un dia fantastic… el sol pica de valent i em sap greu no haver-me posat els pantalons curts i tot.

Ja nomes queden 7 milles per completar les 95 previstes per tot el recorregut. Es increible com ha passat de volant la setmana!!!

Avui de moment la passejada esta resultant molt senzilla. Al principi hem hagut de pujar una carena per sortir de la vall on ens trobavem. La pujada recorria un petit caminet per dins el bosc, precios, fins arribar a un coll. Un cop alli, la mateixa rutina dels darrers dos dies: seguir un antic cami militar que va traspassant valls.

Precios.

17:15 Arribem al final. 95 milles. 154 quilometres en 7 dies sense cap "blister". SOC EL PUTU AMO

22:30 Ja torno a estar instalat al Hostel de Stirling, Quina diferencia, fa una setmana plovia a bots i barrals i ara en canvi hi fa una calor insoportable.
La segona part de la caminada ha estat emocionant. Despres de dinar hem pujat una mica mes i a partir d’aleshores ja ha estat tot baixada. I de cop l’he vist: Ben Nevis, el pic mes alt de UK. Es molt maco, i es pot veure en la distancia el caminet que mena fins dalt de tot. Llastima que no m’hagi pogut quedar a Fort William, ja que l’hauria pogut pujar dema.

El tram final del West Highland Way es fa directament a la vorera de la carretera. Es una pena, ja que despres de tants paisatges preciosos tot acaba en una carreterota bastant vulgar.

Al final doncs, unes quantes fotos, una mica de cava i au, cap al bus! En total, hem desfet en 3 hores el que ens ha costat 7 dies de fer a peu. Pero ha valgut la pena. Oi tant!

Dema em passare el dia a Stirling, planificant la setmana i al vespre tirare cap a Edimburg. A veure si em dona temps de poder conectarme a Internet i actualitzar el bloc…

ACTUALITZACIO: he intentat pujar una foto del final del trajecte, pero aquest Windows nomes pilla les primeres 200 fotos de la camara, la resta ni les veu. O sigui que fins que no torni a casa no hi ha fotos. Vull el meu linuuuuuuuuxx!!!

2a ACTUALITZACIO: Les fotos del dia, aqui.

Divendres, 14 de Juliol

West Highland Way, dia 6

15:00 Be, la jornada caminaire ja s’ha acabat avui. Era el dia amb menys recorregut, pero ha sigut maco i, tambe, diferent.

El dia ha comensat molt suau, i amb un sol precios. Al cap d’una horeta ens hem desviat de la carretera per pujar per la Devil’s Staircase, Encara que soni molt dur ho ha estat nomes al principi. Aixo si, l’he suat com un cabro i al arribar al punt mes alt casi estava sense ale. Tants quilometres acumulats es noten . I tant.

Despres ja ha estat tot baixada. Hem anat fent el cami tranquilament, sense presses i disfrutant de les vistes. En un moment donat hem canviat de vall i ens hem trobat enmig d’un bosc. Ha resultat molt curios, perque fins ara les valls estaven bastant pelades d’arbres, pero aquesta en canvi en tenia un fotimer. El sol escalfava de valent, o sigui que m’imagino que haure agafat un moreno "paleta" bastant autentic. Finalment hem arribat al poble on acaba la jornada d’avui: Kinlochleven. Pel que sembla, es un nou, comensat de zero fa relativament poc temps.

Ara mateix estic a l’aire lliure, bevent una Coca-Cola ben fresca (la primera des que vaig deixar Catalunya!) i fumant una cigarreta. La resta es dins el bar, pero com que aqui no deixen fumar als bars he sortit a fer la meva. Mes o menys com durant tota la setmana. El sol apreta prou, i s’esta molt a gustet.

Dema es la darrera jornada. No m’ho puc creure. Ha passat rapidissimament. Encara no se que fare la setmana vinent, tot i que el meu caparronet ja va perfilant alguna idea. De moment, he reservat llit a Stirling per dema nit, i a Edimburg per a diumenge i dilluns.

23:15 Acabo de tornar del pub. Res, un parell de cerveses i ja esta. El problema es que aqui cada birra es mes de 1/2litre, o sigui que em roda una mica el cap. Com que als pubs no es pot fumar ens hem assegut a fora. Els putus "midges" m’estaven agobiant, i m’han donat una pocio de lavanda que diu que els foragita. Be, alguna cosa deu fer ja que els veia rondant-me la cara pero no s’hi instal.laven.

ACTUALITZACIO: Les fotos del dia, aqui.

Dijous, 13 de Juliol

West Highland Way, dia 5

13:00 Dinem. De moment esta sent molt senzillet. Hem comensat seguint un cami militar construit pels anglesos fa segles, quan miraven de dominar els Highlanders. El cami ha mort en una estacio de tren, i alla hem agafat un caminet que pujava una petita montanya. Des de dalt, la vista de la vall era arrebatadora, amb el Loch Tulla a sota.

Al mati m’ha costat arrancar. Les cames em pesaven, i fins que els mulscles s’han escalfat ha passat una bona estona. Despres ja ha anat tot ok, i de fet la pujada l’he acabat fent jo tot sol de nou.

L’unic que m’ha molestat avui han estat els caces (avions) que han passat volant tot el mati. Trenquen completament l’harmonia del lloc i del moment.

19:00 Ja estem instalats al seguent Hostel: Glencoe.

La segona part de la caminada ha sigut alucinant. Poc despres d’on hem dinat hem enganxat de nou l’antic cami militar que ens ha dut per una vall preciosa, anomenada Black Mount. Era enorme, completament verda i sense cap arbre. No hi havia cap senyal de vida humana: ni cases, ni carreteres…. res. M’he escapat (again) del grup i he caminat a la meva olla. T’envaia una pau interior molt gran al estar rodejat de Natura i prou. Les montanyes que limiten la vall son bastant escarpades (malgrat no son massa altes), i estava tot ple de comes… precios. Per no haver-hi, aquesta vegada no hi havia ni ovelles, omnipresents en aquest pais. He estat una hora llarga disfrutant del silenci. Al final, he atrapat unes noies amb les que ja haviem coincidit altres vegades i he estat caminant amb ells fins arribar al punt on haviem quedat per reagrupar-nos. Alla els he esperat fent un mos, i hem comensat despres amb el darrer tram. Aquest tambe l’he fet sol (les meves passes son mes llargues que les de l’altra gent). He canviat de vall i he anat a petar a una altra, tambe preciosa pero amb una carretera al mig (oooooh!).

Al final he arribat a la furgoneta i he esperat la resta del grup. Un cop ajuntats de nou hem anat a fer una cervesa i cap al Hostel.

Aquest hostel esta situat al mig del no-res. Envoltat de natura, a l’exterior es poden sentir un munt d’ocellets. Em sembla que el petardo nocturn d’avui sera glorios

Perque no sigui dit, avui m’he fet unes fotos amb la nostra senyera estelada. Vagi on vagi, la meva patria la duc al cor i, des d’ara, a les fotografies.

ACTUALITZACIO: Les fotos del dia, aqui.

Dimecres, 12 de Juliol

West Highland Way, dia 4

19:00 Avui estic baldat. Els quilometres es van acumulant i les meves cames ja ho comencen a patir. Ja portem mes de la meitat del trajecte i ara es el moment de tenir fortalesa mental. La fisica se suposa que la tinc. Segons el mapa, ja portem caminats mes de 90 quilometres. El meu record.

19:15 He sortit un moment a beure un te i fer un cigarret. Hi ha coses que, senzillament, no tenen el mateix gust a Catalunya.

Avui en teoria era un dia senzill, facil. El cami s’ha endinsat rapidament pel bosc, tot pujant i baixant valls. Durant tot el mati ha estat plovent. Be, de la manera que plou aqui: un xirimiri constant que, de fet, no molesta.

Em criden a sopar. Despres continuo.

21:15 Per variar, a l’hora de dinar ha amainat el temps. Per no refredar-nos massa hem menjat rapid i continuat la caminada. Al acabar el bosc, hem anat a petar a una altra vall, molt maca. Una estoneta despres hem arribat a una mena de camping on ens hem entretingut lleugerament mirant els animalons (ja deia que es "una mena" de camping). Al cap de poc de continuar ens hem adonat que faltava en Richard. Com que no sabiem si estava al darrera o devant ens hem partit en 3 grups: jo devant tirant rapid a veure si l’encalsava, uns altres han reculat per veure si encara estava al camping i la resta ha fet d’enllas. Quan ja devia portar 1/2h caninant sol i rapid m’he atabalat i he decidir esperar al grup, pensant en Richard que devia ser al darrera meu.

Caminar sol no m’agrada, sempre tinc la sensacio que m’he perdut. Quan m’han atrapat he vist que devia ser molt enlla devant nostre, ja que ni l’havien trobat ni jo n’havia atrapat. I efectivament, ens l’hem trobat al cap d’una estona fent un te a casi el nostre desti. Fuckin’ scotsman!!

Finalment, com que anavem sobrats de forces (ejem!) hem decidit caminar 1 milla extra i aixi no haver-ho de fer dema, que es presenten per devant 26 quilometres de caminadeta.

22:15 Estic reventat. Ben aviat anire a dormir.

Avui m’ha tocat rentar plats. Fins ara m’havia escaquejat fent veure que no ho entenia o anant a fer un cigarret en el moment oportu. Be, no em podia escaquejar per sempre, oi?

ACTUALIZACIO: Les fotos del dia, aqui.

Dimarts, 11 de Juliol

West Highland Way, dia 3

13:30 Avui hem comensat a caminar mes d’hora, ja que representa que es la jornada mes dura. Durant tot el mati hem anat vorejant el llac, caminant pel bosc que el rodeja.

Esta ple de petites cascades petits salts d’aigua que has d’anar saltant. La veritat es que es precios. Aquest tros esta prohibit als vehicles, i per tant no se sent cap soroll de "civilitzacio". Finalment, hem arribat a un hotel enorme, palplantat alla al mig (rotllo Costa Brava), on aprofitem per seure i dinar. Som, aproximadament, a mig cami. Diu el guia (Kenny, pero no el de South Park), que la cosa ara sera una mica mes dura, amb pujades i baixades constants.

Veurem que tal es, doncs.

19:25 Ja estem instalats al seguent Hostel: Crianlarich.D’aqui un moment tocara sopar, i despres rentar la roba. N’he dut poca, o sigui que l’haure de rentar sovint.

La segona part de la passejada ha estat, tal com deien, preciosa. El camin s’ha endinsat per dins el bosc, tot i que no hem perdut el llac de vista en cap moment. Finalment hem arribat a una mena de platja on moria el Loch Lomond, hem fet un mos i ha comensat la part final.

Aqui ja m’he escapat sol (tot i que en Richard al final se m’ha ajuntat) i hem deixat enrera el llac per anar a parar a unes valls precioses. Exactament com a les pelicules. Tot es d’un verd rabios, amb montanyes no massa altes pero molt ondulades que et rodegen per tot arreu. Per una estona m’he recordat de’n Rob Roy, doncs es aqui (be, en aquesta zona) on va (mal)viure. Per acabar la jornada, ens hem begut una cervesa a un pub, mentre el xofer l’estava sobant com un reieto.

CURIOSITAT: Ahir em vaig adonar que encara no m’havia trobat cap altre catalanet. De castellans algun, pero com que duia la samarreta de "Free Catalonia" i parlava angles suposo que m’esquivaven una mica. Be doncs, el pub del final del trajecte estava ple de catalans!!! Un bus de l’Avi Turista els esperava fora.

ACTUALITZACIÓ: Les fotos del dia, aquí.

Dilluns 10 de Juliol

West Highland Way, dia 2

13:00He dormit com un rei. A l’escoces sembla que l’han fet fora del’habitacio i tot. A hores d’ara, ja he renunciat a tenir un apatdecent en tota la setmana. A qualsevol palangana li diuen cuiner, aqui.

Ara es "lunch time".Venim de pujar Conic Hill. Com que el grup anava molt lent m’he avansati he tirat sol. Ostres, el cos m’ho estava demanant. Han sigut 3/4d’hora de pujada, on he suat malgrat el fred que fa. Pero m’ha sentattan be… Un cop dalt, ha estat fantastic. He trobat, per fi, el quehavia vingut a buscar: panoramiques impressionants, llacs que nos’acaben mai, silenci… De debo, paga la pena.

18:30 Acabem d’arribar al Hostel, el temps just de prendre una dutxa ben calenta i seure a escriure.

Lacaminada ha resultat fantastica. El paisatge es excelent, i la meitatdel cami l’hem fet vorejant el Loch Lomond. El ritme del grup era moltpausat, aixi que amb l’escoces ens hem avansat i caminat a la nostrabola. Poc abans d’arribar al Hostel hem parat a un pub a fer una cerveseta. (be, una pinta es mes de mig litre, pero ha entrat taaan facil…)

Caminaramb l’escoces (en Richard) es bastant curios, ja que molts cops noentenc el que em diu, tot i que ara ja pillo mes coses. Imagino que elltambe s’esforsa. Temps al temps.

A veure quina "sorpresa" ens te preparada avui el "cuiner".

21:15Vaja, el cuiner em deu llegir el diari perque el sopar estava ben bo.El Hostel esta ple com un ou, i a la sala casi no es pot ni seure.

22:40 Hora d’anar al llit. Dema sera un dia dur i cal reposar. El dia s’ha acabat d’una forma sorprenent i genial: he fet l’ultima cigarretaal costat del Loch Lomond que, literalment, m’acaronava els peus.Estava jo tot sol, sense ningu a prop, la llum solar ja s’estavaapagant i als auriculars sonava "My Way", de F. Sinatra.

Si m’hagues atrevit, l’hauria cantat a ple pulmo.

"… the record saysshows
I took de blows
and did it my way."

ACTUALITZACIÓ: Les fotos del dia, aquí.