desPensaments

Ja fa un parell de mesos em vaig instal.lar al bloc el sistema d’anàlisi de visites de Google Analytics. Durant un temps l’he deixat recopilant dades i ara m’estic dedicant a poder-lo conèixer. Realment, és una eina molt potent per a obtenir informació dels teus visitants, d’on provenen, què miren, si són nous o repetidors, etc.

Però hi ha una cosa que em té absolutament sorprès. A partir de les IP’s, Google és capaç de dir-te de quina població prové! He estat buscant per Internet, però no he aconseguit trobar una eina amb tanta fiabilitat. La majoria d’elles et diuen on és el carrier, fins i tot algunes encerten a dir-te la població, però té una fiabilitat baixa ja que no funciona bé amb IP’s dinàmiques.

Però deixant de banda el "pique" que pugui tenir jo amb mi mateix per a trobar aquesta eina, és sorprenent veure d’on et visita la gent… Et preguntes: a qui conec jo d’aquí? Qui em pot visitar des d’aquest poblet? Perquè ho fa a les hores que ho fa? A tall d’exemple, per tal de mostrar fins a quin punt és fiable l’invent del Google, m’he trobat visites de "Torrelles de Llobregat/Les casetes d’en Montaner", de "Villaviciosa De Córdoba", de "San Lorenzo De El Escorial" o fins i tot "Las Jarillas", "Oleiros" (aquest amb insistència… qui serà?) i sorpresa… "Gràcia"! No Barcelona, no… Gràcia!! Serà l’ajuntament?

En fi, això del Google Analytics, tot un invent per quan estàs avorrit I si a més combines les dades amb el Google Map pots obtenir resultats com aquest, corresponent a les visites dels darrers 7 dies:

Avui fa un any. I segueixo sense oblidar-te: vas ser per mi la meva millor companyia, l’ésser que va estar al meu costat quan estava fotut; qui em llepava la cara quan jo l’amagava sota el coixí avergonyit; em vas seguir on anava a risc de la teva salut, i a fe de Déu que ho vas pagar… i massa car.

Al final, quan ja no es veia la llum al final del teu túnel em vaig veure empès a demostrar-te tot el meu amor. No vaig tenir cor per explicar-te on et duia, però segur que m’ho vas llegir als ulls.

Una vegada més, vaig perdre. Però aquest cop no va haver-hi errors. Amb tot el meu sentiment et vaig dur al teu darrer viatge, vaig veure com t’adormies i vaig respirar alleugit i a la vegada destrossat. El teu patiment s’havia acabat, jo t’agafava el relleu.

Sé que no ho llegiràs, no en sabies. Però sí que vull creure que vaig fer el que em demanaves que et fes. Ens coneixiem perfectament, i em vaig resistir tant com vaig poder, però tu ja no podies continuar. M’ho deien els teus ulls cada dia quan tornava a casa. M’ho deia la teva actitut, no venint al meu costat, quedan-te a prop per sentir-me però lluny perquè no patís. Viure ha de ser agradable, i la teva vida no ho era.

T’estimava, i t’estimo.

Un bon dia et lleves i ja no hi és. Mires al teu voltant, escoltes atentament, forces la vista i tots els sentits que et poden ajudar i res. Ha marxat. Segueixes buscant pel pis, pel carrer… No apareix. De cop, ho trobes. Però no ho pots tocar: ho has trobat en el teu passat. Recules fins al moment que ho tenies i avances lentament, molt a poc a poc. Allà! En aquell punt hi ha l’inflexió. L’agafes fort. Des d’aquell moment sabies que ho perdies, però et resisties. Et veus a tu mateix posan-te una vena als ulls, cera a les orelles i oli a les mans per fer-les suaus de nou. Veus com la linea s’anava allunyant i tu, no obstant, t’hi agafaves com podies. T’has quedat casi sense ungles, però era millor això que quedar-se sense vida.

Segueixes buscant dins teu, i t’adones que ho sabies. Sabies que havies perdut, que estaves disfrutant els darrers moments. I aleshores plores. Plores desitjant poder entrar dins teu i modificar aquell punt d’inflexió. T’hi baralles, modifiques el teu interior, canvies la història, el nus i el desenllaç. Ho has aconseguit, oi? Però després, les llàgrimes s’assequen i tornes a veure-hi clar: no hi és. La realitat és persistent i no permet que un qualsevol com tu la modifiqui.

Al final ho entens. El passat no es pot canviar, el present el plores i el futur no el coneixes. Tu, sempre un agnòstic, li demanes a tots els déus que intercedeixin. Que t’ajudin. Demanes que et portin de nou a aquell punt maleït. Però no pot ser, de nou estàs jugant en un somni.

Sí, ho acceptes. Has perdut. Plores, plores fins que et fan mal les galtes per on han desfilat tantes i tantes llàgrimes. T’adorms, esgotat i derrotat. I dorms sense despertar-te, baixes del món una estona i el deixes donant voltes sense tu. No hi vols ser.

Sí, et despertaràs i tornaràs a pujar al món, ho saps. "Però no ara, sisplau", penses. "Quan?", et pregunta la teva consciència. "Aviat".

Aviat. Aviat. Aviat apretaràs les dents i tornaràs a pujar al món.

No era la meva intenció inicial anar explicant les vacances al bloc. De fet, no tenia ni la més mínima idea de perquè empaquetava el bloc de regal de GNet a la motxila. El fet és que mentres m’esperava a Girona vaig pensar que apuntar-me el que feia cada dia seria una bona pensada de cara a recordar millor l’experiència en el futur. Fou després quan em vaig adonar que fins i tot en podria fer alguna cosa més "fric" i penjar-ho. Publicar la meva vida se’m feia extrany, però vaig decidir provar-ho, convertir-ho en un experiment. No sé si algún dia em penediré d’haver-me "mostrat" tant , ja que a vegades en això dels blocs una mica d’anonimat també és sa. I a voltes, necessari

Recull de fotografies
Com que tampoc es tracta d’anar donant la tabarraa tothom ensenyant les fotos del viatge, n’he fet una selecció "potable" i les he posat online. No tinc tan de talent com altres, però resulta pràctic això de deixar les fotos a la disposició de tothom Les podeu trobar aqui.

Permi a l’originalitat
Per variar, d’entre les fotografies n’hi ha algunes de "diferents" Aquestes són les que a mi m’han fet més gràcia:

Escòcia

• Com a Anglaterra, els tovallons són una cosa simpàtica que no cal fer servir. Ni en dónen, ni en demanen, ni en tenen.
• Avui (12 de Juliol) he tornat a constatar que els avis d’aquí estàn molt més en forma que els nostes. Mentre estava en una gasolinera n’han aparegut un munt (l’Avi Turista local¿?) que s’han cruspit uns gelats entre pit i espatlla que no se’ls salta un gitano.
• La cuina local és igual de "bona" que l’anglesa. Però sense el típic English Breakfast.
• Quan 2 escocesos parlen entre ells no s’entén absolutament res (com si fossin bascos, vaja). Quan et parlen a tu, s’esforcen una mica.
• La pluja és constant, però no molesta. Plou durant 5 o 10 minuts i després para una estona. Igual que a Anglaterra.
• La famosa faldilla (kilt) té una utilitat. Originalment la vestien els Highlanders i també anava enrotllada al cos (una mica com una túnica). Era (i és) impermeable, i de nit els feia el servei de sac de dormir, ja que s’hi enroscaven per evitar fred i humitat.
• Tenen unes vaques negres molt peludes (!!!)

• Una altra cosa molt típica dels Highlands són els "midges". Estracta d’uns insectes voladors molt petits (tamany mosquit bebè) que ala que et detecten venen en manada cap a tu. Es veu que piquen bastantfort. A mi de moment no m’han picat, però molesten un colló. Ésimpossible fer una cigarreta tranquilament sense moure’t. Els tinc benavorrits, a aquests bitxos.
• Pomes. Jo no sé què tenen aquestesiles, però és venir a UK e inflar-me de pomes, cosa que a Catalunya nofaig mai. Potser perquè són més petites que les nostres, nosé…
• Adiferència dels catalans, els britànics aprofiten cada parada en elcamí per fer un tè. Quasi tothom porta un termo amb aigua calenta.Al.lucinant.
• Cada dia, quan em vesteixo per anar a caminar,m’adono que Decathlon em podria haver patrocinat la patejada: mitjons,pantalons, samarreta, jersei i motxila porten la seva marca.
• Als SYHA, a diferència dels YHA (Engand & Wales) no hi ha servei de càtering. Si vols menjar t’ho has de preparar tu.
• "Maggis". Menjar típic escocès, és com una mena de morcilla de carn de xai.
• "Wigwams". Petites construccions de fusta, rotllo cabanes, però amb la forma d’una tenda canadenca. Preciós.
• A Edimburg, quan pagues amb targeta de crèdit no la perds mai de vista. Els cobradorsporten una maquineta on poses la teva targeta, introdueixes el PIN i laretires quan s’ha efectuat la transacció. Això és perquè aquí saben queel perillós no són els pagaments online, sinó perdre la targeta devista ja que pot ser duplicada en un plis-plas.
• En general no he vist per enlloc la febre constructora que patim a cada poblet de Catalunya.
• A Edimburg hi ha molts autobusos de dos pisos. A Glasgow, quasi cap.
• Emfixo que la gent en general passa bastant dels semàfors (els vianants,s’entén), i que els cotxes no tenen cap mena de problema en fer mitjavolta a qualsevol carrer.
• Els primers dies vaig observar aquestcostum anglès tan bonic, també aquí a Escòcia: posar la calefacció ideixar obertes les finestres. Visca l’estalvi energètic!
• Unaltre bonic costum anglès, el de passejar-se per la ciutat amb el torsdescobert quan fa una mica de calor, ha estat adoptat sense problemespels escocesos. Només pels mascles, però.
• El preu de la benzinaés bastant elevat, sempre al voltant de 1 lliura. Curiosament, Dièsel iSense Plom valen el mateix, o fins i tot una mica més el Dièsel!
• Anècdota:Quan preparava l’estelada al final del WHW, em va veure un anglès i emva dir "From BCN?". Bon senyal, relacionien l’estelada amb la senyera.Al final el tiu em va felicitar per la Champions, era del M.United ivolia veure perdre a l’Arsenal

Irlanda

• Sembla que aquí es prenen la vida amb molta tranquilitat… rebrela confirmació de reserva de llit tarda inicialment 3 dies! Tot i queper a Cork, en van ser 4 llargs.
• Efectivament, aquí és diferent. El primer tren que pillo (Belfast) i en resulta ser el primer amb retard en totes les vacances.
• He vist nens amb samarretes blaugrana tan a Escocia com a Irlanda. Del Madriz també, però en menor quantitat.
• Els autobusos de Dublin (i Edimburg) són com les cabines de telefònica: no dónen canvi. Si no portes el preu just… aaah! se siente…

Dissabte, 22 de Juliol

10:15 Darreres hores a Dublin. Despres d’un bon Irish Breakfast que m’aguantarà tot el dia en marxa he tirat cap al centre a buscar el bus turístic. Però pel cami he parat a un cafe, on estic disfrutant d’un te en una terrasseta, sota un sol que ja comença a escalfar.

A les 17:40 pira l’avió, o sigui que cap alla les 14:00 anire a buscar la motxila i aniré tirant…

16:30 Au, ja estic a la zona internacional esperant l’embarcament. Quin avorriment! No tinc res per llegir (el llibre que portava de Catalunya me’l vaig acabar a principis de setmana, i el que em vaig comprar aqui, ahir), res per fer (excepte menjar a preus prohibitius), i a mes no es pot fumar enlloc. Això si, alcohol tant com vulguis! No entendré mai això de prohibir totalment el fum i a la vegada permetre beure. Fumar no és sa, i emborratxar-se és saludable? Que potser no es injust que la gent que no beu hagi de fer-se càrrec de les cirrosis dels bebedors? Que potser l’alcohol no esta present a la majoria de baralles, al 40% dels accidents de transit (com la tele s’encarrega de recordar-nos constantment) i en molts comportaments agressius? Perquè em puc fotre 4 pintes sense que ningú m’estossegui, però si m’encenc una cigarreta em cauen 3.000€ de multa?

De debò, aquesta guerra contra els fumadors (no contra el tabac, que se segueix cultivant a Europa, i venent tranquilament a tot arreu= és ben absurda. I si t’ho pares a pensar, a l’Estat no li interessa que deixis de fumar. Perquè si fos cert que fumar escurça la vida (no pas més que conduir borratxu), resulta que aiat l’Estat haura de pagar les pensions durant molts mes anys i els serveis sanitaris durant molt més temps. I tot aixo sense els enormes ingressos que li cauen per cada paquet de tabac que comprem.

Bé, en fi, en un món hipòcrita suposo que demanar coherència està de més. Vaig a voltar per l’aeroport, a veure si em distrec una mica.

00:15 Per fi arribo a casa. Coi, quina calor al Metro! Ara toca desempaquetar-ho tot, i descansar de les vacances 🙂

Divendres, 21 de Juliol

11:30 Estic instal.lat en una terrasseta al centre de Cork. Porto desde les 09:00 donant voltes per la ciutat, i comenso a estar cansat. Aquest mati m’ha costat molt posar-me en marxa, les meves cames ja estan una mica saturades de caminar tot el dia amunt i avall, i suportant bastant pes quan em desplaso de ciutat.

Cork es una ciutat industrial i turistica. La zona dels molls es, evidentment, bruta i amb molt de transit. En canvi, el centre es maco, amb moltes arees per a vianats o mixtes, amb amplies voreres. No m’atreviria a dir que es un lloc precios, pero la part menys central i mes "poble" es molt agradable. Esta ple d’esglesies, com se li suposa a una ciutat irlandesa tipus.

Aqui he sentit, per primer cop, gent parlant en gaelic. Tots els retols oficials estan en bilingue, pero encara no he vist cap botiga retolada exclusivament en la llengua local, fet que indica que la llengua esta molt lluny de ser considerada d’us normal i diari pel poble.

D’altra banda, avui es el primer dia en tota la setmana que no fa una calor espatarrant. Ja tocava, escolti! Al mati, fins i tot ha fet un xiri-miri prou agradable.

15:00 Ja torno a estar a l’estacio de busos de Cork. D’aqui una hora esta previst que surti el meu. El dia ha sigut bastant agradable, m’he patejat Cork de dalt a baix, per lo que tinc les cames petades. A mes, sembla que la motxila pesi cada dia mes!!! 😉

Dema sera el darrer dia a Dublin, o sigui que m’ho prendre amb calma i agfare (suposo) el bus turistic que em passegi mentre estic assegut com un rei 😀

22:00 Ja torno a ser a Dublin. Ultima nit fora de casa. coi. Ja tinc ganes de dormir de nou al meu llit, on no he de compartir habitacio amb ningu (i si ho faig, aleshores no representa problema! 😉 ). N’estic ja una mica cansat de dormir amb gent que no conec, en llits estrets i petits, amb sorolls, llum solar desde les 04:00… Pero be, es el preu de viatjar barato!

Una de les millors coses d’aquestes vacances ha estat la desconnexio total amb l’actualitat, ja sigui catalana o internacional. No recordo haver mirat la tele cap dia (excepte la final del Mundial, i nomes trossets); de diaris no n’he comprat cap i amb prou feines vaig fullejar el Metro a Glasgow (i aqui esta mes enfocat a Fets i Gent que no pas a la rabiosa actualitat mundial); el correu electronic el tinc completament abandonat, i a Internet nomes m’hi he connectat per actualitzar el bloc. Es a dir, m’he aillat bastant del mon, i l’unic contacte amb Catalunya han estat els SMS que he rebut/enviat. En definitiva, una bona neteja mental, que ja tocava tambe 😉

Dijous, 20 de Juliol

14:00 Estic apalancat al bus que em portara a Cork. Son 4 1/2h d’agonia, pero el preu es immillorable: 18€ anar i tornar. Aixo representa, sense dubte, un respir per la meva economia, una mica feble.

M’he passat tot el mati donant voltes per Dublin. Cansa moltissim mes caminar per l’asfalt que no per la muntanya. La meva impressio inicial de la ciutat ha millorat avui bastant. Dublin es maco, amb enormes contrastos entre els edificis antics i els de construccio recent. No es especialment gran, almenys la zona central, i es molt senzill orientar-se.

Avui dormire a Cork, on espero que el Hostel sigui mes tranquil. Ja sigui perque aquestes vacances vaig en busca de la tranquilitat o be perque l’edat es la que es, ahir nit em vaig agobiar bastant. A causa dels gavatxos i espanyols fotent merder, a les 12 encara hi havia corredisses pels passadissos. A mes, un espavilat va entrar a l’habitacio a quarts d’una com un elefant en un garatge: tots els llums oberts, vinga obrir i tancar (de cop!) els armaris i com 3 hores per posar-se al llit. Mes que un Hostel, allo semblava una casa de colonies per a adolescents.

21:20 Au, tot net i polit. Despres d’una bona dutxa surto a la terrasseta del Hostel a escriure una mica. Deu fer una horeta i mitja que he arribat a Cork. Una altra vegada, ha estat senzill trobar l’allotjament seguint un mapa. Estic impressionat de mi mateix, acostumat a perdre’m per tot arreu. 🙂 Al final han estat mes de 5 hores de viatge. Bastant pesat, pero afortunadament no tenia ningu al costat i he pogut mig apalancar-me una mica. Durant el viatge m’he adonat que aquesta gent saben el que es fan. Ha dut un pais que estava a la cua de la UE (nivell Portugal) fns al grup de devant de tot. He vist per tot arreu com estan construint infraestructures: carreteres, autopistes, oficines… Tot el contrari del que fem a Catalunya, on ens dediquem a fer pisos, un TGV que no servira per res (es simptomatic que els paisos europeus capdavanters optin per reforsar aeroports en comptes de fer mes TGV’s) i ampliar una xarxa de metro a trompicons.

Cork, on estic ara, sembla una ciutat bastant maca. De fet, estic aqui perque m’ho va recomanar el Richard i be… suposo que sabia el que es deia. Dema m’estare tot el dia rondant per aqui i a la tarda (suposo que a les 16:00) pillare el bus de tornada a la merda del Hostel on vaig fer la reserva. I dissabte posare fi a les vacances tornant a caseta…

Dimecres, 19 de Juliol

18:30 He passat per Belfast de puntetes. La veritat es que mai m’havia cridat massa l’atencio, pero quan he arribat a l’estacio de tren i m’han clavat £24.00 pel bitllet a Dublin… m’he quedat pelat! Aixi que, si sumem que no tinc diners a que no disposo de "guia" per coneixer els barris… he decidit tirar cap avall. A mes, estic de vacances i passo de politica

Ara, la part que he vist mentre caminava des del moll fins a l’estacio m’ha semblat bastant maco… tot iq ue fa una pinta a "reconstruccio" brutal.

23:45 Ja estic completament insta.lat al Hostel. M’he dutxat, netejat la roba, assecat i guardat i provat d’actualitzar el bloc. No anava be (el navegador) i he fet un "apanyu" que dema resoldre. Aquest Hostel es una merda. Esta ple d’espanyols i gavatxus que estan liant un merder de ca l’ample. Vaja, que aixo de UK que a les 11 silenci… aqui res de res. El llit tambe es molt estret i enfi… una mica desastre. Que hi farem!

La meva primera impressio de la ciutat de Dublin no ha estat massa bona. En el trajecte que va de Cornolly Station fins al Hostel (que he fet caminant i sense perdre’m! Increible) m’ha semblat una ciutat bruta, deixada i sorollosa. Veurem si dema millora

Dimecres 19 de Juliol

08:30 Ja estic instal.lat al tren que m’ha de dur a Stranraen. D’alla haure d’agafar un ferry que em dura a Belfast, i des d’alli un tren cap a Dublin. Tot plegat, una fortuna. Mentre esperava el tren he vist als panells de la BBC que aquests eren
els dies mes calorosos desde 1911, pero que dema semblava que comensaven a baixar les temperatures. Normal. Jo ja no hi sere! El tren d’avui, comparat amb d’altres que he agafat es una tartana. Fins i tot les estacions on parem son cutres!

11:45 Osti, l’he ben cagadfa. No feia pas falta matinar tant, ja que el ferry esta just al costat de l’estacio (mes ben dit, el baixador). Pero be, ja he comprat el bitllet (a preu d’estudiant, cada dos per tres em pregunten si ho soc per a fer-me descompte ???) i ara estic apalancat al moll fent temps. Ja comenso a anar molt escas de diners, espero que les lliures que em queden siguin suficients per pagar el tren de Belfast a Dublin… i el lunch!!!
Durant el viatge he vist que ja porto fetes mes de 500 fotografies… Triar-les, classificar-les i fer les pagines web sera una feinada. Encara sort que no s’han de portar a revelar!

14:00 Ja estic instalat al Lounge de l’embarcament. Dec fer cara de dolent, perque m’han demanat tota la documentacio i registrat la motxila. Per un moment he pensat que em trobarien el costo, pero evidentment buscaven coses mes grosses Diuen que l’estat de la mar es "calmed", tot i que abans informaven que era "Moderate"… Em fa una certa por marejar-me.

15:30 Estic al mig del Irish Sea. Realment aixo no mareja, aquests trastos els fan a prova de tot suposo. Pero m’esta entrant una son i una nyonya realment remarcable.

Definitvament, doncs, deixo Escocia enrera. Un pais precios, una ruta 100% recomanable i els dies mes calorosos desde fa 100 anys. Off I go then… Stunning Scotland, it’s been a pleasure meeting you. I hope I’ll be back some day, and I’ll walk you again. Please, keep so peaceful meanwhile

Quan arribi a Belfast localitzare primer l’estacio de tren i comprare el bitllet. Despres sortire a fer un volt per la ciutat i agafare el tren de les 20:00 cap a Dublin. Imagino que arribare al Hostel destrossat i podre dormir de seguida. Avui a les 05:00AM ja m’he despertat, i qui estava dormint a la llitera superior m’ha obsequiat amb els seus millors "moments". Entranyable